QUERIDA DIABLILLA . LA HISTORIA DE VIOLETTE NOZIÈRE (SIMON, EDDY / BENYAMINA, CAMILLE) (EDAD/NIVEL DE INTERÉS)
EN EL CORAZÓN DEL LAS TINIEBLAS (GODART, LOÏC / MIQUEL, STÉPHANE) (EDAD/NIVEL DE INTERÉS)
LOBO SOLO BUSCABA WIFI (SERRANO BURGOS, PILAR) (EDAD/NIVEL DE INTERÉS)
EL BRUIXOT MADUIXOT (GONZÁLEZ SÁNCHEZ, MARÍA DEL CARMEN) (EDAD/NIVEL DE INTERÉS)
DIANA PALMER (COSTA-PAU GARRIGA, MANUEL) (EDAD/NIVEL DE INTERÉS)
Costa-Pau Manuel (Garriguella, Empordà, 1936) A tres anys, en produir-se la reculada republicana, creuà el Pirineu, camí de lexili (1939). De retorn, havent estat sotmès el pare a expedient de depuració pel règim franquista, va haver de créixer dins lautarquia i ben dhora milità en la represa cívica i cultural de la postguerra. Diana Palmer, com altres textos precedents de lautor, és un relat que conjuga audaçment narrativa i assaig, exercici que posa en evidència el supòsit que tota ficció digna daquest nom és així mateix tractament filosòfic. En 1966 Àngel Carmona, atenent a loposició que feia Unamuno entre originales y novedosos, situa el nostre autor entre els «originals» dun període de postguerra en tant que «desbordant i subtil pensador» (La Vanguardia Española, 1-12-1966). I avui Enric Pujol explica que és en Diana Palmer on la connivència de pensament i ficció és més afinada, cosa que li confereix una frescor i un atractiu que només trobem quan llegim els textos dels grans escriptors.
Costa-Pau Manuel (Garriguella, Empordà, 1936) A tres anys, en produir-se la reculada republicana, creuà el Pirineu, camí de lexili (1939). De retorn, havent estat sotmès el pare a expedient de depuració pel règim franquista, va haver de créixer dins lautarquia i ben dhora milità en la represa cívica i cultural de la postguerra. Diana Palmer, com altres textos precedents de lautor, és un relat que conjuga audaçment narrativa i assaig, exercici que posa en evidència el supòsit que tota ficció digna daquest nom és així mateix tractament filosòfic. En 1966 Àngel Carmona, atenent a loposició que feia Unamuno entre originales y novedosos, situa el nostre autor entre els «originals» dun període de postguerra en tant que «desbordant i subtil pensador» (La Vanguardia Española, 1-12-1966). I avui Enric Pujol explica que és en Diana Palmer on la connivència de pensament i ficció és més afinada, cosa que li confereix una frescor i un atractiu que només trobem quan llegim els textos dels grans escriptors.












