Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Jesús Moncada
Salta amb tirolina, allunyat de les persecucions, vola amb aeroplà, recorre les mines de lignit, crea pocions màgiques, canta rumba i molt més! Viu laventura de les lletres ebrenques al parc datraccions Ebrelit al costat de la Martina. Amb ella us endinsareu en el món de la literatura ebrenca descobrint escriptors tan importants com Cristòfor Despuig, Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé, Jesús Moncada, Gerard Vergés i Andreu Carranza.
El llibre recull un total de 150 dibuixos i dedicatòries que Moncada havia adreçat a gent ben diversa: persones relacionades amb el món editorial, escriptors, familiars... acompanyat cada un dells duna breu nota explicativa redactada a fi de contextualitzar-los. Tant de bo que aquesta mostra pugui ajudar els lectors i lectores a conèixer millor tant la faceta plàstica de Jesús Moncada com el seu tarannà i, en definitiva, els permeti endinsar-se una mica més en el ric món moncadià.
Para articular parcialmente el universo visual de Jesús Moncada, este libro se divide en tres áreas diferenciadas. En la inicial, Cuadernos negros. Expresionismos, se incluyen las primeras etapas de 1964-1965 con dibujos en los que domina el impero subjetivo; después, en los Cuadernosgrises. Ultrarrealidades, se atiende a la década de1970, con dibujos que en este caso sintetizan esos valores que desplazan la realidad hacia nuevos horizontes. Culmina la publicación el denominado Cuaderno ecléctico. Pinturas, también basado en la década de 1970 con ejemplos pictóricos que Rosa MaríaMoncada cedió a la villa de Mequinenza y se ubicaron, como hemos comentado, en el espacio Moncada de su Museo de Historia para que permanecieran visibles unos trazos mucho tiempo olvidados. Ahora vuelven, una vez más, como si renacieran de unas aguas destructoras y generativas para llenarnos de hermosas y profundas sombras interiores o golpearnos entre colores dinámicos hasta la última frontera de la inteligencia.
Concebut amb les tècniques del fulletó per Alexandre Dumas, El comte de Montecristo (1844) va ser tot un èxit.La novel·la se centra en la peripècia vital d?Edmond Dantès, que, havent estat empresonat injustament com a conseqüència d?una conxorxa nascuda de la gelosia, en sortir-ne, mou tots els fi ls per venjar-se i emprèn un llarg viatge a la recerca dels culpables. Una obra plena de vida i interès.
El que llegireu en aquestes pàgines no té pas la voluntat de posar de manifest el valor de lobra literària de Jesús Moncada, vàlua ja més que provada. Ara bé, qui era, però sobretot, com va arribar a ser és una qüestió que, a part datractiva, en gran mesura resta inexplorada. Som davant dun assaig daproximació lliure, no una biografia estricta, que ens farà més proper qui ha estat, indubtablement, una de les figures més potents de la literatura catalana contemporània. De Moncada en segueix planant la imatge descriptor poc exposat públicament una mitja veritat molt certa i gens donat als típics exercicis que afavoririen un apropament a la seva figura per inducció. Si gratem, però, descobrim que la seva vida es va veure immersa en un joc continu de relacions duna riquesa gens menyspreable.
Un delincuente con mala suerte, un sereno que escribe sus memorias en una panadería, un campo de fútbol insólito donde se disputan partidos desaforados, la esposa sonámbula del veterinario que canta ópera desde el balcón, un Sísifo moderno, unas fuerzas del orden de lo más bestia Y un viejo café -el Café de la Rana, con una parroquia irónica, un ron infame y una cotorra procaz- que recoge el latir cotidiano de un pueblo inefable.
Quan Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, puja al tren, la informació que té sobre Mequinensa, la població a la qual es dirigeix per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau, és més aviat escassa. El mapa que ha consultat no és gaire expressiu: el puntet arraulit a la confluència de l'Ebre amb el Segre no presenta cap tret remarcable en l'ensopiment general, cartogràfic i tot, de la dècada dels cinquanta. Això, al Mallol, ja li va bé. Vol un indret tranquil, amb moltes hores mortes que li permetin preparar amb calma unes oposicions a l'administració de justícia. Tanmateix, quan aconsegueix arribar a Mequinensa després d'un viatge caòtic, comprova que no és, ni de bon tros, l'oasi que ell imaginava. Com pots dedicar-te a l'estudi en una vila on, segons la senyora Caietana de Móra, Franco va perdre la guerra, el jutge Crònides administra justícia acompanyat del seu gos, l'apotecari capta la teoria de la relativitat mentre despatxa una cataplasma, la tripulació d'un llaüt té problemes metafísics a l'ombra d'unes acàcies o Penèlope Valldabó canta la canya per correu a un cardenal de la cúria romana?
