Ficción general (infantil/juvenil)

Luisen ustez, ospitaleetako logelen ateak hotzak dira. Gehienetan, itxita egoten dira eta zenbaki bat —210, 212, 214...— baino ez dute barrukoa nor den jakiteko. Luisek nahiago du gaixoaren argazkia eta izena atean ipini beraien egoitzan bezala: “Eta ahal dela argazkia gazte denborakoa”. Baina ospitaleetan ezin daiteke horrelakorik egin.

A les acaballes de l’estiu Conrad, Jordi, Agustí i Núria estan mortalment avorrits i s’han de separar de les amistats i amors estiuencs. Imagina’t en aquesta situació, què passaria si et proposaren baixar dels peus del Penyagolosa a Benicàssim per un cabalós riu, passar uns dies a la platja amb els amics i amigues i la persona que més estimes i, a més, sense que els teus pares ho sàpien? I si tot ix malament i a més t’emboliques en un atracament?



´Cientos de veces han sido las que he creído que nunca encontraría a alguien dispuesto a estar conmigo, sin importarle mi dinero, ni mi fama, menos aún que estuvieran dispuestas a perder su vida, porque eso es lo que pierden estando conmigo´ dijo Justin e



Lope es un niño que se siente un poco abandonado por sus padres. Pero de repente, un buen día, aparece en su habitación un jefe indio. A partir de entonces, de la mano de este personaje, que tiene el poder de viajar a través del espacio y del tiempo, Lope vivirá increíbles aventuras.

Pasar el verano en el pueblo con su abuela no es un plan muy atractivo para Geny, pero poco a poco irá aceptado el mundo rural. Le pasarán tantas cosas que se quedará con ganas de volver. Además, está convencida de que la abuela esconde un secreto...

Enarek etxe hegaletan egiten omen dituzte beren habiak, bertako ipuinak hobeto entzuteko. Ipuin honetako enarak istriputxo bat izan du Bidai Handirako prestaketan ari zela, eta Estebek zaindu du. Esteberen etxe hegalean paratu eta bertan gertatzen zenaren lekuko izan da. Baina, ai! enarek urtero egin behar duten Bidaia Luzerako grina handiegia izaki, Esteberen gorabeherak konpondu gabetan, aldegin behar izan du. Bidaian doala, hainbat txoriri eskatuko dio Euskal Herrian triste utzi zuen Estebe adiskidearen berri eman diezaioten, harik eta hurrengo urtean bueltatu eta bi lagunak elkartu diren arte…

«...una historia de amor poco común, triste y optimista a la vez, contada de una forma maravillosa.» Hannoversche Allgemeine Zeitung Una novela que ahonda en los sentimientos, los amores y los celos de los adolescentes de hoy. Miriam, una chica de 15 años en plena adolescencia, narra en la novela cada detalle de esta etapa de la vida en la que el aburrimiento y el sufrimiento están constantemente presentes. El lugar en el que vive le resulta pequeño. Su cuerpo le pide a voces experiencias, quiere responder a los estímulos, y en especial a los que provoca en ella Laura, una extraña chica a la que Miriam admira y con la que se inicia en el amor.

Volumen ricamente ilustrado de una gran colección sobre la vida animal. Una completa guía zoológico-geográfica.

[Begi-zuloek dei egin diote sarrerako ispilutik, eta itaunka hasi zaizkio, gordin. Nora zoaz piura horrekin? Behingoz egun handia iritsi eta zu horrela? Lore ustel zimela! Itxura baino ez dela erantzun nahi lieke, itxurak zipitzik ere ez duela axola, begi azpiak ilun izanagatik ere lehengo bera dela, ospitaleko erizainik onena. Baina horretarako ere adorerik bildu ezinda ikusi du bere burua, hantxe, ispilu salatari ankerrean, gaurko gaua ere begirik itxi gabe igaro duela gogorarazten dion kanpoko kontzientzia arrotz hartan…]

Quan et pregunten què vols ser quan siguis gran, de vegades saps la resposta i de vegades no. El Quim la sap, però no acaba de coincidir amb allò que la gent espera. Després dels anys passats a l’escola, emprendrà un llarg viatge cap a Ulan-Ude, a Sibèria, on aprendrà tot el que cal per fer realitat el somni de la seva vida.

L'àvia Tilín està malalta: els lliris del cap se li han tornat vermells. Tota la família es posa en marxa per ajudar-la: han de viatjar al llunyà País de l'Or per buscar la mosca dormilega que la pot curar...

A Lo Somni, Bernat Metge relata el diàleg que afirma haver mantingut, mentre era a la presó, amb l'ombra del rei Joan I que se li apareix en somnis. L'autor, que va escriure el llibre com a autodefensa de les acusacions de traïció que ell i altres consellers reials patien, planteja temes com la immortalitat de l'ànima, la passió amorosa i la maldat o bondat de les dones. Amb subtilesa i una ironia intel·ligent, Metge acara algunes de les seves opinions, poc ortodoxes, amb la veritat oficial de l'època.

París, anys seixanta. Un pintor català que fa deu anys que viu de la seva feina a la capital de l'art rep la visita d'un col·lega: Joan Comes. Però el presumpte col·lega no tan sols fa temps que ha penjat els pinzells sinó que fa els possibles perquè el seu amfitrió també ho faci. La personalitat i l'empenta filosòfica del desconegut són tan fortes, tan intenses, que el protagonista es troba, sense voler-ho, vivint dolorosament el gran debat de les arts plàstiques del segle XX: val la pena de reproduir la realitat?, l'art abstracte és la superació del figuratiu?, quina importància té la firma, en un quadre? I, en el fons, té algun sentit pintar?La crisi professional i personal arrossega l'indefens ex pintor cap a un inesperat passeig pel París dels treballadors, els explotats i els pobres, en una mena de retaule al·legòric del penitent contemporani. Fins que apareix el doble blanc. El súmmum de l'art, el zero com a màxim valor artístic.Amb un final sorprenent i trasbalsador, aquesta novel·la qüestionava ja fa 50 anys allò que després molts altres han denunciat: la submissió de la creació artística al mercat. Sense renunciar, i això és el que la fa especialment llegidora, a una tendresa que fa dels personatges uns éssers tan universals com captivadors.