ÈTICA I EDUCACIÓ PER A GOVERNANTS (Discursos)
Escrit al voltant de l'any 750, Ètica i educació per a governants tracta del comportament moral i pràctic que han de seguir tant els sobirans com els membres de l'elit política i intel·lectual que prosperen a l'entorn del poder: allò que a l'època medieval s'anomenava «espill de prínceps» i que té El príncep de Machiavel com a exemple més conegut i influent. Ibn Almuqaffa, considerat un dels fundadors de la prosa literària en àrab clàssic, l'escriu amb la intenció que l'imperi islàmic adopti formes de govern que havien resultat eficaces en l'antic i vast imperi persa: una mena de pacte ètic entre els governants i el poble, pel qual una elit intel·lectual dirigeix l'imperi però respectant els drets de la resta d'estaments socials. El governant ha de legitimar la seva autoritat practicant virtuts que garanteixin l'ordre i la justícia, ja que té una responsabilitat moral davant dels súbdits. Un clàssic imprescindible de la literatura àrab, que s'avança set segles a El príncep de Maquiavel. Traducció de l'àrab i introducció de Margarida Castells Criballés.
Escrit al voltant de l'any 750, Ètica i educació per a governants tracta del comportament moral i pràctic que han de seguir tant els sobirans com els membres de l'elit política i intel·lectual que prosperen a l'entorn del poder: allò que a l'època medieval s'anomenava «espill de prínceps» i que té El príncep de Machiavel com a exemple més conegut i influent. Ibn Almuqaffa, considerat un dels fundadors de la prosa literària en àrab clàssic, l'escriu amb la intenció que l'imperi islàmic adopti formes de govern que havien resultat eficaces en l'antic i vast imperi persa: una mena de pacte ètic entre els governants i el poble, pel qual una elit intel·lectual dirigeix l'imperi però respectant els drets de la resta d'estaments socials. El governant ha de legitimar la seva autoritat practicant virtuts que garanteixin l'ordre i la justícia, ja que té una responsabilitat moral davant dels súbdits. Un clàssic imprescindible de la literatura àrab, que s'avança set segles a El príncep de Maquiavel. Traducció de l'àrab i introducció de Margarida Castells Criballés.UN DESTINO PARA ÁFRICA (Discursos)
FRONTERAS POLÍTICAS Y RELIGIOSAS EN EL MEDITERRÁNEO (CASTELLÀ-FRANCÈS) (Discursos)
DISCURSOS DEL PRESIDENTE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN MADRID. NOVIEMBRE DE 2007 (Discursos)
Aquesta publicació recull els textos de dos discursos pronunciats pel M.H. Presi dent de la Generalitat de Catalunya, senyor José Montilla a Madrid el dia 7 de n ovembre de 2007: el primer el va fer al Foro Nueva Economía i el segon, el va pr onunciar a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna al senyor Javier Royo.
Aquesta publicació recull els textos de dos discursos pronunciats pel M.H. Presi dent de la Generalitat de Catalunya, senyor José Montilla a Madrid el dia 7 de n ovembre de 2007: el primer el va fer al Foro Nueva Economía i el segon, el va pr onunciar a l'acte de lliurament del Premi Blanquerna al senyor Javier Royo.LA LIBERTAD, ¿PARA QUÉ? (Discursos)
«La civilización, en la hora presente, no solo debe ser defendida. Le es preciso crear constantemente, porque la barbarie no para de destruir, y esa barbarie no es nunca tan peligrosa como cuando da la impresión de que también está construyendo. La desgracia mayor del mundo, en el momento en que hablo, es que nunca ha sido tan difícil como ahora el distinguir entre los constructores y los destructores, porque nunca la barbarie ha tenido unos medios tan poderosos para abusar de las decepciones y de las esperanzas de una humanidad ensangrentada, que duda de sí misma y de su futuro. Nunca el Mal ha tenido una ocasión tan propicia para fingir que lo que hace son las obras del Bien. Nunca el Diablo ha merecido tanto el nombre que ya le daba san Jerónimo, el de mono imitador de Dios».
