Ficción moderna y contemporanea

Una bola de miralls esquitxa la discoteca de punts de llum i una allau de joves prova d?aferrar-se a l?efímer hedonisme de l?instant. Però la realitat continua fosca i plena de paranys. Tot plegat és un Show, amb setze contes on

La porta és la història d'una confessió, terrible i dolorosa. Magda Szabó traça pacientment la seva relació amb Emerence Szeredas, la seva assistenta a la vida real durant una vintena d'anys, una vella dona aspra i silenciosa, el comportament de la qual varia segons un nombre incalculable de claus.Des del seu encontre fins a la mort d'Emerence, la novel·lista hongaresa refà la vida d'aquesta personalitat poc ordinària, ens descriu les seves pors i les seves nombroses rareses. Malgrat el fossar cultural i social que separa les dues dones, Magda serà l'única que recollirà les confidències d'Emerence i descobrirà finalment el seu secret; malgrat les dificultats mútues per comprendre's, serà l'única que travessarà la porta de la seva casa, prohibida a tothom. Una novel·la autobiogràfica commovedora, un llibre insòlit i punyent.

La vida de Mercè Rodoreda (1908-1983) recorre la història del segle xx. Fins a la desfeta del 1939 i durant la transició en els anys setanta, s'emmarca en el context immediat de Catalunya; però durant més de tres dècades d'exili, cabdals en la maduresa personal i en la plenitud creativa de l'autora, s'insereix en el context més ampli de l'Europa de la segona guerra mundial i de la llarga postguerra.L'obra de la gran escriptora que Catalunya ha donat a la literatura universal no es pot entendre de debò sense tenir present aquest fet. És el fil conductor de Rodoreda: Exili i desig. Mercè Ibarz ens hi ofereix un retrat precís de la complexa figura de l'autora i, alhora, una invitació a llegir-ne l'obra a fons.

Un home que pateix un infart, un home que dejuna, un home que en vol matar un altre, un home que parla amb els vells, un home que col·lecciona papers i un home que se'ls mira: són els sis protagonistes d'uns relats que ens parlen de vellesa, pietat, amistat, literatura i mort des de la distància d'una veu irònica i descreguda. Unes narracions que demanen la implicació del lector i que acaben encaixant en l'últim relat.Sis homes, que posa el lector en la tesitura de qui llegeix un poema més que no pas un conte, participa del "to Fonalleras", amb una prosa precisa i depurada.«La narrativa de Josep Maria Fonalleras es fonamenta en els silencis eloqüents que provenen de les tenses històries amagades que bateguen rere la façana visible, una estratègia de camuflatge que és ja detectable en el punt de partida dels títols. »Ponç Puigdevall, Caràcters"Sovint no sé gaire com explicar quin riu corre per sota (o al costat, o a la vora) del fil mínim de relat, a on em vol dur l'autor de la mà, però amb ell em deixo endur. Rellegir-lo em provoca avui la mateixa alegria pel retrobament d'un vell amic literari que tinc en revisitar els contes de Cortázar, Martínez Ferrando, Monterroso o Rodoreda. Per a mi, Fonalleras és, sobretot, un estil, una manera: jo continuo veient-lo com un dels millors estilistes de la nostra prosa"Jaume Subirana, Caràcters

"La meva mare fa règim, i el dia de Nadal s'enfada perquè no pot menjar xocolata." "Jo em porto més bé a casa d'un amic perquè si no la meva mare em fa dues bufes..." "A casa mana el meu papa. Però la meva mare és qui té més mala llet." "Hi ha un invent molt millor que la televisió: el vàter i les tovalloletes." "A mi m'agradaria comprar-me un palau. Bé, s'hauria de netejar, però..." "Tot és caríssim. Jo veig el que costen els cromos al quiosc i és per desmaiar-se." "Déu és un senyor una mica iaio... una mica vell, i té barba blanca. I vola." "El Papa viu a Roma. És romanès." "Un condó és un edifici ple de noies que no volen tenir fills."

This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.

This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.

This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.

Escriptores i cultures ens aproxima, a través de l?anàlisi de textos escrits i de relats orals, a literatures dels continents africà, americà, asiàtic i europeu. En tots els casos, els textos i relats han estat concebuts per autores q

This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.

This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.







El 4 de octubre de 1599, a las doce en punto del mediodía, se encuentran en las canchas de tenis públicas de la Plaza Navona, en Roma, dos duelistas singulares. Uno es un joven artista lombardo que ha descubierto que la forma de cambiar el arte de su tiempo no es reformando el contenido de sus cuadros, sino el método para pintarlos: ha puesto la piedra de fundación del arte moderno. El otro es un poeta español tal vez demasiado inteligente y sensible para su propio bien. Ambos llevan vidas disipadas hasta la molicie: en esa fecha, uno de ellos ya era un asesino en fuga, el otro lo sería pronto. Ambos están en la cancha para defender una idea del honor que ha dejado de tener sentido en un mundo repentinamente enorme, diverso e incomprensible. ¿Qué tendría que haber pasado para que Caravaggio y Quevedo jugaran una partida de tenis en su juventud? Muerte súbita se juega en tres sets, con cambio de cancha, en un mundo que por fin se había vuelto redondo como una pelota. Comienza cuando un mercenario francés roba las trenzas de la cabeza decapitada de Ana Bolena. O quizá cuando la Malinche se sienta a tejerle a Cortés el regalo de divorcio más tétrico de todos tiempos: un escapulario hecho con el pelo de Cuauhtémoc. Tal vez cuando el papa Pío IV, padre de familia y aficionado al tenis, desata sin darse cuenta a los lobos de la persecución y llena de hogueras Europa y América; o cuando un artista nahua visita la cocina del palacio toledano de Carlos I montado en lo que le parece la máxima aportación europea a la cultura universal: unos zapatos. Acaso en el momento en que un obispo michoacano lee Utopía de Tomás Moro y piensa que, en lugar de una parodia, es un manual de instrucciones. n Muerte súbita el poeta Francisco de Quevedo conoce al que será su protector y compañero de juerga toda la vida en un viaje delirante por los Pirineos en el que una hija idiota de Felipe II será propuesta para reinar en Francia y Cuauhtémoc, prisionero en la remota Laguna de Términos, sueña con un perro. Caravaggio cruza la plaza de San Luis de los Franceses, en Roma, seguido por dos sirvientes que cargan el cuadro que lo convertirá en el primer rockstar de la historia del arte, y el amateca nahua Diego Huanitzin transforma la idea del color en el arte europeo a pesar de que habla en castellano imaginario. La duquesa de Alcalá asiste a los saraos reales con una cajita de plata rellena de chiles serranos y usa un verbo que nadie entiende, pero parece temible: «xingar». Muerte súbita se vale de todas las armas de la escritura literaria para dibujar un momento tan deslumbrante y atroz en la historia del mundo que sólo puede ser representado mediante la más venerable y maltratada de las tecnologías, el artefacto cuya regla de oro es que no tiene reglas: Su Majestad la novela. Y estamos ante una novela realmente majestuosa, de enorme ambición y gran calidad literaria.