Catalán

LA MORT D’OLIVIER BÉCAILLE I ALTRES CONTES (ZOLA, ÉMILE)

Relegats de manera injusta a un pla marginal durant dècades, eclipsats per la brillantor de la seva obra cabdal —la nissaga dels "Rougon-Macquart"— no ha estat fins aquests darrers anys que la crítica ha reconsiderat, fins a la unànime acceptació, la importància que els contes i les narracions curtes van tenir en la gènesi i el procés de composició de les grans novel.les de qui és considerat mestre indiscutible del naturalisme europeu. El recull que ara presentem, una mostra minça, eclèctica, alhora que meditada, n’és bon testimoni: d'entre el ventall de possibilitats s'han triat títols representatius de la personalitat polièdrica i inabastable de l¿autor. "L'atac al molí", per exemple, va ser el conte que va proposar Zola per a les Soirées de Médan (conciliàbul literari que comptava amb la presència de Maupassant, Huysmans i d'altres), amb una magistral personificació de l¿ànima del molí. "Maneres de morir", és una vertadera autòpsia social respecte les maneres d'assumir la mort per part dels diferents estaments de la societat, mostra magistral del punt de vista naturalista. "Madame Sourdis", mostra la relació artista-art-societat, i és un petit homenatge de l'editorial a l'amistat entre Zola i Cézanne. "El capità Burle", amb el rerefons de l¿acadèmia militar de Saint-Cyr, és la història d'una amistat en la que s'anteposa l¿honor i el deure, on els personatges són víctimes del caràcter en una mena de determinisme fisiològic. Finalment, "La mort d'Olivier Bécaille" és una de les millors mostres de com un conte pot esdevenir estilíticament rodó, prova impagable del sentit de l¿humor, l'ironia i la tendresa de Zola envers els seus personatges; aquest conte és potser el més reeixit de Zola.

QUÍMICA (WANG, WEIKE)

A primer cop d'ull, l'atrafegada i poc convencional protagonista d'aquesta novel·la és en el camí de lafelicitat. Estudia per a un prestigiós doctorat en química orgànica a Boston que farà que els seus paresimmigrats xinesos n'estiguin orgullosos (o si més no satisfets), i té un nòvio brillant, també científic,que està boig per ella i li acaba de proposar que es casin. Però bé ja ho dèiem, això és només aprimer cop d'ull.Química va ser una de les sorpreses més fresques i elogiades del 2017 als EUA. Una història explicadad'una manera única i sorprenent amb una barreja imbatible de gravetat i humor. I, arreu, detalls científics,curiositats, observacions desplegades d'una manera tan original i indestriablement orgànica queno es pot imaginar el llibre sense això.

ENTRE DOS SILENCIS (BERTRANA, AURORA)

Publiquem la més ambiciosa de les novel·les d'Aurora Bertrana per primer cop en versió íntegra, traduïda de l'original castellà per Núria Sales. Narra la vida en un poble francès entre 1942 i 1945 des d'una perspectiva inèdita: la de les dones pageses obligades a conviure amb els soldats alemanys. Una novel·la europea que tracta el fet bèl·lic amb intimisme i apropa Aurora Bertrana a Irène Némirovsky. Aurora Bertrana va viure la Segona Guerra Mundial a Ginebra, rodejada de refugiats de tot Europa que fugien del feixisme. El 1945, ja firmat l'Armistici, va acompanyar una missió humanitària al poble francès d'Étobon, que s'havia quedat sense homes després que fossin afusellats pels nazis en represàlies a una acció del maquis. La importància d'aquells mesos en la seva vida és el que la nova edició d'Entre dos silencis posa en evidència. La novel·la comença el 1942, quan els pagesos s'organitzen en maquis i les dones han de conviure amb les tropes d'ocupació, i acaba el 1945, quan els soldats alemanys esdevenen presoners de guerra al servei dels civils. Entremig, és la guerra viscuda per les dones que explica Aurora Bertrana, amb totes les contradiccions creades per la convivència amb l'enemic. La gran lliçó d'aquesta novel·la europea: les fronteres no passen entre països, sinó entre caràcters. El postfaci de Georgina Solà explica els fets viscuts per Aurora Bertrana i la història accidentada del seu llibre, que donem per primer cop en la forma en què l'havia concebut l'autora.

