Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Carles Riba
Voler nou, saber vell, refila el nostre ocell. Saber vell, voler nou: tonada enterca ens mou. Amb llei de pell arribem a l?entranya, retrunyir de muntanya. Dringa cascavell! Que això és saber vell! Perd cap i perd cor, i s?afanya. Morim per ell.
Carles Riba forma part d'un grup. El que Joaquim Molas va definir com el «dels joves postulants, que pel volts del 1918, va iniciar lassalt de la vida pública catalana». Els nascuts durant la dècada dels noranta del segle XIX que viuran dues dictadures, dues guerres i, la majoria, un dolorós exili. Carles Riba n'esdevé una de les figures centrals i hom li reconeix la seva influència. No són solament els «joves postulants», sinó també la majoria del món de la cultura i bona part de la societat civil que s'adona del paper de mestre i de guia i del seu lideratge moral, sobretot en les èpoques més difícils de la nostra història. Posar-ho per escrit no ha estat fàcil. Ho intento a través dels «diàlegs» de Riba amb Joan Maragall i Josep M. López-Picó que ambdós reconeix com a mestres; amb dos «joves postulants» com Joan Crexells i Josep M. de Sagarra i amb quatre deixebles: Joan Oliver, Xavier Benguerel, Francesc Trabal i Domènec Guansé. El grup seria incomplet sense Clementina en els moments més dramàtics de l'exili i Francesc Cambó i Josep Janés, tots dos cabdals per tantes coses en la vida de Carles Riba. Els diversos itineraris personals tracen històries que conflueixen en una època i un país. Tots junts són la trama i l'ordit dun diàleg més ampli, transversal, nacional. Tots plegats formen part indestriable i rellevant de la història de la cultura catalana del segle XX.
La nosaés un llibre de poemes en (falsa) prosa, no pas de proses poètiques, on la mètrica amagada es lliura al caràcter generatiu de ritme i música verbal amb la voluntat de generar un llenguatge que a la vegada que aconsegueix ser molt propi i característic de l?autor intenta no perdre el vincle essencial amb la tradició, que el poeta pretén reescriure reutilitzant-la en benefici de la pròpia construcció i de la voluntat de desemmascarar les noses que habiten el món i la condició humana. La incomunicació en l?era de la hipercomunicació, la desubicació, l?estupidesa universal, la mort, la reflexió metapoètica són els principals problemes a partir dels quals es generen els temes que es vertebren amb aquesta voluntat de llenguatge (condemna-mort-por-sexe-drogues-natura-bellesa-poesia-literatura-llenguatge) on forma i contingut, cos i ànima, música i lletra, formen un tot indestriable des de la gènesi del poema. Poemes que es poden entendre però que no pretenen ser entesos sinó buscar la complicitat del lector perquè aquest els completi, els doti d?un significat subjectiu o, simplement, s?acontenti amb un gaudi estètic similar a l?assolible davant una obra plàstica, una dansa o qualsevol expressió musical.
Després d?uns llibres de poemes que podríem qualificar de caire èpic, Refraccions representa una tornada a la poesia lírica d?Hilari de Cara. A través d?escenaris i personatges viscuts, estimats i contemplats des de la proximitat o la distància, els poemes de Refraccions recuperen allò oblidat de tan vist, allò soterrat en un oceà d'indiferència o colgat sota un tel espès d'oli, i fan que de sobte allò invisible de tan vist es manifesti i generi estupor. L'obra d'Hilari de Cara està sempre atenta al batec de la vida, tant a la felicitat fugaç com al dolor.
Ample vol de la nités un sol poema estructurat en sis cants, en què Josep Maria Fulquet es proposauna reflexió sobre l?existència del mal, el dolor causat per l?absència, la naturalesa de l?art, l?ús que denosaltres fa el temps o la fugacitat dels moments feliços. El poema neix d?una relectura d?El Paradísperdut, de Milton ?de qui es pren el ritme accentual del vers? i inclou, en alguns passatges, versos deHölderlin o frases de Juan Ramón Jiménez, que casen amb el fil del discurs.«Érem nit. I érem hostes furtius d?unes hores robades al tempsque ens havien de ser, sense que ho sabéssim llavors, equipatge precarid?un futur per venir. De segur, no ho recordes, perquè el temps,el vertigen del temps, ens empeny a l?oblit, a l?anul·lació i la desfeta.»
"Ens vam posar a fer temps: vàrem pastar-lo. El vam fer de la pena dels nens tots mudats el diumenge de rams, vam descordar-hi un vent molt fluix i el vam atiar curosament amb les mans. Va ser l?inici d?un seguit de setmanes de feina: treballàvem esforçadament per no dir-nos res, un escuradents desmenjat penjant del precipici de la boca i tot l?avern dels mots que ens queia per terra. I de tant tocar-nos el buit, de tant fer-nos-el costella, ens vam escalfar com un vidre i ens vam dar la forma d?una llengua de foc: de la mida justa de l?esglai. La por se?ns va estendre pels camins de les venes, i les llenques de terra van sospirar per l?enèsim guaret i els fills morts en l?enèsima ràtzia. Vam omplir un perol de nosaltres i l?aigua era fosca i espessa: et recordo remenant-la esforçadament amb un culler de fusta. Entre el riure i la resina i la resina i el resignar no és tan llarga la distància, em vas dir: i ja tenies la boca plena només de la pena del tu, i ho vas dir just abans que se?ns llagués la mirada..." (Fragment.)
Sons bruts és un llibre de sonets, iniciat el 2003 i acabat el 2018. L?autor els va començar a escriure, literalment, en veure que necessitava expressar-se dins la llibertat d?aquesta faixa mètrica per no estavellar-se contra una paret. Durant el procés s?emmirallava en Palau i Fabre, quan deia que si no hagués estat poeta i dramaturg hauria estat un assassí o un demagog. Arran d?una ruptura amorosa, Carles Rebassa engega la formulació de sentiments, mirades i exhalacions de l?esperit amb els poemes, que es repeteixen i s?amplien com una obsessió, un mirall esquerdat, una reiteració, un autoretrat que muda. El sonet és una forma clàssica que demana màxima precisió i coherència formal, però alhora permet irradiar significats i amplificar expressions quotidianes, lluites socials i personals, soliloquis i manifests. Sons bruts és un llibre d?amor i de mort, els dos materials d?aprenentatge i de conversa de la vida humana.
