Saltar al contenido

Poesía

ORÍGENS, RESSONS I CONTRALLUMS (BONAFONT GIMÉNEZ, MARIA) (Poesía)

El tema central d'aquest llibre és l'exploració poètica del vincle amb els orígens. El títol ho indica de forma ben suggeridora: 'Orígens, ressons i contrallums'. No es tracta d'orígens remots, perduts en un passat llunyaníssim i irrellevant per a l'ara i aquí, sinó d'uns orígens que malgrat el seu misteri i la seva indefinició enriqueixen la consciència actual del ser, del fer i de l'estar. Ressons i contrallums són les dues maneres com aquesta vinculació amb els orígens es fa present en l'ara, en aquesta obra poètica: en els ressons, amb diverses obertures vers la totalitat; en els contrallums, amb una atenció meravellada i sorpresa en fragments i aspectes concrets de l'ara. 'Orígens, ressons i contrallums' suggereix una riquesa de consideracions que ens invita a entrar en el llibre.

ENTRE LA MAR I EL VENT (VILLANGÓMEZ, MARIÀ) (Poesía)

Marià Villangómez (Ciutat d'Eivissa, 1913-2002). Poeta i traductor. El seu cant poètic s'impregna del paisatge, i la gent d'Eivissa supera el mimetisme de la tradició i és mou en uns paràmetres molt més amplis a la recerca de la poesia pura. A part de la influència rebuda del Noucentisme, és un gran admirador dels poetes de la Generació del 27 i de la tradició simbolista europea. L'any 1963 dóna per tancada una trajectòria lírica densa i coherent (recollida en tres volums el 1986), i és centra en l'assaig, el teatre, l'article periodístic i, sobretot, en els traduccions de poesia que inclouen donis dels sonets de Shakespeare a poetes com Keats, Baudelaire, Yeats i Dylan Thomas, entre altres. L'any 1989 rep el Premi d'Honor dels Lletres Catalans. Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

TELARAÑA DEL TIEMPO (BARRANCO RODA, MANUEL) (Poesía)

La vida. Yo que soy metomentodo, como casi siempre, en mi bar le pregunté a una señora mayor, que compraba tabaco: “¿por qué compra tabaco, si el tabaco mata?”, ella cariñosamente me contesto: “sí, Lolo, el tabaco mata, pero la vida también mata”. La vida es un periodo de tiempo, nos pasarán cosas malas y otras buenas, creo que nadie ha decidido vivir, nacemos por ese misterio inexplicable, yo lo llamo naturaleza, otros Dios. Por lo menos debemos disfrutar los buenos momentos aprendiendo incluso de las malas experiencias. La vida son esos momentos buenos que nos dan más vida, algunos tienen por desgracia muy pocos momentos buenos por eso se agarran a ellos a base de sus recuerdos. La vida es tiempo, se nace, se crece (se aprende), se muere. Por ello la vida es la primera enfermedad y yo lo que quiero es estar enfermo de vida, aprender de lo malo para disfrutar de lo bueno con la máxima intensidad que pueda.

GRAN ELEFANTE BLANCO (SANMIGUEL «FILETE», PABLO) (Poesía)

¿Habéis visto pasar al Gran elefante blanco? Un elefante blanco es un tipo poco común de elefante. Aunque a veces se describe como blanco níveo, su piel es normalmente marrón-rojiza, volviéndose rosa cuando está mojada. Además, tienen pestañas rubias. En la antigua Siam, ahora llamada Tailandia, los elefantes blancos son sagrados, siendo un símbolo de poder real, por lo que cuantos más elefantes tenga el rey, mayor será su estatus. La expresión «elefante blanco» es atribuida a posesiones que tienen un costo de manutención mayor que los beneficios que aportan, o a aquellas que proporcionan beneficio a otros, pero que únicamente ocasionan problemas a su propietario.