Ir al contenido
Resultados de la búsqueda para: Murakami Haruki
Com el viatge etrnament circular del satèl·lit rus Sputnik, però en el context de la gran metròpoli de Tòkio, tres persones es busquen desesperadament intentant trencar amb la inèrcia de la vida solitària. El narrador és un jove professor de primària que està enamorat de Sumire, una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries; i Miu és una dona de negocis, 17 anys més gran que Sumire, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com no ha estimat mai cap noi. I Miu li podria correspondre, però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s'allunyi del sexe i potser del món.
L'Aomame és una misteriosa jove d'uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la, està atrapada en unembús, dins d'un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. En una altra escena, en Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i es guanya la vida fent de professor de matemàtiques, es troba atrapat quan un prestigiós editor li demana que reescrigui l'obra d'una jove promesa. A partir d'aquí, les vides de l'Aomame i en Tengo s'aniran encreuant sense arribar a tocar-se mai, en una novel·la al més pur estil Murakami. Amb el punt just de tendresa i melangia, i plena d'escenes màgiques i personatges inoblidables, desclassats i solitaris, 1Q84 és una novel·la esplèndida i ambiciosa que ens transporta a un Tòquio alternatiu en un any que George Orwell va fer emblemàtic, el 1984. La novel·la potser més esperada de l'autor -acollida arreu del món amb gran expectació-, recupera un dels seus grans temes, el de l'enfrontament de l'individu amb la societat i amb el sistema imperant, i reprodueix un món original, fosc i alhora lluminós, que molts reconeixeran com l'univers narratiu de Haruki Murakami.Per llegir el discurs d'acceptació del XXIII Premi Internacional de Catalunya, aneu aquí.
¿En qué momento, de qué forma, nos ha guiado Haruki Murakami sin que nos demos cuenta hasta el mismo centro de un sueño? De su mano, envueltos en sus palabras con ritmo de jazz, no hemos dudado ni por un momento de los límites de la realidad que han ido desdibujándose a nuestro paso. Este lugar es un vasto umbral entre la vigilia y el mundo onírico, entre la juventud y la madurez, entre el fatalismo y el azar. Kat Menschik nos tiende un mapa para transitarlo: sus símbolos cartografían la noche plateada de Sueño, el aroma irresistible de Asalto a las panaderías, el intrincado laberinto de La biblioteca secreta.
Reprenent el terreny de la irrealitat i el subconscient que trobàvem a la Crònica de l'ocell que fa girar el món i After Dark, la novel·la es construeix a partir de dues línies narratives paral·leles que finalment acaben convergint. En l'una, assistim a una guerra d'informació entre dues societats en un Tòquio estrany i anacrònic; en l'altra, ens endinsem en un món fosc i obscur en el qual els personatges no tenen ombra, ni ment, ni capacitat de somiar. Desesperat país de les meravelles i la Fi del Món és un tour de force que va llançar Murakami a la fama internacional, i ressegueix el camí de descens d'un home a la farsa del submón kafkià, de la compassió i la independència, de l'argot i la filosofia. El resultat: una fantasia salvatge, al·lucinant i molt seductora, en la línia de les novel·les més divertides i experimentals de l'autor de culte més de moda del moment.
Dos historias paralelas se desarrollan en escenarios de nombre evocador: una transcurre en el llamado «fin del mundo», una misteriosa ciudad amurallada; la otra, en un Tokio de un futuro quizá no muy lejano, un frío y despiadado país de las maravillas. En la primera, el narrador y protagonista, anónimo, se ve privado de su sombra, poco a poco también de sus recuerdos, e impelido a leer sueños entre unos habitantes de extrañas carencias anímicas y unicornios cuyo pelaje se torna dorado en invierno. En la segunda historia, el protagonista es un informático de gustos refinados que trabaja en una turbia institución gubernamental, enfrentada a otra organización no menos siniestra en una guerra por el control de la información; sus servicios son requeridos por un inquietante científico que juguetea con la manipulación de la conciencia y de la mente y vive aislado en la red de alcantarillado, una red poblada por los tinieblos, tenebrosas criaturas carnívoras.
