L’expressió «interès d’Estat» és una derivació perversa de la «raó d’Estat» de Maquiavel que fa referència al subterfugi que permet a les elits polítiques i econòmiques defensar els seus interessos de classe, encara que sigui a costa de perjudicar els ciutadans i de posar en risc la viabilitat política i econòmica del mateix Estat. Però, quins són els límits de l’interès d’Estat? Fins on arriba la perversió del sistema?