Sin clasificar




0 0 1 145 799 Edicions A Petició SL 6 1 943 14.0 Normal 0 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE / Style Definitions / table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Cambria","serif"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:JA;} Per tal d?accelerar el ritme del desenvolupament social és necessària la posada en pràctica de noves formes i mètodes de comunicació humana, les quals no es corresponen amb l?aplicació de la comunicació convencional i més oficial. La comunicació pel canvi social és part d'una evolució de la metodologia de la comunicació, que pot contribuir a accelerar el desenvolupament global i es defineix, com un procés de diàleg privat i públic, a través del qual les persones decideixen qui són, què volen i com haurien de treballar per obtenir allò que contribuís al millorament de la seva vida. Per canvi social entenem un canvi en la vida d?un grup social, d'acord als paràmetres establerts per aquest mateix grup. Aquesta aproximació busca especialment millorar les vides dels grups marginats (tant política com econòmicament), i està guiada pels principis de la tolerància, autodeterminació, equitat, justícia social i participació activa de tots. 0 0 1 113 622 Edicions A Petició SL 5 1 734 14.0 Normal 0 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE / Style Definitions / table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Cambria","serif"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:JA;} Les aportacions científiques, a nivell teòric i també pràctic, que podran llegir en el present volum s?ocupen de perspectives ben diverses, com ara propostes de millora de la comunicació de l?administració local, reflexions sobre la responsabilitat social i política dels mitjans de comunicació, el paper d?Internet com a mitjà d?informació i les seves virtuts com a instrument de participació ciutadana, la innovació en les accions cíviques, la capacitat de transformació de les accions artístiques, experiències comunicatives a Amèrica Llatina ?i també, a l?Estat espanyol i a Europa?. L?anàlisi de la comunicació pel canvi social permet un trànsit molt transversal, i ofereix les eines per pensar la comunicació de manera diferent.




¿Por qué el Autor ha dividido su obra en tres tomos? La respuesta es muy sencilla pero tremendamente eficaz: su obra es, ante todo, metodológica. Busca soluciones prácticas y las condiciona a todas las categorías deportivas y a todos los entrenadores/




El libro El Monasterio de Piedra. Fuentes y documentos trascribe todos los documentos del primer tomo del Lumen Domus Petrae, con un estudio preliminar del archivo y biblioteca que hubo en el Monasterio Cisterciense de Santa María de Piedra, fundado por el rey de Aragón Alfonso II en 1195 y definitivamente desamortizado en 1835. El códice, junto a otros documentos salvados por Pascual Gayangos, fue remitido a Madrid en 1851 y se guarda actualmente en el Archivo Histórico Nacional con la signatura cód. 55, profundiza en aspectos históricos, socio-económicos, artísticos e institucionales, revelando la importancia de las fuentes para un correcto conocimiento de lo que verdaderamente fue el Monasterio de Piedra en el pasado.