Ficción general (infantil/juvenil)

Ainhoak 10 urte ditu eta ametsetan eginkizun zaila jaso du: Arrikruzko leize-zuloan dagoen lehoikumearen hezurdura bilatu eta amaren ondora eramatea, haren babesean egon dadin beti. Lan zaila Ainhoak eta haren lagun-taldeak hartzen dutena, inork ez baitie sinesten. Mozkor batzuk ia pikutara botako dute nesken asmoa. Hala ere, etsi gabe jarraituko dute hasitako lanean. Abentura hunkigarria neska horiena. Lortuko ote dute beren helburua?



Etxe batean mamurik egonez gero, nola bidal litezke bertatik? Auskalo, baina Pantxo, Teban eta Josezer nola edo hala saiatuko dira herriko etxe zaharrean bizi direnak bidaltzen. Ez du axola horretarako arropak lisatzen edo puntua egiten, edo mamueraz hitz egiten ikasi behar badute. «Armiarmak arma moduan» erabiltzeko prest ere badaude, irakasle misteriotsu batek iradoki bezala.

Voleu saber què li va passar a Pepin Pip, el virus de la grip més despistat de l'univers? Doncs que, mentre mirava d'encomanar la grip a un client potencial, va perdre una pota i després no hi havia manera de trobar-la. Va estar-s'hi hores i hores. Va remenar pels cabells, pel nas, pel melic, per la panxa, pels peus...Res! A la fi, fart de tants mals de cap, optà per un canvi dràstic de professió, s'ha reciclat de virus de la grip a virus informàtic i sembla que les coses li van prou millor.



Adin desberdineko hiru lagunek,14 urteko mutilak, 35eko gizonak eta 100 urte baino gehiagoko agureak, Euskal Herrian konpondu beharko dute Gaztelan sortutako arazoa. Borroka latza eta zaila egin beharko dute, izan ere, lokartuta hartu beharko dute parte bahiketa baten konponketan.

Una patera repleta de inmigrantes norteafricanos llega a las costas de Granada. El joven Imad ha embarcado en ella con el objetivo de hallar a su hermano misteriosamente desaparecido. Ya en la Península, y a causa de un simple par de tomates, Imad conoce a una familia que le ayudará en su misión. Así, los personajes de esta historia se verán involucrados en una oscura trama de terrorismo y espionaje. internacional que les hará vivir peligrosas y trepidantes aventuras.

A les comarques de Ponent, fer safor vol dir donar molta importància a una cosa tot alegrant-se'n, celebrant-la expansivament, i un saforer és un que fa safor de tot.És el mateix mot que en àrab designa la menjada nocturna que hom fa durant el Ramadà, després d'haver dejunat tot el dia. La safor era, i és, una festa: els moros se'n gaubaven tant, de poder menjar, perquè tenien gana, i jubilaven tant, que els alegrois de la safor van penetrar en el català amb el mateix mot safor, i hi han romàs fins avui.Safor suposa una petita prova lingüística, entre moltíssimes més, que les ciutats de Lleida i de Balaguer, així com Alfarràs i, per extensió, totes les comarques de Ponent, a més de ser molt gitanes i força jueves, s'han mantingut déu n'hi do mores. Els moros d'ara no hi van, hi tornen, a Ponent.











Ez ote zenekien hozkailuak eta irenskailuak ere oporrak behar dituztela? Eta erresuma batean den-denak errege-erregina izanez gero menpeko xume bat litzatekeela agintari? Eta gustatzen ez zaizun edozein gauza hustu eta uzkurtu dezakezula? Eta airean pinta daitekeela? MIGUEL ANGEL MENDOk ematen digu horren guztiaren berri lau istorio eder eta atsegin hauetan. Lau ipuin xume, samur, barregarri eta joriak: fantasiaren mugarik gabeko munduan sartzeko gonbidapen polita.

Hay fuego en la casa de la señora conejo. La ardilla Sandy y el conejo Ronald ayudan a apagar el fuego. Recolectan dinero para construir un coche de bomberos, pero el ratón tacaño no les dió nada.... se arrepentiría.