Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Baltasar Porcel
El cielo y la tierra según Baltasar Porcel es una invitación a la lectura y una celebración de la figura renacentista del autor, que incluye veinte piezas maestras tanto de sus grandes novelas como de su obra ensayística y de su faceta periodística. Este volumen se abre con el inédito capítulo inicial de una novela que iba a titularse Los gigantes. La obra quedó inacabada, pero este arranque es un texto maduro y fascinante, escrito en una lengua deslumbrante y que contiene el plan de la novela entera. El protagonista es Joanot Colom, héroe de la revuelta mallorquina del siglo XVI contra el Emperador Carlos V, y, como si se tratara del testamento literario del autor, el relato versa sobre la libertad, el poder, el individualismo y la fuerza del arte y los mitos. Baltasar Porcel es una de las grandes figuras literarias de nuestro tiempo. Por la ambición de sus planteamientos artísticos, por la extensión de sus intereses vitales y por la relevancia colectiva que obtuvo, constituye sin duda un gigante de la cultura catalana, hispánica y europea. Para el crítico Harold Bloom es «el autor de una obra al nivel de Don DeLillo o Philip Roth». Para el novelista Tahar Ben Jelloun «es el escritor mediterráneo por excelencia». Admirado, controvertido e influyente, su actividad periodística la seguían centenares de miles de lectores. La presente obra muestra, en algunas de sus piezas memorables, al novelista demiúrgico, al viajero fascinado, al polemista incisivo, al creador al que nada le fue ajeno. Ni el cielo ni la tierra.
Sol cap a la fosca. La producció novel·lística de Baltasar Porcel entre 1961 i 1975 és un dels pocs estudis que, fins ara, s'han enllestit sobre la producció narrativa de Baltasar Porcel (Andratx, 1937 - Barcelona, 2009), un dels autors més significatius de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Sense desatendre la seva producció teatral, assagística i molt especialment contística, l'anàlisi se centra, tanmateix, en les sis novel·les que Porcel ens va llegar al llarg d'aquests anys, que foren els primers de la seva dedicació al gènere de la narrativa extensa: Solnegre (1961), La lluna i el 'Cala Llamp' (1963), Els escorpins (1965), Els argonautes (1968), Difunts sota els ametllers en flor (1970) i Cavalls cap a la fosca (1975). La recerca analitza entremesclats diversos aspectes d'aquests llibres com ara el punt de vista predominant, el temps extern i l'intern, els espais en què se situa, els temes més recurrents que toca o la llengua i l'estil que hi fa servir.
Bona part de les obres de l'escriptor Baltasar Porcel presenten una gran quantitat d'elements de la realitat d'Andratx, el seu poble natal. Això ha provocat que els estudiosos hagin dit que són les peces amb què l'escriptor creà el mite d'Andratx. Aquest estudi els destria i agrupa en apartats diversos: fets de la història (pirateria, emigració a Cuba, Guerra Civil i franquisme, contraban i modernitat) i personalitats, antropologia (por i supersticions, literatura oral; festes, celebracions i entreteniment, i gastronomia), trets de la parla, malnoms i llinatges, i topònims i llocs. Tot plegat constitueix una font d'informació sobre el municipi d'Andratx i, alhora, una eina més per conèixer l'obra d'un dels escriptors contemporanis més destacats.
Aquest volum recull els treballs llegits a les Jornades dâestudi sobre Baltasar Porcel, celebrades a Palma del 7 al 10 de novembre de 2008 sota lâimpuls del Departament de Filologia Catalana i LingüÃstica General de la Universitat de les Illes Balears i de la Cà tedra Alcover-Moll-Villangómez, tot coincidint amb el setantè aniversari de lâescriptor andritxol.
El 1967, la cultura catalana es troba en una conjuntura decisiva. És una cultura que s'està modernitzant, obrint a Europa, però que viu encara sota un règim de censura i persecució. Cinc notables intel·lectuals (J.M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel), veritables "maîtres à penser" del moment, es troben, l'estiu d'aquell any, a la casa que Porcel té a Vallvidrera, per fer un "Debat sobre [la] cultura catalana. El debat, que és transcrit llavors però que ha romàs inèdit fins ara, gira entorn de les qüestions següents: l'intel·lectual i la cultura, llengua i cultura, les realitats distintes del Principat, les Illes i el País Valencià, els problemes culturals dins l'Estat espanyol i la projecció de la cultura, tant dins del propi país com fora. La cultura catalana, com dirà poc després Joaquim Molas, que posseeix totes les necessitats, inquietuds i ambicions pròpies de qualsevol cultura occidental, és alhora una cultura minoritària, sense estat, però que es desenvolupa dins les tensions d'una societat industrial avançada, la qual cosa li atorga un caràcter ambigu i excepcional.
Poques vegades s'ha donat en català un llibre tant pletòric com aquest, en el qual un estil vigorós, una plenitud narrativa i conceptual, dibuixen l'extraordinari panorama èpic de les civilitzacions mediterrànies, des de la prehistòria fin