En 1982, tras dejar el local de jazz que regentaba y decidir que, en adelante, se dedicaría exclusivamente a escribir, Haruki Murakami comenzó también a correr. Al año siguiente correría en solitario el trayecto que separa Atenas de Maratón, su bautizo en esta carrera clásica. Ahora, ya con numerosos libros publicados con gran éxito en todo el mundo, y después de participar en muchas carreras de larga distancia en diferentes ciudades y parajes, Murakami reflexiona sobre la influencia que este deporte ha ejercido en su vida y en su obra. Mientras habla de sus duros entrenamientos diarios y su afán de superación, de su pasión por la música o de los lugares a los que viaja, va dibujándose la idea de que, para Murakami, escribir y correr se han convertido en una actitud vital. Reflexivo y divertido, filosófico y lleno de anécdotas, este volumen nos adentra plenamente en el universo de un autor que ha deslumbrado a la crítica más exigente y hechizado a miles de lectores.
Cerca ya de medianoche, en esas horas en que todo se vuelve dolorosamente nítido o angustiosamente desdibujado, Mari, sentada sola a la mesa de un bar-restaurante, se toma un café mientras lee. La interrumpe un joven músico, Takahashi, al que Mari ha visto una única vez, en una cita de su hermana Eri, modelo profesional. Ésta, mientras tanto, duerme en su habitación, sumida en un sueño «demasiado perfecto, demasiado puro». Mari ha perdido el último tren de vuelta a casa y piensa pasarse la noche leyendo en el restaurante; Takahashi se va a ensayar con su grupo, pero promete regresar antes del alba. Mari sufre una segunda interrupción: Kaoru, la encargada de un «hotel por horas», pide que le ayude con una prostituta china agredida por un cliente. Dan las doce. En la habitación donde Eri sigue sumida en una dulce inconsciencia, el televisor cobra vida y poco a poco empieza a distinguirse en la pantalla una imagen turbadora... pese a que el televisor no está enchufado.
A mig camí entre el llibre d'autosuperació i el relat de ficció, aquest llibre ens explica el canvi vital que va representar per a Murakami voler córrer maratons. Jove noctàmbul, descobreix als trenta anys la seva vocació literària i, alhora, la incompatibilitat d'una vida creativa amb una vida desordenada. Decideix fer un canvi radical i se sotmet a una dura autodisciplina física d'entrenament. En un relat íntim i commovedor, Murakami es despulla davant dels lectors i troba una manera literària de mostrar-nos el procés que el va portar a córrer, a més de descobrir-nos la seva manera de treballar i, en definitiva, de veure el món en què vivim.
Considerada el clàssic modern per excel·lència de la literatura japonesa, Tòquio Blues narra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s'enamora de Naoko, una noia impenetrable, i pateix una crisi que el porta a l'aïllament social i a la reclusió. Davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llança a un espiral de sexe esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil.Tendra, escrita amb to melancòlic i sensual i amb un ritme molt àgil, Tòquio Blues narra, amb una encertada i equilibrada mescla de melancolia i sentit de l'humor, les angoixes adolescents, el desengany del primer amor i el trànsit a l'edat adulta.
A las voces de Aomame ?la enigmática instructora de gimnasia y asesina? y de Tengo ?el profesor de matemáticas y escritor?, se suma, en este tercer volumen de la novela 1Q84, la de un nuevo personaje, un detective llamado Ushikawa. Su última misión, encargada por Vanguardia, el misterioso culto religioso, consistió en comprobar si Aomame era digna de confianza para trabajar para el líder. Ushikawa dio el visto bueno a la joven, pero ésta los traicionó a todos, cometió un nuevo asesinato y luego desapareció. Si el detective no logra encontrarla, la venganza de la secta se abatirá sobre él. Entretanto, Aomame y Tengo, cada uno a su modo, siguen deseándose en la ausencia, buscándose ?en el más puro estilo de Murakami? casi sin moverse de su sitio, aislados, quizás a punto de experimentar un giro radical en sus vidas y esperando un reencuentro que los redima... en el mundo de 1984, o en el de 1Q84, ese fantasmagórico universo con dos lunas.
