Mahler afirmava que «en la partitura hi és tot, excepte l’essencial». Mercè Bagaria ens mostra en aquest recull d’una dotzena de relats, allò essencial que escapa a la partitura: un poble petit on una dona planeja un crim, un paisatge del sud d’Itàlia on la pluja passa de llarg, un viatge en carro des de Barcelona a l’Horta de les bugaderes, la desaparició inexplicable d’un jubilat, l’obra d’un Pigmalió amb una cantant de jazz, una selecció de còctels per somiar, una inquietant visita a l’infern, una visió diferent de l’amor i de la mort, són només algunes de les imatges que l’autora ens proposa més enllà de la partitura.