👆
PULSAR EN LA IMAGEN PARA VER EL LIBRO
Nicole Brossard (Montreal, Quebec, 1934) fa que el cos esdevingui text en aquesta obra. Els 116 poemes tracen i tornen a traçar el moviment en espiral del llenguatge: el seu erotisme, el seu desig, els seus excessos. En el llibre, text i matèria són la mateixa cosa: capes de paraules i de frases curtes superposades, petits poemes el·líptics, que són com les fiblades de l'agulló d'una abella invisible contra la pell dura d'una moral massa tradicional. Els poemes no tenen a penes puntuació, de manera que el lector ha de reconstruir-ne el sentit. Un cop duta a terme aquesta operació, la música ressona, acompanyant el dur discurs amb què Brossard instal·la un nou ordre moral.
Nicole Brossard (Montreal, Quebec, 1934) fa que el cos esdevingui text en aquesta obra. Els 116 poemes tracen i tornen a traçar el moviment en espiral del llenguatge: el seu erotisme, el seu desig, els seus excessos. En el llibre, text i matèria són la mateixa cosa: capes de paraules i de frases curtes superposades, petits poemes el·líptics, que són com les fiblades de l'agulló d'una abella invisible contra la pell dura d'una moral massa tradicional. Els poemes no tenen a penes puntuació, de manera que el lector ha de reconstruir-ne el sentit. Un cop duta a terme aquesta operació, la música ressona, acompanyant el dur discurs amb què Brossard instal·la un nou ordre moral.