Historia regional y nacional

LE MOUVEMENT ENBATA (ETCHEVERRY-AINCHART, JON / ETCHEVERRY-AINCHART, PEIO)

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (Ninguna valoración todavía)
Cargando…

Dans l’histoire récente du Pays Basque, cette journée restera comme un événement particulier. En effet, elle marque aussi l’acte fondateur du premier véritable mouvement abertzale constitué au Pays Basque Nord : Enbata. Né au beau milieu des Trentes glorieuses, à une époque où langue et culture basques sont méprisées des Basques euxmêmes et où aucune revendication politique ne perce sous l’immuable chape gaulliste, alors qu’au Sud de la Bidassoa l’embryonnaire ETA n’a pas encore franchi le pas de la résistance armée face à la dictature franquiste, les jeunes loups d’Enbata formulent un projet pour le moins incongru : changer de patrie. Autour d’un journal éponyme et sur la base d’une charte encore aujourd’hui gravée dans la pierre, à l’endroit où elle fut proclamée voici un demi-siècle, une poignée de militants déterminés propagent leur message « nationaliste basque et fédéraliste européen ». Tantôt traité d’Enbata zikina selon l’insulte devenue fameuse, tantôt encensé comme le creuset d’une renaissance qui se déclinera dans des domaines aussi divers que les ikastola, les coopératives, le théâtre et la chanson basques ou encore le soutien aux réfugiés d’ETA, Enbata disparaît brutalement le 30 janvier 1974 sur décret d’interdiction du ministre de l’Intérieur Raymond Marcellin. Son histoire mouvementée n’aura duré qu’un peu plus d’une dizaine d’années. Pourtant, par les intenses réflexions idéologiques qu’il aura produites, par les candidatures abertzale qu’il aura portées, ou encore par la génération de militants qu’il aura formée, Enbata se révèle être à la source du mouvement basque contemporain tel qu’il s’est développé depuis et tel qu’on le connaît aujourd’hui. En voici l’histoire.


EL LIBERALISMO ES PECADO (SARDÀ I SALVANY, FÈLIX)

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (Ninguna valoración todavía)
Cargando…

El sacerdot català Félix Sardá y Salvany (1841-1916), escriptor, periodista i conferenciant, fou un dels mésdestacats publicistes catòlics del segle XIX i de les primeres dècades del XX. La seva abundant producció textual pretenia la reconquesta catòlica de la societat. El liberalismo es pecado (1884), la seva obra més coneguda, reeditada tant a Espanya com a l'estranger, esdevingués una referència ineludible per a l'integrisme espanyol i europeu. El llibre, una espècie de guia pràctica per a combatre el liberalisme, va desencadenar una violenta polèmica, en tant que compendi de radicalisme religiós i d'intolerància intel·lectual. L'obra, que manifesta una posició molt arrelada a la Catalunya de la Restauració, recull algun dels elements que defineixen el nacionalcatolicisme, com el mite de la raça espanyola o la identificació entre fe catòlica i caràcter nacional. Aquest ingregrisme catòlic radical ha perdurat al si de l'Església catòlia espanyola, malgrat el Concili Vaticà II.


EL PLA DE SANTA MARIA SOTA LA DICTADURA DEL GENERAL FRANCO (1939-1975) (FERRÉ I BALDRICH, MERITXELL)

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (Ninguna valoración todavía)
Cargando…

Aquest llibre estudia la realitat viscuda pels planencs i planenques des del final de la Guerra Civil fins a la mort del dictador, i abasta tots els àmbits de la vida d'un poble: la població, la vida quotidiana, la política municipal, l'economia i la societat. El material, que esdevé una contribució a la recuperació de la memòria històrica de la vila, combina un estudi rigorós i un estil amè.


EL CALZE I LA LIRA ENTRE REIXES . CULTE I TEXTOS CLANDESTINS A LA PRESÓ MODEL DE BARCELONA (1937) (ALTURO PERUCHO, JESÚS)

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (Ninguna valoración todavía)
Cargando…

El calze i la lira presenta un notable conjunt de poemes i altres textos escrits per eclesiàstics i algun laic tancats a la Presó Model de Barcelona el 1937 simplement per la seva condició de catòlics. Aquests textos revelen les vivències íntimes i espirituals d’aquests presoners així com la seva vida quotidiana a la presó, que comprenia també la celebració d’actes litúrgics clandestins, entre ells la santa missa, per a la qual hagueren de copiar a mà i en secret un missal en petits bocins de paper que s’amagaven als mitjons. Aquests textos, vivíssims i de gran interès humà, històric i cultural, es complementen amb alguns altres escrits de la immediata postguerra que ens donen nova llum sobre els dies de l’anomenada Guerra Civil.


CATALUNYA CONTRA NAPOLEÓ . LA GUERRA DEL FRANCÈS, 1808-1814 (MOLINER, ANTONI)

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (Ninguna valoración todavía)
Cargando…

Aquest llibre està pensat per donar una visió més real de la guerra del Francès i fer intel·ligible el conflicte a qualsevol lector interessat a descobrir aquesta època tan important de la nostra història. Té un caràcter de divulgació i està escrit amb el rigor de l’historiador. Dóna una visió global de Catalunya, però també fa una referència concreta a ciutats i comarques. És una història de la guerra del Francès descentralitzada, on apareixen els personatges importants i, sobretot, la gent del poble, que en va ser la protagonista principal. Amb els textos originals de l’època utilitzats al llibre es veu la realitat directa i històrica del moment, que sempre és multiforme, exposada de primera mà amb el seu propi llenguatge. Per tot això és un llibre atractiu per al lector. Tracta els temes principals de forma raonada, recull tota la bibliografia existent i li dóna sentit. Les diferents interpretacions de la guerra ajuden a veure el conflicte amb la perspectiva correcta. La publicació de Catalunya contra Napoleó coincideix amb el 200 aniversari (1808-2008) de l’inici de la guerra del Francès a Catalunya.


TORNANT-HI A PENSAR . EVOCACIONS DE MOMENTS VISCUTS I ALTRES ESCRITS AUTOBIOGRÀFICS (DURAN I SANPERE, AGUSTÍ)

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (Ninguna valoración todavía)
Cargando…

“No el recordo com un home pacient i erudit, de despatx, tot i que també ho era; sinó més aviat com una persona inquieta, activa, que caminava de pressa pels camins de la Segarra o pels carrers de Barcelona. La curiositat era en ell un element primordial: curiositat per tot, tant per les coses de casa com per les de fora. Això li donà sempre molta vitalitat i un cert neguit. No fou un polític, tot i que s’endinsà a fons en la política cultural; no milità en la resistència, però ajudava discretament sempre que podia i es preocupava d’arxivar clandestinament a l’Arxiu la propaganda política catalanista que es difonia els anys quaranta. Fou senzillament una persona que dedicà la seva vida, i l’arriscà més d’un cop, al servei del seu país, i procurà salvar-ne les arrels en una època en què tot estava per fer i, després, quan tot semblava estar perdut.” (Eulàlia Duran Grau)