«Sóc un amant dels antics, un que safanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüència, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que sha après: ¿que no és un goig, això?» A través de lincansable amor a lestudi caldrà anar construint lhome noble capaç de governar mitjançant la virtut. Amb un gran escepticisme, però, sobre els polítics: «Els qui es dediquen a la política avui dia, ¿què tal són? El Mestre digué: ¡Ai! Gent de poca talla; no cal comptar-hi.» Les Analectes de Confuci són un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme la tradició espiritual central que des de lantigor ha vertebrat la civilització xinesa, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit dirradiació en lÀsia oriental. Tot i el seu estil atomitzat, anecdòtic, el·líptic, descontextualitzat, aparentment deixat a latzar, les Analectes ens ofereixen, després duna lectura pausada i reflexiva, una imatge força viva i matisada dun antic mestre, el seu entorn i el seu ensenyament.
En la manera de entender el Camino está la clave del confucianismo. Confucio afirma que el hombre debe establecer su corazón en el Tao y armonizarse con el cosmos, pero al contrario de lo que defendían los seguidores de Lao Tsé, para él «es el hombre el
Atribuido a Confucio, aunque se trate de un texto recopilado después de su muerte por sus discípulos, ha tenido una enorme influencia a lo largo de los años y conserva una vigencia de la que muy pocos libros pueden presumir 2.500 años después de haber sido escritos. La obra está compuesta por una serie de sentencias breves, pequeños diálogos y anécdotas sobre diversos temas, pero, principalmente, sobre la naturaleza humana y la ética en el ámbito personal y de la política. La cuidada traducción, a cargo de un especialista en literatura china como Néstor Cabrera, es digna de ser destacada, y permite adentrarse en el ideario confuciano con suma comodidad.
«Sóc un amant dels antics, un que safanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüència, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que sha après: ¿que no és un goig, això?» A través de lincansable amor a lestudi caldrà anar construint lhome noble capaç de governar mitjançant la virtut. Amb un gran escepticisme, però, sobre els polítics: «Els qui es dediquen a la política avui dia, ¿què tal són? El Mestre digué: ¡Ai! Gent de poca talla; no cal comptar-hi.» Les Analectes de Confuci són un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme la tradició espiritual central que des de lantigor ha vertebrat la civilització xinesa, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit dirradiació en lÀsia oriental. Tot i el seu estil atomitzat, anecdòtic, el·líptic, descontextualitzat, aparentment deixat a latzar, les Analectes ens ofereixen, després duna lectura pausada i reflexiva, una imatge força viva i matisada dun antic mestre, el seu entorn i el seu ensenyament.
En la manera de entender el Camino está la clave del confucianismo. Confucio afirma que el hombre debe establecer su corazón en el Tao y armonizarse con el cosmos, pero al contrario de lo que defendían los seguidores de Lao Tsé, para él «es el hombre el
Atribuido a Confucio, aunque se trate de un texto recopilado después de su muerte por sus discípulos, ha tenido una enorme influencia a lo largo de los años y conserva una vigencia de la que muy pocos libros pueden presumir 2.500 años después de haber sido escritos. La obra está compuesta por una serie de sentencias breves, pequeños diálogos y anécdotas sobre diversos temas, pero, principalmente, sobre la naturaleza humana y la ética en el ámbito personal y de la política. La cuidada traducción, a cargo de un especialista en literatura china como Néstor Cabrera, es digna de ser destacada, y permite adentrarse en el ideario confuciano con suma comodidad.