L’experiència mística és l’experiència integral de la realitat. Si la realitat s’identifica amb Déu, serà l’experiència de Déu; si aquesta realitat es veu com a trinitària, serà l’experiència cosmoteàndrica; si se la veu buida, serà l’experiència de la vacuïtat… —però, en qualsevol cas, és l’experiència del «Tot». Desapareix així l’estigma d’una mística perduda en les altures, desencarnada i aliena als gaudis i als dolors del món, sense que això signifiqui ofegar-la en la pura terrenalitat o sufocar-la en l’activisme, ja que experimenta la realitat de la condició humana en la seva totalitat i, per tant, no perd la serenitat ni la pau i elimina la por de participar en l’esforç humà en pro de la justícia.