La ciutat de Girona va obrir les portes als monarques francs l¿any 785. Esdevingué la ciutat més important de la frontera amb Hispània, la terra controlada pels musulmans. Era l¿indret on s¿alçava la catedral i el centre d¿un comtat molt ampli, que s¿estenia des de les rodalies de Banyoles fins a Arenys de Munt, al Maresme, i des de les valls d¿Amer i Anglès fins a la mar. Aquest Atles del comtat de Girona, tercer volum de la col-leccióAtles dels comtats de la Catalunya Carolíngia, inclou nombrosos mapes on hi ha situats tots els topònims esmentats als documents dels segles VIII, IX i X, on apareixen dibuixats els dominis dels principals senyors laics i eclesiàstics (com la seu episcopal o dels monestirs d¿Amer, Sant Feliu de Guíxols o Sant Pol de Mar) i on s¿han representat algunes realitats econòmiques (conreus i rompudes, boscs, vies, molins, fors, etc.).
La ciutat de Girona va obrir les portes als monarques francs l¿any 785. Esdevingué la ciutat més important de la frontera amb Hispània, la terra controlada pels musulmans. Era l¿indret on s¿alçava la catedral i el centre d¿un comtat molt ampli, que s¿estenia des de les rodalies de Banyoles fins a Arenys de Munt, al Maresme, i des de les valls d¿Amer i Anglès fins a la mar. Aquest Atles del comtat de Girona, tercer volum de la col-leccióAtles dels comtats de la Catalunya Carolíngia, inclou nombrosos mapes on hi ha situats tots els topònims esmentats als documents dels segles VIII, IX i X, on apareixen dibuixats els dominis dels principals senyors laics i eclesiàstics (com la seu episcopal o dels monestirs d¿Amer, Sant Feliu de Guíxols o Sant Pol de Mar) i on s¿han representat algunes realitats econòmiques (conreus i rompudes, boscs, vies, molins, fors, etc.).