Saltar al contenido

Ficción moderna y contemporanea

SOME SORT OF STAND (SCAR, T.J.) (Ficción moderna y contemporanea)

Summer's break from the many days of gloom shows the Emerald City in her full glory. Tourists and locals alike take full advantage of the sunshine. There are concerts in the parks and garlic fries at Safeco Field. There's snow during the summer up at Paradise, 360ø views from atop the Needle, and exciting races at Sea Fair. But not for James Maly, he is too busy; working. But things are about to change quickly; unforeseen events, and unbearable discoveries, lead James to understand what he is caught up in. Then, with James's discovery, he has to decide if he is caught up in the event as a mere witness...a sheep? Or can he do something about it, take an active part in his defense...and be a sheepdog? As his day is crushed in the grip of a nightmare, James realizes he must choose if he will stand up for what he believes in. Or will he crawl into someplace and hide. Circumstances will require the average and the gifted, the deceptive and the truthful to make some sort of stand. For their beliefs...for their future ...for their lives.

TEXTOS PARA NADA (BECKETT, SAMUEL) (Ficción moderna y contemporanea)

Textos para nada. Nada de nada. Un silencio : «Mejor callarse, es el único medio si se quiere reventar, sin decir ni pío?explotar mudo».NADA, porque Beckett, el escritor, no teme las palabras importantes, «no son importantes», sino que las suprime : «?hay que suprimir? y los locos pensamientos que inventan? hay que barrer, basta con decir no haber dicho nada, es otra vez no decir nada» ; sino que habla bajo, cada año un poco más bajo. Más lentamente también, cada año más lentamente? Las pausas serán más largas entre las palabras, las frases, las sílabas?» ; sino que se irrita con esta «porquería de palabras».NADA, porque Beckett, el creador, bruscamente, a la fuerza, no pudo más, no pudo continuar, dice, y se pregunta : «¿Dónde iría, si pudiera irme, qué sería, si pudiera ser, qué diría, si tuviera voz ??» y, al máximo grado de lucidez, se convence ; «Deja, deja, nada lleva a nada, pero, ¿cuándo he llegadao a algo ?? ¿cuando creía que perseverando llegaría a encontrarme ?» y luego se liquida : «Nombrar, no, nada es nombrable, decir, no, nada es decible, entonces qué, no sé, no tenía que haber empezado. Añadirlo al repertorio, eso es, y ejecutarlo, como yo me ejecuto, trozo a trozo muerto?»NADA, porque Beckett, Samuel, ya no sabe quién es : «?busco ser como el que yo busco, en mi cabeza, el que mi cabeza busca, el que impongo a mi cabeza que busque?», ni tan sólo si es : «Lo sé, aquí no hay nadie, ni yo ni nadie?», o si es dos en uno : «¿qué se habrán hecho de los tejidos que yo era, ya no los veo, ya no los siento, flotando, a mi alrededor, en mí, bah, todavía deben arrastrarse en alguna parte, haciéndose pasar por mí.», preguntándose : «?dónde tengo la cabeza, he debido dejarla en Irlanda, en una taberna, aún debe estar allí, la frente apoyada en la barra?»NADA. Pero Beckett es Beckett y, mientras escribía en Textos para nada : «?¿qué decir de este otro sin nombre ni forma con que asediar al ser abandonado, nada. He aquí un bonito trío, y decir que todos sólo hacen uno, y que este uno sólo hace nada y que nada, no vale nada», ya pensaba en la trilogía Molloy, Malone muere y El Innombrable.NADA, pero ahí está, Samuel Beckett, Premio Nobel, «cucu, por necesidades de la causa, como la raíz cuadrada de menos uno, la cabeza lívida, embadurnada de tinta y confitura? ojos trastornados, cabellos escasos, boca espumosa?»Ana M.ª Moix, quien tradujo éste y algún otro libro de Beckett, quiso rendirle un homenaje que publicamos aquí : Pajarraco que no canta, algo tiene en la garganta.

