Ficción moderna y contemporanea

Hortènsia és la història d'un diàleg d'amor, secret i a una sola veu. Un amor interioritzat i massís de maduresa; més: de vellesa, quan la passió i el desig de la descoberta mútua dels cossos s'ha convertit en fusió viva del dia a dia. Els versos d'Hortènsia, escrits al llarg de trenta anys, giren al voltant de l'entorn familiar de Jordi Carbonell, i més en concret, de la que n'ha estat el veritable motor, Hortènsia Curell (del pròleg de Joaquim Molas).

Un amor con mayúsculas surgido entre dos mundos. La bellísima Shameena es la niña de los ojos de su padre, el nabab de Lucknow, al norte de la India. Hace y deshace a su antojo en el palacio familiar, un prodigio de lujo y arquitectura, hasta que su progenitor, un hombre débil de voluntad, promete la mano de su hija a Nicholas Winthrop, el inglés más rico del subcontinente asiático. Pero Nicholas es un tipo arrogante que no le gusta demasiado a Shameena, de modo que la muchacha se rebela y escapa de casa disfrazada de cortesana. Asef, el misterioso y fascinante guardaespaldas de Nicholas, recibirá la misión de ir en su busca. Cuando Shameena caiga en sus brazos, se encontrará atrapada en una lucha peligrosa, un juego muy arriesgado en el que debe tomar parte por Oriente u Occidente, por el fuego o por el hielo.



La batalla de l'Ebre, un dels fets més importants de la història catalana, espanyola i fins i tot europea dels segle XX, ha patit i pateix el que els autors d'aquest llibre anomenen la malaltia de l'oblit. Si el franquisme en va oferir la visió

John Irving (New Hampshire, 1942) és un dels escriptors nord-americans amb una projecció internacional més gran. La seva carrera literària va començar quan el 1968 se li va concedir una beca de la Fundació Rockefeller pel llibre Setting Free the Bears. Anys després, amb El món segons Garp, guardonada amb el Premi Nacional del Llibre el 1979, arribava la consolidació definitiva com a un dels grans novel.listes del moment. Des de la dècada dels noranta la seva escriptura ha evolucionat cap a una literatura cada vegada més profunda i elaborada. D?aquí que títols com Una dona difícil o La quarta ma s?hagin comparat amb l?obra de Charles Dickens. L?any 2000 va rebre l?Òscar al millor guió per The Cider House Rules (Les normes de la casa de la sidra), dirigida per Lasse Hallstrom, i que adaptava la seva novel.la Prínceps de Maine, reis de nova Inglaterra.Fill d?un organista que un dia va deixar la seva família per dedicar-se a la música, Jack Burns creix rodejat e influenciat per les dones. Elles l?ajuden a descubrir els plaers de l?erotisme i la sensualitat, però també la seva vocació: la interpretació. Jack es converteix en actor i aconsegueix fer-se un forat a Hollywood. Però l?ombra del pare absent el persegueix i l?impulsa a emprendre un llarg viatge per Europa. Fins que et trobi narra la història d?un llarg periple per diferents ciutats europees que amaga en realitat la recerca de la pròpia identitat. Un relat grandiós que consolida John Irving com un dels més grans novel.listes contemporanis.?A Fins que trobi Irving demostra el seu talent per crear uns vincles familiars que se?ns fan commovedors a la vegada que irritants. L?autor aconsegueix així atrapar amb fermesa unes veritats universals que enganxen al lector amb intensitat.?Calgary Herald?Un narrador de primer ordre, un mestre d?allò tragicòmic i un dels millors novel.listes contemporanis.?Los Angeles Times Book Review





Set dones i un home sol són set històries interconnectades per un home víctima d'un fet inesperat, que configuren un univers femení integrat per dones de diferents generacions. Sabem què senten, a qui estimen, a qui desitgen, quines són les seves frustracions, les seves pors, les seves mentides, la seva sexualitat, allò que no accepten de si mateixes, allò que no gosen confessar-se... Convertits en voyeurs del seu pensament, hi descobrim la soledat humana com a motor de la recerca incansable de l'amor i la complexitat de les relacions sentimentals entre homes i dones. Aquest, per tant, és un llibre sobre la necessitat que tenim els éssers humans de sentir-nos estimats i de l'immens cabal d'energia que dediquem al llarg de la vida a aconseguir-ho.

L'amor i el mal són dues forces que poden marcar el transcurs de tota una vida de manera absoluta. Quina de les dues, tanmateix, és la més poderosa? A la Mallorca actual, Sara i Jeremies són dos avis que presideixen, qui sap si per darrera vegada, un dinar que reuneix la vasta família que s'ha format al seu voltant. Vint-i-cinc anys enrere, la mateixa família també es reunia per celebrar la matança del porc: hi assistia, però, un membre més, un fill de Sara i Jeremies que ha desaparegut en l'interval.Què li ha succeït? Per respondre aquesta pregunta, caldrà remuntar la memòria dels dos protagonistes fins a reconstruir el relat de les seves vides. El resultat és una novel·la sobre l'amor, l'amistat i la solitud, sobre el vigor i la vellesa, sobre la serenitat i la derrota, sobre la por i la bellesa. Una història que transcorre en un món ja liquidat, el de la Mallorca preturística, en què les dues forces esmentades -l'amor i el mal- tenen ocasió de manifestar-se de forma gairebé salvatge, i d'acompanyar Sara i Jeremies des de la seva joventut fins a les portes de la mort.

