Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Albert Manent
El llop fins a la darreria del segle XIX es passejava arreu de Catalunya i fou el darrer competidor de l'home amb el qual es podia enfrontar i vèncer-lo. La seva omnipresència i la mala fama que ha tingut i encara té n'han fet un mite de la por. Van ésser sobretot els atacs contra els ramats allò que va promoure una campanya per perseguir-lo i caçar-lo. S'inventaren tota mena de paranys i es feren grans batudes. No obstant això, trobem la figura del "llobater" que els amansia i dominava. S'han exagerat molt els atacs contra persones amb víctima mortal. El llop seguia l'home, sobretot quan rondava la gana, però durant un segle llarg s'han comptabilitzat unes cent persones devorades pel llop. I s'ha de subratllar que la guerra contra la fera es dugué fins a l'extermini i finalment amb el verí més eficaç. Vuit-cents topònims de l'apèndix certifiquen aquesta omnipresència llopera.
La Incapacidad Permanente, en sus diferentes graduaciones, nace como una prestación del Sistema Español de Seguridad Social, con la vocación de suplir el déficit de ingresos que sufre un trabajador cuando, por causa de enfermedad o accidente, ve reducida o anulada su capacidad laboral. La materia se presta a discusión desde el inicio. Se trata de valorar un elemento complejo: la capacidad laboral residual de un trabajador. Estamos ante un dato que debe ser objetivado para su calificación, pero que guarda íntima relación con el sujeto pasivo de la dolencia. Cada persona vive esa situación de un modo diferente, subjetivo. Así pues, la polémica está servida. Los órganos administrativos con frecuencia no satisfacen las peticiones formuladas por los trabajadores lesionados y los temas se judicializan. De este modo, se configura el elenco de profesionales que intervienen en la gestión de la prestación de Incapacidad Permanente, a partir de la solicitud del particular: Abogados de parte, Administración pagadora (Mutuas) y Jueces. Ellos constituyen el grupo de autores de este libro.
«De la correspondència entre els que saben escriure, sempre nobtindrem [
] la plenitud de la serena bellesa de la paraula ben polsada», escriu Enrique Badosa. El present volum recull la correspondència que els poetes J. V. Foix i Albert Manent van intercanviar al llarg de més de trenta anys damistat. Aquestes missives, que versen sobre temes molt diversos, mostren destacables facetes de la personalitat dels autors: un Foix que, en plena capacitat creadora, sovint escriu en vers rimat, i un Manent jove però en camí de la plenitud literària; i permeten al lector conèixer els canvis polítics i culturals de la Catalunya del segle xx des de la perspectiva de dos homes de lletres.
En aquest diccionari hem aplegat pseudònims en el sentit ampli de la paraula. El lector hi trobarà tant els pseudònims clàssics descriptors o periodistes com firmes dhistorietistes, de dibuixants de còmic i de pintors poc coneguts i també noms artístics de cantants, mags, humoristes, actors, directors i productors de cinema, teatre o televisió, alhora que alguns personatges de la faràndula o de lanomenat món freak de lespectacle. Fins i tot hi ha algun alter ego o àlies de personatges radiofònics i televisius que shan fet tan populars que la gent només els identifica amb aquest fals nom. Tot amb tot, ben segur que hi falten altres pseudònims o que alguna fitxa és incompleta o, fins i tot, equivocada. Ens plaurà que els lectors ens ajudin a completar una obra duna matèria inabastable, que ha pogut aplegar 7.500 pseudònims usats a Catalunya i a lemigració.
Ja fa més de vint anys que Albert Manent tenia lobjectiu daplegar els noms populars dels núvols, les boires i els vents a Catalunya. Amb lajuda den Joan Cervera i de diversos col·laboradors va aconseguir publicar una vintena de volums referents a diferents comarques. Per escriurels els seus autors es posaven en contacte amb persones grans de cada municipi, sobretot amb pagesos, pescadors o pastors, persones, en definitiva, que encara mantenien una relació estreta amb el món dabans i amb la tradició. Les trobades i laplec de materials no tenia cap altre objectiu que deixar testimoni escrit de la riquesa de la nostra llengua. Aquest és també el llibre pòstum dAlbert Manent i Rosa M. Massegosa. Hem pogut fer laplec dels noms populars de Núvols, boires i vents del Baix Empordà gràcies al treball en equip. Som cinc autors i això no ha estat per casualitat. La Rosa Maria Massegosa, com a iniciadora del projecte i sota el mestratge de lAlbert Manent, va començar la recerca de paraules noves o en desús. Malauradament, just a linici del projecte, una malaltia li va estroncar la vida. Lestudi va quedar parat. La resta dautors ens hi vam anar afegint per tal de continuar i enllestir el treball. Aquest recull pretén ser una contribució a la cultura popular, però també pot ser una eina pedagògica perquè les escoles i els instituts facin conèixer aquests tresors dialectològics, comarcals i locals. En podreu gaudir quan us endinseu en el llibre que teniu a les mans.