👆
PULSAR EN LA IMAGEN PARA VER EL LIBRO
La primera novel·la de la periodista i escriptora francesa Sophie Divry, La Signatura 400 és un monòleg revelador de to lleuger, cínic i divertit. Lautora ens descriu en 76 pàgines la vida duna bibliotecària malavesada i neuròtica que ha estat relegada a la secció de geografia duna biblioteca pública. La protagonista, una sense nom solitària i conca per un desengany amorós i, per descomptat, maníaca de lordre i la planificació, menysprea la fantasia i lextravagància, i es regeix per un principi universal: la CDU com a part fonamental de lordre de les coses. Un matí descobreix un usuari a la seva secció, un lector que ha passat la nit al soterrani de la biblioteca. En lloc despantar-se, la bibliotecària aprofita latenció activa de linquilí per embrancar-se en un llarg monòleg en el qual va enumerant el seu enorme inventari de dissorts, calamitats i recriminacions vàries, totes en un to molt càustic. Entre les seves tribulacions, la bibliotecària ens sorprèn amb el seu particular punt de vista sobre el paper actual de les biblioteques: espais destinats a la cultura que ara volen funcionar com a centres doci; aquesta dada irrita profundament la protagonista, ja que insisteix que la cultura no és un plaer, sinó un esforç. Una irònica reflexió sobre el paper de les biblioteques, els bibliotecaris, els lectors i, en definitiva, sobre la classificació universal de lindividu. Finalment, una oda als llibres i als lectors.
La primera novel·la de la periodista i escriptora francesa Sophie Divry, La Signatura 400 és un monòleg revelador de to lleuger, cínic i divertit. Lautora ens descriu en 76 pàgines la vida duna bibliotecària malavesada i neuròtica que ha estat relegada a la secció de geografia duna biblioteca pública. La protagonista, una sense nom solitària i conca per un desengany amorós i, per descomptat, maníaca de lordre i la planificació, menysprea la fantasia i lextravagància, i es regeix per un principi universal: la CDU com a part fonamental de lordre de les coses. Un matí descobreix un usuari a la seva secció, un lector que ha passat la nit al soterrani de la biblioteca. En lloc despantar-se, la bibliotecària aprofita latenció activa de linquilí per embrancar-se en un llarg monòleg en el qual va enumerant el seu enorme inventari de dissorts, calamitats i recriminacions vàries, totes en un to molt càustic. Entre les seves tribulacions, la bibliotecària ens sorprèn amb el seu particular punt de vista sobre el paper actual de les biblioteques: espais destinats a la cultura que ara volen funcionar com a centres doci; aquesta dada irrita profundament la protagonista, ja que insisteix que la cultura no és un plaer, sinó un esforç. Una irònica reflexió sobre el paper de les biblioteques, els bibliotecaris, els lectors i, en definitiva, sobre la classificació universal de lindividu. Finalment, una oda als llibres i als lectors.