Ficción moderna y contemporanea



Orest Godwin is ruining his long legacy three fingers of rye at a time. His lectures have become bizarre. He's smoking indoors. And he's begun to carry a knife. When Orest nearly burns down the campus destroying memoirs in his attic, the College has no choice but to dismiss him. After 50 years, a prestigious career is ended in a humiliating act of senility. Or so The Provost thinks. Orest decides he is no longer satisfied to be a known historian; he wants to be historic. So he cashes his pension, draws a new will, and vanishes. With the help of a failing Spanish student whom he has promised a fictional scholarship, he embarks on an adventure from northern California to the lawless badlands of Mexico to join a true rebellion. Armed with Wyatt Earp replica pistols and a case of rye, Orest and Augie trespass through a thousand miles of brothels, cantinas, jungles, diners, and motels, threatening those they meet along the way. If Orest can just elude the pimps he's crossed, the ranchers he's sworn vengeance upon, and kidnapping charges, he might just join his peasant uprising. At least while he can still rem

La Ciutat Nova, que fa referència a la societat futura lliure i sense desigualtats, estudia la literatura d'escriptors que van compartir el combat per una societat millor, la il lusió republicana i l'amargor de l'exili. L'obra i l'actuació d'Antoni Rovir

La muerte visita el geriátrico escrita por el barcelonés José Costero es la quinta entrega de una saga policial publicadas todas ellas en esta colección. En esta nueva andanza de su más bien extravagante protagonista, Ruano, un ex policía, se desarrolla una trama donde la injusticia y la corrupción pululan por doquier. Esta vez se refiere a un supuesto atentado terrorista contra un alto militar, ocurrido durante el período de la transición política del país y, tres décadas después, alguien no conforme con la versión oficial provoca con su acción otras muertes. Nuestro personaje para proseguir sus pesquisas ingresa como interno en un geriátrico y averiguar así lo que realmente sucedió.

De la fusta a l'aigua és un poemari que assaja de captar amb un llenguatge fílmic tota una nit d'amor. El jo poètic es desdobla permanentment entre l'ull que veu l'escena, com la veuria el director de cinema, i el personatge. s una obra que tot i no def

Cubaneta meua és una narració plena d'històries, un relat farcit de sentiments humans. s una novel la d'amor i desamor, d'alegria i de tristesa, de fidelitat i de traïdories, de riquesa i de pobresa, de música, de ball, de maduració humana i de justícia

Aquest llibre és un recull d'articles sobre la sufixació en català publicats en revistes especialitzades més una aportació que havia romàs inèdita. El lector hi trobarà propostes descriptives innovadores (el sufix -ist/m, el sufix -ur+f, les estructures



Varietat tematica e estilistica definissen aguest nau libre qu'era colleccion Garona vos presente. Es autors dera tèrra, aranesi, compartissen espaci literari damb es escrivans der aute costat dera termièra, frais de lengua e cultura que mos apòrten d'auti matisi, d'autes paraules d'ua madeisha lengua mair que mos amasse. Açò li balhe ad aguest nau recuelh d'òbres guanhadores dera VIIau. edicion deth Prèmi literari Mn. Condò Sambeat, com as auti recuelhs presentadi enquia aué, eth perfum des cases damb es pòrtes dubèrtes, a on er aire fresc de dehòra se barrege damb era intimitat deth laguens. En literatura, com en d'auti ahèrs, d'açò ne poderíem díder "universalitat", conscients totun dera grandiositat dera pròpia paraula. S'ena varietat que i a eth gust, aciu que traparatz eth gust pera lectura de "bon hèr", de bon païr, de bon empassar. Es òbres e vèrsi d'aguestes planes an ua vertut simpla, mès essenciau: saber entretier, tocar era fibra, hèr arribar en lector petites istòries, bocins de vida que ben poderie èster era sua. En definitiua li saben apropar ahèrs, sentiments e paraules a on amiralhà-se e identificà-se.

Després de l'exaltació sentimental en el llibre La por de l'amor, Josep Maria Madern aborda a La línia negra la qüestió de la humanització de la mort i de la follia humana. Quinze històries que traspuen un aire Kafkià i que ens porten una ventada de situacions absurdes en les relacions entre les persones. Els personatges del llibre caminen pel regne de la imaginació i de l'irrealisme que s'atura davant de la "línia negra" que un dia podem trobar en la nostra vida, plena, per sort o per dissort, de tota mena d'incògnites.

El trill és el títol del volum que reuneix tres novel·les: Els coixins, de llarga durada; El poeta, de durada mitjana i El braser, de durada curta. Es recullen en un mateix volum perquè les tres narracions formen una unitat al voltant de l'eroticitat entesa no pas com una finalitat sexual en si mateixa, sinó com el component estructurat a partir del qual es genera el comportament del subjecte. Si bé aquest denominador eròtic es troba en tota l'obra de Guillem Viladot, en El trill hi és present amb una proposta d'anàlisi més singularitzada. Pel que fa a Els coixins (1985-1990), la sexualitat correspon a un substrat damunt el qual descansa i es mou una nissaga familiar. En El poeta (1992), la sexualitat constitueix la recerca directa i objectiva de la "falta", de la mancança, entesa com a complex de castració de la dona. I en El braser (1994), l'erotisme esdevé un tast lluminós de qui estrena pulsió en un context socialitzador sorpresiu i apassionant. A l'autor li sembla que amb aquesta trilogia s'esgota un tipus de discurs perquè el fantasma, generador de tota obra de creativitat, ha deixat el regentar el desig.



Umeek gezurra esaten dutenetik leitzeko jarraibide batzuk. 1) Bilatu leku eroso bat irakurtzeko: besaulkia, ohea, belardi bukoliko bat. Edo ez: leku aldrebes batek balio diezazuke ere bai. Berdin-berdin sentiaraziko baitzaituzte deseroso liburu honetako orrialdeek. 2) Irakur ezazu egunean ipuin bat; bi, askoz jota. Hortik aurrera ardura zurea da soilik. 3) Kontuan har ezazu Uxue Apaolaza egile gaztea eta euskalduna dela, baina, hala ere, eta gezurra irudi dezakeen arren, ez duela literatura buenistarik egiten. Ez ezazu apalategian ipini Isabel Allenderen edo Paulo Coelhoren liburuen ondoan; ez ezazu irakurri, nik zer dakit, U2ren edo Mikel Urdangarinen azkeneko CDa entzun bitartean. 4) Jakizu Uxue Apaolazaren zakilak loditu egiten direla, ez tentetu edo gogortu, euskal literaturan ohikoa den bezala; horretan pixka bat pentsatuz gero konturatuko zara ñabardura ez dela hutsala. Eta litekeena dela hemendik aurrera ikusi, ukitu edota imajinatuko dituzun zakil guztiek tentetzeari edo gogortzeari utziko diotela, loditzen hasteko. Etengabe, koipetsuki. 5) Ez egin jaramonik jarraibide hauei: hauxe da hutsik gabe bete behar duzun erregela bakarra. Liburu batek, are gutxiago ipuin liburu batek, ez du instrukzioen beharrik. Liburu onez ari naiz, noski: axola duten liburuez. Hau bezalakoez. 6) Baina gogora ezazu liburu hau itxi eta mundu errealaren goxotasunera atzera itzultzeko esperantza galdu behar duzula: irakurri berri duzun azkeneko ipuinaren azkeneko lerrotik bista altxatu bezain laster konturatuko zara liburuko mundu berean jarraitzen duzula. Eta, okerragoa dena, bertan bizi zinela lehenago ere, Uxue Apaolazak zuretzat desestali aurretik.