L'Aomame i en Tengo es continuen buscant al misteriós Tòquio d'1Q84. Però els membres del grup religiós Sakigake, l'enigmàtica gent petita que actua des de l'ombra, els gats que en fer-se de nit ocupen un poble desolat, el corb que cada dia visita sens falta la Fukaeri... sembla que tot vol impedir que s'acabin trobant. Des del cel, dues llunes observen impertorbables els esforços dels amants, mentre, de peus a terra, l'investigador Ushikawa, dotat d'una tenacitat i un instint prodigiosos que res en el seu aspecte no suggereix, va estrenyent el cercle al seu voltant, a poc a poc però de manera inexorable. Després de l'enorme èxit obtingut per Murakami -autor sempre fidel a l'univers narratiu que l'ha convertit en uns dels novel·listes més seguits i reconeguts a tot el món- amb els dos primers llibres d' 1Q84, en aquest tercer porta al desenllaç la història d'uns personatges que lluiten per reescriure el passat amb uns mitjans i uns objectius diametralment oposats als del clàssic de George Orwell.
L'Aomame és una misteriosa jove d'uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la, està atrapada en un embús, dins d'un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. En una altra escena,en Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i es guanya la vida fent de professor de matemàtiques, es troba atrapat quan un prestigiós editor li demana que reescrigui l'obra d'una jove promesa. A partir d'aquí, les vides de l'Aomame i en Tengo s'aniran encreuant sense arribar a tocar-se mai, en una novel·la al més pur estil Murakami. Amb el punt just de tendresa i melangia, i plena d'escenes màgiques i personatges inoblidables, desclassats i solitaris, 1Q84 és una novel·la esplèndida i ambiciosa que ens transporta a un Tòquio alternatiu en un any que George Orwell va fer emblemàtic, el 1984.
Los mundos de Haruki Murakami, de Justo Sotelo, es el primer ensayo en español que analiza con extensión, rigor y amenidad el corpus narrativo del escritor japonés, desde la perspectiva de los mundos posibles. Murakami es el escritor japonés más leído y traducido en el mundo, quizá porque ha entendido cuáles son los problemas que afectan a los seres humanos. En esta época están aumentando los problemas del espíritu, con personas cada vez más solas, aisladas, dominadas por enfermedades que no sólo provienen del exterior, sino de su interior.
Balla, balla, balla narra les desventures surreals però versemblants d'un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes. El protagonista es veu obligat a tornar al sòrdid hotel Dolphin, on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d'aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l'hotel i l'ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d'estil occidental. Balla, balla, balla és un assalt als sentits, mig novel·la negra mig especulació metafísica, una faula perfecta del nostre temps i que atrapa tant o més que una cançó de rock que trona a tot volum a través de la finestra d'un cotxe esportiu.
En marzo de 1983, el joven protagonista de esta novela, redactor freelance todoterreno, después de pasar días sombríos, siente la necesidad de volver a ciertos escenarios de su vida para ajustar cuentas con el pasado. Viaja a Sapporo con la intención de alojarse en el Hotel Delfín, donde años atrás pasó una semana con una misteriosa mujer que, de manera inesperada, desapareció de su lado. A su llegada descubre que han derribado el hotel y que en su lugar se alza otro, moderno y lujoso, pero su estancia allí propicia la aparición de personajes envueltos en un aura de irrealidad: una guapa recepcionista que ha vivido experiencias inverosímiles, una adolescente dotada de una aguda sensibilidad, o un antiguo compañero de colegio, ahora actor de éxito, que lo meterá en graves aprietos. Asesinatos, viajes a Hawai, pasajes a otros mundos y fiestas se suceden al ritmo de la música que suena en la radio de su destartalado Subaru. Lo cierto es que, como afirma un enigmático personaje, todo está conectado. Porque sólo se regresa al Hotel Delfín para poder empezar de nuevo.