Viviendo para no vivir. A veces pienso que mi vida ha sido un continuo otoño, triste y con muy pocos días de sol, tan solo aquellos en los que permaneciste a mi lado. Un otoño que presagiaba el duro invierno en el que ahora nos encontramos sumidos nuestra hija y yo. Desde que te fuiste, nunca dejó de caer la hoja.

Un conegut polític i empresari apareix mort en l'interior del seu cotxe en un raval on regna la prostitució i la droga. Tot apunta que ha mort d un atac al cor després d'haver mantingut relacions intimes amb una persona desconeguda. No obstant això Montalbano no es fia, i armat amb el seu natural olfacte per als comportaments estranys, es proposa decubrir la trama sexual i política que s'amaga després del presumpte crim.

Personajes a la deriva, fantaseando alcanzar una dimensión heroica de tener el coraje de decir lo que piensan. Historias de abandono y redención en un futuro incierto. -¡Ahí está!, ¡tomadla! -exclamó el líder, parado sobre una banqueta, en el límite de la franja suburbana. Y la ciudad, con sus colchones en la mano, avanzó. Una serie de relatos que suceden en un tiempo hipotéticamente futuro. Ciudades colmena en las que a cada uno se le asigna un espacio en el que viven unos seres sin nombre, a los que solo conocemos como él o ella. La posibilidad de entrar, por momentos, en lo que estos habitantes piensan y querrían expresar, frente a situaciones límite. Personajes a la deriva, fantaseando alcanzar una dimensión heroica, si tuvieran el coraje de decir lo que piensan. Por eso usted: ¡Oiga bien! «Sobre la esencia, la existencia y los pensamientos retorcidos. Hay ternura en estos personajes que reflexionan sin motivos aparentes. Piensan, sin que nadie les pida que lo hagan.»Dalmiro Sáenz, escritor-dramaturgo (1926-2016)

A les llibreries i les biblioteques s'hi poden trobar molts llibres de Joan Solà, però aquest és el primer llibre sobre Joan Solà, una figura cabdal de la lingüística catalana d'avui. El volum conté les contribucions de dotze col·legues que glossen la seva figura des de punts de vista diversos, alhora acadèmics i personals. Joan Solà, que ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, entre moltes altres distincions, ha contribuït decisivament, amb la seva dedicació, al coneixement de la llengua catalana. Els textos inclosos en aquest llibre ofereixen unes perspectives inèdites sobre la seva obra i sobre la seva manera de ser i treballar.

Auschwitz, Buchenwald, Dachau, Treblinka, Mauthausen?Camps d?extermini, fortaleses sinistres de sofriment i mort que van ser alliberades fa seixanta anys. I seixanta anys després del final d?aquesta barbàrie nazi, encara és absolutament necessari conèixer, pensar i no oblidar. Així, Rosa Toran segueix el fil històric que va dur a l?acceptació irreflexiva d?una funesta ideologia i una pràctica criminal (persecucions polítiques, eliminacions civils, camps de concentració i extermini, matances massives i genocides) i se centra especialment en la tragèdia dels republicans del nostre país que van lluitar contra el nazisme en terres franceses. En aquest llibre prenen vida les veus de les víctimes (lluitadors o éssers indefensos), però també les dels botxins, a fi de comprendre la seva naturalesa i alertar-nos sobre la fragilitat de les conductes humanes. Una obra que suma el rigor històric i la potència narrativa dels millors testimoniatges escrits sobre els camps nazis; i que pretén, sobretot, salvaguardar la dignitat i la memòria històrica de les víctimes, i ser també una pedra de toc i una eina preventiva davant les flagrants vulneracions dels drets humans en ple segle XXI. «Necessitem aprendre que el genocidi nazi no és un fenomen estrany i llunyà, sinó l?exemple d?una amenaça que no hem aconseguit garantir que no tornarà a passar. Per això és necessari seguir llegint i informant-nos i, sobretot, reflexionar molt més i actuar en conseqüència». Del pròleg de Josep Fontana

Els bojos a Catalunya 1850-2000 aborda el passat recent i un munt de qüestions relacionades amb la bogeria d'ençà que el 1850 es va començar a considerar com a malaltia mental. L'autora, Sílvia Ventura, analitza els darrers cent cinquanta anys de la psiquiatria a Catalunya, des d'una perspectiva compromesa, en la qual no dubta a donar la seva opinió polemitzant sobre les diferents etapes assistencials sobrevingudes en aquest període.Des del seu lloc de magistrada del Jutjat de Capacitat i Estat Civil, l'autora ha estat sensible als aspectes humans que queden compromesos en els internaments judicials i en les incapacitacions psíquiques. Ha seguit els processos i les conseqüències derivades de les seves intervencions (sentències), executades tenint en compte no tan sols el marc jurídic, sinó també els dispositius i els recursos que l'Administració Sanitària ofereix als ciutadans. És a partir d'aquesta àmplia visió que l'autora revisa els models assistencials aplicats a Catalunya i es planteja de forma oberta si la prevenció i els tractaments que s'han ofert i s'ofereixen són els adequats.