Poesía



















Aquest llibre és el primer poemari intencionalment i formalment gai de la literatura catalana, com massa clarament es vol posar de relleu al dístic que fa de frontispici: «tros de paper on s’aixeca fàl·lica una declaració de principis». I és, potser, a causa d’aquesta compromesa explicitud, tan oposada a l’obliqüitat i al fals esteticisme que comanden la poesia en llengua catalana, que El bell país, clandestí sota el franquisme, ha continuat essent «desconegut» encara dins la democràcia. No deixa d’ésser molt significatiu que aquest recull de poemes, que va haver de ser llegit viva voce, primerament, i publicat després de forma ciclostilada, no hagi trobat editor fins ara, i hagi hagut d’ésser publicat en una col·lecció com «Rey de Bastos», i fins i tot que sigui una de les millors mostres de la poesia catalana contemporània. Un estudi molt ampli i molt acadèmic de Jordi Llovet serveix per a clarificar l’època i les influències d’un llibre que, si no fos tan actual i tan desconegut, hauria d’ésser considerat ja com un clàssic.