ESTACIÓN APEADERO (RETORTILLO, JOSÉ) (Ficción moderna y contemporanea)

El pasado no debe condicionar el modo de vivir presente. Daniel ha dejado una especie de diario en el que, entre otras cosas, le dice a Paula que no le ha contado toda la verdad sobre su vida. Y que no lo ha hecho por no romper la cuerda de la felicidad que les une. Y que Carlos le revelará su secreto. Además de conocer aspectos nuevos sobre la vida de su amado que ni podía imaginarse, el destino la obsequiará con varias sorpresas, alguna muy agradable, con las que no contaba. Su hermano Diego dejará de ser un hombre apocado y hasta pusilánime y se lanzará a vivir la vida. Conocerá a una mujer de la que se enamorará y con la que pretenderá vivir una vida en común. Pablo logrará por fin hacer realidad uno desus sueños: formar parte de un grupo musical en los años de la movida madrileña.

EN LA PIEL (MONGE, NEKANE) (Ficción moderna y contemporanea)

«Lo arriesgaré todo para conseguirlo, porque ella es la única esperanza de tener una vida normal...» Debería estar muerto pero sigo aquí, recorriendo el largo camino que me llevará hasta ella, el único ser vivo que me ama a pesar de mi gran secreto, a pesar de que todo el mundo desea mi muerte. Es por ella por lo que he sobrevivido a todo: para crear un futuro en libertad.

TARDETS (CLUA FERRÉ, AGUSTÍ) (Ficción moderna y contemporanea)

Les serres del Montsià, dels Ports i de Cardó encerclen un paradís fet a mida, travessat per un riu que, obrint-se pas entre el secà, obliga a seguir-li el rumb i a exalçar la mar des d'aquest balcó privilegiat. Les narracions que s'inclouen en aquest recull volen oferir un tast d'aquestes terres al foraster i pretenen ser un reclam per als autòctons, els quals, capficats en els seus afers diaris, potser no les valoren com cal. Però Tardets és també una evocació de les bondats d'un món i d'una manera de fer i de viure que ja no tornaran, i un homenatge als iaios, comparant les seves necessitats i les seves mancances amb la sort dels seus néts.

POSTRES DE MÚSIC (TIBAU TARRAGO, JESÚS) (Ficción moderna y contemporanea)

Jesús M. Tibau i Tarragó és fill de Cornudella de Montsant, al Priorat. Fa temps que li agrada explicar els seus petits móns a través de contes curts, pels quals ha rebut diversos premis en certàmens literaris catalans, i ha publicat Tens un racó dalt del món (2001) i, en col·laboració amb altres autors ebrencs, El brogit de l'Ebre (2003). Actualment viu a Tortosa amb la seva dona i treballa com a funcionari de l'Ajuntament. Postres de músic, obra guanyadora de la XXXIX edició del prestigiós Premi Marian Vayreda de la Ciutat d'Olot, és un recull de contes breus que giren al voltant de temes tan variats com la virginitat, la lletra A o la comercialització d'un minirobot casolà. Amb fina i àcida ironia, i amb un especial ús de la llengua, Jesús M. Tibau ens presenta un món personal i original, a voltes inquietant, en el qual tendresa i humor s'alternen fins a l'epíleg, que relliga les històries donant-los unitat i sentit global.De contrucció intel·ligent i rodona, i farcida d'hàbils jocs amb el llenguatge que enriqueixen i agilitzen la lectura, Postres de músic apunta una nova i interessant veu dins la nostra narrativa contemporània.

ANIVERSARI (TREE, MATTHEW) (Ficción moderna y contemporanea)

Quatre reflexions sense cap mena d'importància després de passar exactament vint anys entre els catalans.El 20 de setembre de 2004, just vint anys després d'haver arribat a Catalunya com a resident permanent, Matthew Tree va començar a escriure Aniversa