TECNOLOGÍA DEL HORMIGÓN
INSTRUCCIÓN PARA LA RECEPCIÓN DE CEMENTOS RC-93
DISEÑO Y CONSTRUCCIÓN DE CIMIENTOS
Investigaciones del lugar y mecánica del suelo.Principios generales en el principio de cimentación.Diseño de cimentaciones en relación con los movimientos del terreno.Cimentaciones superficiales.Basamentos y placas de flotación (cajones de cimentación).Cimentaciones de cajones y pilares.Cimentaciones de pilotes.Capacidad de carga de pilotes y grupos de pilotes.Cimentaciones de pilotes: Métodos de diseño estructural y construcción.Construcción de los cementos.Ataguías.Control del agua en el terreno de las excavaciones.Entibado y apuntalamiento.Protección de las estructuras de cimentación contra el ataque de los suelos y del agua intersticial del terreno.Problemas.Ilustraciones.BibliografíaGUÍA PRÁCTICA PARA LA UTILIZACIÓN DEL HORMIGÓN AUTOCOMPACTABLE
CIMENTACIONES Y ESTRUCTURAS DE CONTENCIÓN DE TIERRAS
HABITATGES TRADICIONALS
Sempre he pensat que les marques que deixa el procés constructiu en un edifici antic, són com un llibre per a tots els tècnics de la construcció. No és necessari disposar dunes dades històriques, quasi sempre inexistents pel que fa a edificis senzills, per saber si durant un moment de la història shi va produir una ampliació. La col·locació de les pedres, els referits, la mateixa composició del morter i un llarg etcètera són proves més que suficients per aclarir levolució de ledifici. «El llibre és fruit duna peregrinació per les terres illenques, sovint citat amb algun propietari, altres cops acompanyat per lamo o pagès de la finca, i la majoria de vegades, presentant-me com un extern, però acabant sent ben rebut.» El subtítol del llibre respon a la norma 28 del Pla territorial insular de Mallorca. Aquesta norma és de vital importància per saber si un edifici és susceptible de ser rehabilitat o ampliat partint dun habitatge existent, ja que sha de demostrar que, efectivament, parlam dun habitatge i no duna edificació dusos agrícoles o ramaders. En aquest llibre es donen la mà larquitectura, la història i la construcció per explicar i justificar lantiguitat daquests edificis.TEORÍA Y PRÁCTICA DEL HORMIGÓN ARMADO
EL CONTROL DE EUTROFIZACIÓN EN LAGOS Y PANTANOS
EUROCÓDIGOS PARA EL PROYECTO DE ESTRUCTURAS DE ACERO Y MIXTAS. 2ª EDICIÓN
ENERGIA SOLAR EN LA EDIFICACIÓN, LA
ESTANQUIDAD E IMPERMEABILIZACIÓN EN LA EDIFICACIÓN. (TOMO I I)
CÓMO EVITAR LOS ERRORES EN LOS PROYECTOS DE HORMIGÓN ARMADO
EL TERRENY I L’ESTUDI GEOTÈCNIC
Aquest manual esta dedicat a lestudi geotècnic, o sigui a la informació quantificada de les característiques del terreny necessària per al projecte dels fonaments i dels murs de contenció. La primera part tracta de la classificació, formació, identificació i característiques del sòl com a material de fonamentació, conjuntament amb els valors més representatius. La segona està dedicada als assaigs necessaris per a obtenir-los, incloent-hi els que es fan a lobra i els de laboratori, esmentant els resultats que proporcionen i la idoneïtat de la seva utilització . La tercera part exposa en detall els continguts de lestudi geotècnic i de la campanya de reconeixement necessària per realitzar-lo, amb indicació de les incidències que es poden presentar en cada una de les seves parts. Es completa amb lespecificació de una campanya de reconeixement i un qüestionari destinat a la revisió de l'estudi geotècnic per facilitar-ne la lectura i laprofitament.Índice1. El sòl com a material de fonamentació 1.1. Introducció 1.2. Les roques 1.2.1. Classificació segons lorigen 1.2.2. Propietats de les roques 1.3. Els sòls 1.3.1. Classificació i formació 1.3.2. Composició i estructura 1.3.3. Els sòls granulars 1.3.4. Els sòls fins o coherents 1.3.5. Els sòls deficients 1.3.6. Identificació dels sòls 1.3.7. Valors del sòl 1.3.8. Promptuari de relacions entre valors del sòl 1.3.9. Valors mecànics del sòl 1.4. Els sòls de Catalunya i de Barcelona 1.4.1. Els sòls de Catalunya 1.4.2. Els sòls de Barcelona 2. Obtenció de valors del sòl 2.1. Assaigs a lobra 2.1.1. El penetròmetre estàtic 2.1.2. El penetròmetre dinàmic 2.1.3. El penetròmetre de butxaca 2.1.4. LSPT 2.1.5. El molinet (vane test o escisómetro) 2.1.6. El pressiòmetre 2.1.7. Els assaigs sísmics (down-hole i cross-hole) 2.1.8. Lassaig Lefranc 2.1.9. Lassaig Lugeon 2.1.10. Lassaig de càrrega amb placa 2.1.11. Lassaig de bombament 2.2. Assaigs de laboratori 2.2.1. Lassaig de compressió simple 2.2.2. Lassaig de tall directe 2.2.3. Lassaig triaxial 2.2.4. Ledòmetre 2.2.5. Lassaig dexpansivitat o de Lambe 2.2.6. Presentació dels resultats dels assaigs de laboratori 3. Lestudi geotècnic 3.1. Per a què serveix lestudi geotècnic 3.2. Definició 3.3. Contingut de lestudi geotècnic 3.3.1. Informació general 3.3.2. Informació prèvia 3.3.3. Campanya de reconeixement efectuada 3.3.4. Perfils geotècnics (o seccions estratigràfiques) 3.3.5. Conclusions 3.3.6. Recomanacions constructives 3.3.7. Indicació de treballs complementaris 3.3.8. Identificació de lautor i signatura 3.4. Incidències 3.5. Exemple de campanya de reconeixement Annex: revisió de lestudi geotècnic Bibliografia NUEVAS CIUDADES RESIDENCIALES, LAS
CONSTRUCCIONES METÁLICAS REMACHADAS Y SOLDADAS, T. I
Materiales. Generalidades sobre el hierro, la fundición y el acero. Ensayos destinados al control y a la recepción de los aceros de construcción. Cualidades de los aceros de construcción. Características de los principales productos siderúrgicos en las construcciones metálicas. Organos de unión: tornillos. Pernos. Remaches. Soldadura. Juntas tipo remachadas y soldadas. Juntas tipo remachadas y soldadas. Juntas de láminas, juntas remachadas o empernadas. Juntas soldadas. Junta de láminas anchas y chapas. Juntas de perfiles. Complementos. Cálculo de los momentos de inercia