«La civilización, en la hora presente, no solo debe ser defendida. Le es preciso crear constantemente, porque la barbarie no para de destruir, y esa barbarie no es nunca tan peligrosa como cuando da la impresión de que también está construyendo. La desgracia mayor del mundo, en el momento en que hablo, es que nunca ha sido tan difícil como ahora el distinguir entre los constructores y los destructores, porque nunca la barbarie ha tenido unos medios tan poderosos para abusar de las decepciones y de las esperanzas de una humanidad ensangrentada, que duda de sí misma y de su futuro. Nunca el Mal ha tenido una ocasión tan propicia para fingir que lo que hace son las obras del Bien. Nunca el Diablo ha merecido tanto el nombre que ya le daba san Jerónimo, el de mono imitador de Dios».REFLEXIÓNS SOBRE AS PRIMEIRAS NOVELAS DE ROSALÍA DE CASTRO (Discursos)
EXPERIENCIAS DE GOBIERNO/MIS (PUJOL I SOLEY, JORDI) (Discursos)
Text de la intervenció del President de la Generalitat davant la Real Academia d e la Historia a Madrid, el 4 d'abril de 2001. En ella va destacar el fet que, de s de Catalunya, sempre s'ha procurat actuar amb sentit d'Estat, mirant ja no l'e stabilitat i governabilitat del país, sinó del conjunt de l'Estat espanyol.
Text de la intervenció del President de la Generalitat davant la Real Academia d e la Historia a Madrid, el 4 d'abril de 2001. En ella va destacar el fet que, de s de Catalunya, sempre s'ha procurat actuar amb sentit d'Estat, mirant ja no l'e stabilitat i governabilitat del país, sinó del conjunt de l'Estat espanyol.PARAULES DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT. GENER – DESEMBRE 2002 (PUJOL I SOLEY, JORDI) (Discursos)
Recull dels discursos i altres intervencions pronunciats pel President de la Gen eralitat al llarg de l'any, centrats en aquest volum en la projecció exterior de Catalunya des de diferents punts de vista: la cooperació mediterrània, el model social europeu; l'europeisme de Catalunya i la seva situació en el marc europeu , degut a la seva excepcionalitat cultural i lingüística.
Recull dels discursos i altres intervencions pronunciats pel President de la Gen eralitat al llarg de l'any, centrats en aquest volum en la projecció exterior de Catalunya des de diferents punts de vista: la cooperació mediterrània, el model social europeu; l'europeisme de Catalunya i la seva situació en el marc europeu , degut a la seva excepcionalitat cultural i lingüística.NOVES PROPOSTES PER AL CATALANISME. UNIVERSITAT D’ESTIU RAMON LLULL. BARCELONA (MARAGALL I MIRA, PASQUAL) (Discursos)
DEBAT D’ORIENTACIÓ DE POLÍTICA GENERAL. PARLAMENT DE CATALUNYA (MARAGALL I MIRA, PASQUAL) (Discursos)
Publicació que recull la "Intervenció inicial del President de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira, en el debat sobre l'o rientació política general del govern de la Generalitat" pronunciada al Parlamen t de Catalunya el 28 de setembre de 2004 en el Debat d'orientació de política ge neral.
Publicació que recull la "Intervenció inicial del President de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira, en el debat sobre l'o rientació política general del govern de la Generalitat" pronunciada al Parlamen t de Catalunya el 28 de setembre de 2004 en el Debat d'orientació de política ge neral.DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 2005. PALAU DE PEDRALBES 6 DE MARÇ DE 2005 (LLEDÓ CUNILL, EULÀLIA) (Discursos)
Publicació que recull les diverses intervencions que tingueren lloc al Palau de Pedralbes el 6 de març de 2005 amb motiu del Dia Internacional de les Dones, d'e ntre les quals les del president de la Generalitat, la del conseller primer, la presidenta de l'Institut Català de la Dona i la conferència de la filòloga Eulàl ia Lledó.
Publicació que recull les diverses intervencions que tingueren lloc al Palau de Pedralbes el 6 de març de 2005 amb motiu del Dia Internacional de les Dones, d'e ntre les quals les del president de la Generalitat, la del conseller primer, la presidenta de l'Institut Català de la Dona i la conferència de la filòloga Eulàl ia Lledó.2005, EL GOVERN DE CATALUNYA (BARGALLÓ VALLS, JOSEP) (Discursos)
PROGRÉS I REFORMA SOCIAL. CERCLE FINANCER. BARCELONA (MARAGALL I MIRA, PASQUAL) (Discursos)
CULTURAS DEL MAGREB/LAS (Discursos)
Recull les conferències impartides al llarg del primer semestre del 92 a la seu de l'Institut Europeu de la Mediterrània per algunes primeres figures en els seus camps respectius, que abasten des de les cultures magrebines, fins a la religió, la demografia, el paper de les dones o la diàspora magrebina.
Recull les conferències impartides al llarg del primer semestre del 92 a la seu de l'Institut Europeu de la Mediterrània per algunes primeres figures en els seus camps respectius, que abasten des de les cultures magrebines, fins a la religió, la demografia, el paper de les dones o la diàspora magrebina.