FILLS DE DERROTA (FERNÁNDEZ GÓMEZ, EMPAR)

Dolors, Victòria i Alexandre són tres nens amb tota la vida per davant a finals de gener de 1939. Tres supervivents. Tot el seu futur, la seva possible felicitat o el seu infortuni, es congria a la ciutat sotmesa i dependrà inexorablement de les decisions que els seus pares, pertanyents al bàndol republicà, prenguin mentre les tropes vencedores entren en una Barcelona terroritzada i cruelment delmada per la guerra. El 1939 no hi ha treva per al derrotat, potser no n’hi haurà mai. Dolors Carulla, Victòria Almirall i Alexandre Moral viuran tres vides diferents, tres destins allunyats que maldaran per confluir setanta anys després, en un lloc molt concret, quan tot, finalment, sembla tenir algun sentit.

NAUMÀQUIA (ESCARTÍ SORIANO, JOSEP VICENT)

Naumàquia és una novel·la construïda sobre una sèrie de fragments que , com en un retaule barroc, poden ser descodificats de manera autònoma. Tanmateix, la teranyina de les diverses històries que habiten aquest llibre va conformant un microcosmos on els trajectes dels personatges van creuant-se ara i adés en línies que el lector haurà de descobrir.

LA REPÚBLICA DE LES LLETRES. LES LLETRES DE LA REPÚBLICA (COLON, GERMÀ/MEZQUITA I BROCH, F./FORTUÑO LLORENS, SANTIAGOED. L)

Autores bien prestigiosos del ambiente universitario y de las letras nos presentan los aspectos de más interés sobre la vida social y las variadas manifestaciones literarias y culturales de los tiempos de la II República en el territorio catalano-hablante. Las misiones pedagógicas de la época, la espléndida vida literaria en la Cataluña autonómica, así como una mesa redonda con representantes de Castellón, Valencia y Alicante que revisan la actividad cultural en el País Valenciano en ese periodo

L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA, HISTÒRIA D’UN SÍMBOL . A PARTIR D’UN RELAT DE JOSEP SAVALL FERRANDO (SAVALL SOLÉ, GLÒRIA / SAVALL SOLÉ, JOSEP MARIA)

Aquest llibre posa a l’abast de tothom el manuscrit de Josep Savall Ferrando (1877-1947) sobre la història de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, un dels indrets més singulars del Camp de Tarragona. A partir del treball fet pels seus néts, coneixerem aspectes —avui ja històrics— sobre la relació que tenia Mont-roig del Camp amb el seu santuari. Coneixerem també detalls i anècdotes compilades en aquest manuscrit que Josep Savall Ferrando, comerciant i aficionat a la història, va datar l’any 1939.

LA POLAROID . I ALTRES RELATS (ROMAGOSA, MARTA)

Històries personals entrellaçades, personatges que et sorprendran. La Polaroid són tretze històries entrellaçades les unes amb les altres a través de personatges tan normals com especials que parlen de l'excepcionalitat de les coses quotidianes i de la universalitat de la intimitat. Contes curts i intensos que no deixaran cap lector indiferent, sagetes que arriben directes al cor per despertar tots els sentits. Després de l'èxit de Tots els noms del desig i de 22 homes i un desig, Marta Romagosa torna a la narrativa catalana amb una nova selecció de relats intimistes, escrits per ser explicats, quasi sempre amb una sorpresa argumental i amb la particular veu narrativa de l'autora.

MÉS ENLLÀ DEL RENCOR (CANYAMERES, FERRAN)

Ferran Canyameres, el gran enamorat i el gran panegirista de les contrades vallesanes, ha mitificat el Vallès de la mateixa manera que Josep Pla ho ha fet amb l'Empordà. Els dos escriptors han encimbellat llur comarca nadiua i l'han reflectida en gran part de llur obra. No hi ha com l'autor del recull poètic Com el Vallès no hi ha res i de la monografia El Vallès, vigor i bellesa que l'any 1960 va guanyar el premi P. Maspons i Camarasa, per a descriure, fer-nos conèixer pam a pam i fer-nos sensibles al paisatge i a la força del Vallès. Més enllà del rancor, que és una història real recollida per Ferran Canyameres i plasmada allà pels anys trenta, retrata meravellosament el paisatge que s'estén des de Sant Llorenç Savall fins a Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui, passant per Sant Sebastià de Montmajor i Gallifa; els personatges aferrats a llur destí que la tragèdia fa més grandiosos; els costums de la nostra pagesia tan arrelada a aquesta terra. La contrada on succeeix el drama de Més enllà del rancor continua dempeus, si més no, la lectura d'aquest relat ens portarà un regust de cosa perduda, un sentiment d'enyorança per uns temps que ja no tornaran.