Ficción moderna y contemporanea

Astronomia, mitologia, ciència ficció i astrologia es barregen en aquest assaig apassionant sobre els nostres veïns mes propers de l?Univers. Amb l?erudició i la originalitat que la caracteritzen, Sobel ens condueix pels diversos camins per on s?ha anat desenvolupant la nostra percepció i enteniment del Sistema Solar, oferint-nos una aproximació a les múltiples interaccions que es donen entre els humans i el Cosmos. Els planetes poden significar coses molt diferents segons qui els observi, però, com va afirmar Ptolomeu, ?Sé que soc mortal per naturalesa, i efímer, però quan traço al meu caprici les anades i vingudes dels cossos celestes, deixo de tocar de peus a terra?. En això, sense cap dubte, hi coincidim tots.

Més que una atípica història d?amor, Amor d?idiota és una narració sobre l?amor. Ambientada a la Barcelona postolímpica, en plena crisi, quan el retorn a la quotidianitat després d?uns mesos de somni es feia més dur, explica la història d?un jove que, a punt de fer trenta-cinc anys, desplaçat, vençut i sense perspectives clares de futur, viu dues circumstànces que, potser, el forçaran a canviar de vida. D?una banda, la coneixença, amb cinc mesos de retard, de la mort d?un amic i, de l?altre, l?impacte de la trobada amb una dona jove que es dedica a penjar banderoles als fanals de la ciutat.Amor d?idiota comença una gèlida nit de gener de 1993, quan els pèls del pubis de Sharon Stone triomfaven a casa nostra, i s?acaba un divendres de maig del mateix any, poc després del concert de Bruce Springsteen a l?Estadi Olímpic. Com en altres novel?les de l?autor, el teló de fons barceloní no fa sinó emmarcar històries concretes de gent molt concreta: persones de carn i ossos que, enmig de la confusió, intenten aferrar-se a valors segurs, l?amistat, a valors suposats, l?amor o a tots dos alhora. A l?espera de temps millors, la ciutat tan sols pot oferir el que ha ofert d?ençà de fa dos mil anys: recer, aixopluc i una mica, o molta, distracció. Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958), dramaturg i narrador, ha guanyat els premis Documenta, Carlemany, Crítica Serra d?Or i Prudenci Bertrana. Mentre que les seves peces teatrals, en general, reflecteixen els grans temes del món contemporani, la narrativa s?endinsa en l?intent d?emmarcar moments clau de la història catalana del segle XX. Això sí, sempre des del punt de vista de l?individu i del seu constant conflicte amb ell mateix i amb la societat que li ha tocat viure. Entre les seves obres publicades cal esmentar El pont de Brooklyn (teatre), Noms a la sorra (finalista del premi Sant Jordi 1994), Alfons XIV (finalista del premi Sant Jordi 1996), El fil de plata (1998), La felicitat (Premi Prudenci Bertrana 2001), i ara Amor d?idiota.

Amb El món de Sofia, on barrejava amb mestria i originalitat pedagogia i aventura, Jostein Gaarder es va convertir en un dels autors més llegits entre joves i adults. Els nens de Sukhavati, una de les seves primeres obres, ens ofereix als lectors, a partir de les aventures dels intrèpids Lik i Lak, la possibilitat de veure el nostre món des d?una altra perspectiva.La Lik i en Lak viuen a Sukhavati, un país més enllà de l?Univers on la vida és eterna. El seu millor amic, l?Oliver, els ha explicat un munt de contes de fades sobre la Terra, i el que més desitgen és viatjar-hi i trobar-se amb éssers humans. Finalment, amb l?ajut de l?Oliver, emprenen aquest viatge. Però els nens de Sukhavati no vénen a la Terra només per divertir-s?hi, sinó també per complir una important missió: intentar que els éssers humans entenguin que la vida és un conte de fades. La seva arribada a Bergen (Noruega) causarà un enrenou considerable.

Un recull de breus narracions que recuperen els records d'infantesa i la joventut de l'autor a la franja catalana d'Aragó. Moncada retrata les generacions que el van precedir, els miners, les tertúlies dels cafès, els enterraments... Tot amanit amb un llenguatge col·loquial i fresc.

Anna Quindlen, novelista i periodista, reflexiona sobre què necessitem per tenir una "vida plena": gaudir del dia a dia sent nosaltres mateixos, enlloc de deixar fluïr el temps sense intervenir-hi. "Tenir consciència de la nostra mortalitat és el millor regal que Déu ens ha pogut fer", diu Quindlen. "Per què si no sapiguèssim que les agulles del rellotge avancen, seria molt fàcil deixar passar el temps". La seva mare va morir quan ella tenia dinou anys: "En aquell moment, vaig passar de veure el món en blanc i negre a percebre'l en tecnicolor... Vaig aprendre una cosa molt important sobre la vida: que és gloriosa i que no serveix de res pensar que és per sempre". Però, com viure pensant així? En aquest llibre, Anna Quindlen ens mostra el camí.

Suen, protagonista de L'Emperador, és un noi d'extracció rural, orfe, humil i inexpert, que decideix emprendre un viatge a la capital de l'imperi per conèixer l'Emperador. Sense altre patrimoni que els records familiars i uns mites ancestrals a través

Un home, Sean, arriba apressat al port de Long Beach perquè ha d?embarcar com a passatger al buc de càrrega Shadow S. Esta nerviós, acaba de barallar-se amb el taxista, que es perdia entre els molls i ara té por que la nau hagi salpat sense ell. Però no,

La tardor ha retornar a Vigàta amb algunes sorpresa. Mimí Arguello, el braç dret del comissari Salvo Montalbano, ha llençat la tovallola y és a punt de casar-se. Mentrestant, després d'una sèrie de desgraciats incidents, conseqüència d'una falta de interès en l'objecte de la discòrdia, el jersei que Livia havia regalat a Montalbano ha quedat reduït a una mida infantil; això significa un furiós escarment basat en la eterna y més que coneguda teoria psicoanalítica.