¿Degradació progressiva de la llengua llatina? ¿Traducció verbal d’una acció política innovadora? ¿Conseqüència durable d’unes provatures literàries?... ¿A què devem el naixement del francès? Si ens preocupem per la distribució geogràfica de les llengües, pel risc de desaparició de moltes, per l’emergència més o menys encoberta de les noves, és il·luminador revisar un fet cultural modèlic en la tradició europea: com s’ha creat i reconegut socialment l’aparició de la llengua francesa. El naixement de la llengua francesa s’inclou en la col·lecció “Veus del Temps” perquè presenta de manera diàfana la complexitat d’abordar l’accés a l’escriptura d’una llengua romànica i, per extensió, d’estudiar la consolidació gramatical i simbòlica de les llengües filles del llatí vulgar. Bernard Cerquiglini és autor de La parole médiévale (1981) i d’Éloge de la variante. Histoire critique de la philologie (1989), dues obres incisives que han proposat una actualització metodològica i conceptual de la ciència dels textos. Membre de l’OuLiPo d’ençà el 1995, ha ocupat diferents càrrecs d’assessoria lingüística prop del Primer Ministre francès. Darrerament (2007) ha estat nomenat rector de l’Agence Universitaire de la Francophonie i ha publicat Une langue orpheline, que ressegueix alguns arguments ja avançats a La naissance du françaix, editat per primera vegada el 1991. La versió al català d’aquest llibre i l’estudi introductori que l’encapçala són obra de Jordi Mascarella i Rovira, professor de filologia catalana a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.