Poesía

El lago de los botes es una puesta en escena compleja donde la anécdota se transfigura poema a poema. «El lago de los botes de Edgardo Dobry es una puesta en escena compleja donde la anécdota se transfigura poema a poema en búsqueda ensimismada, arriesgada, de planos cada vez más hondos.» «Tal vez un modo de acceder a este hermoso libro de poemas sea tomar como punto de partida lo que es el punto de partida de todo libro: su título. Por un lado, el lago; por otro, los botes. Es decir, agua inasible y mudable, agua heraclitiana que no es nunca la misma, y materia sólida de la madera que pese a su peso mayor que el agua, flota; y en cierta medida ubicuo, el poeta, en estado de observación.»José Kozer







Jean-Louis Davant gaurko idazle klasiko bat dela esan liteke, bai adinez, bai egindako lanen kopuruaz. Baina, horrez gain, klasikotasunaren gustu eta usaina dituen lan bat egin du oraingoan, bai formetan, bai edukietan: Harri txintxolak. Formaren aldetik, izan ere, sonetoa da gehien agertzen dena, bestelako metro eta ahapaldiak ere badiren arren, baita bertso librean idatzitako olerkiak ere. Sonetoak egiteko tankeran, berriz, euskal kutsu nabarmena erantsi die bere poema hauei, gure tradizioan ezagunenak ditugun neurriak erabili baititu: 13 silabako lerroak batik bat (7+6), baita 18koak ere (10+8).

Abecedari de crepuscles és una excel·lent autoantologia, on Joan Perelló ens dóna la seva visió, la seva lectura crítica de la seva pròpia obra poètica. Per aquest motiu el llibre porta entre parèntesis un descriptor molt exacte i precís com a subtítol: «Tria personal, 1973-2016». Es tracta d’un recull de 55 poemes emblemàtics que Perelló ha escollit per la seva qualitat i la seva representativitat. Ara bé, Perelló és un poeta intel·ligent i sensible i sap perfectament que abans que cap altra cosa, una antologia és un llibre, un llibre que s’ha de poder llegir independent de l’obra general d’on ha sorgit. Ha de ser, en primera instància, una creació artística autònoma, un llibre únic fet a partir d’altres llibres, un llibre que s’aguanti pel seu propi pes artístic. Abecedari de crepuscles compleix amb escreix aquest requisit inicial de tota bona autoantologia, oferint-nos, de base, simplement un llibre ben ideat i ben construït de poemes ben memorables.

Trantienda Eso no es poesía, es periodismo, me decían, hace treinta años. Si, tenían razón, pero lo hago porque la prensa sigue ocultando lo que sale en mis poemas.













Blanco roto es un poemario de belleza sencilla y sublime porque así es el sentir del poeta Aníbal García. La infancia, El sur y su luz, el paso inexorable del tiempo, el amor o el bullicio de una plaza de abastos son la hoja de ruta de este poemario que nos lleva de lo sencillo a lo trascendente con mano delicada y firme. Con un cuidado formal exquisito, el poeta Aníbal García nos traslada a un paisaje sereno y luminoso del que lector regresará pleno de belleza y luz. He ahí el maravilloso secreto de Blanco roto.