Ficción moderna y contemporanea

Ewan y Charlie, dos amigos unidos como hermanos por su pasión por las motos, salen un domingo como otro cualquiera a disfrutar de sus carreteras favoritas. Súbitamente, se ven envueltos en una espiral de violencia totalmente descontrolada. Una situación que les llevará al límite tanto física como mentalmente. Su venganza, en este caso, solo puede ser servida en caliente, rodando al máximo. Una historia en la que la amistad y la lealtad, como pilares inquebrantables, se unen para luchar contra la injusticia.

Nunca es tarde para amar ni para planear un atentado destinado a cambiar la historia de España. Julio Robles, un jubilado de nivel altoburgués, culto, sensible y enamorado de España, planea cometer un atentado suicida contra un líder político usando Twitter para ganarse, a través de esta red, la confianza de su víctima. Mientras el Niño de Lenin -tal es su sobrenombre tuitero- urde el atentado, se desarrolla ante el lector un cáustico esbozo de la sociedad española del que forman parte los peculiares amigos de Julio, sus recuerdos, sus amores y desamores, y su único hijo. Educado en valores convencionales, el protagonista de este relato trata de aceptar el hecho de que su hijo esté casado con un hombre. Entre sus amigos, algunos, que intuyen lo que está planeando, tratan de colaborar con él o de disuadirlo. Faltan pocos días para la fecha del atentado, ya tiene concertada una cita a solas con el gran líder y preparado el artefacto explosivo, cuando... ¿Puede un muerto escuchar la conversación de los vivos en una historia que no tiene nada de ciencia ficción? Las coincidencias que el lector encontrará entre este asombroso relato y la vida real no son del todo azarosas.

Esto no puede haber sido todo, piensa Günther, un hombre bien situado que se mueve en los mejores círculos. En la noche de su sesenta cumpleaños toma una decisión que tendrá importantes repercusiones: ¡necesita una nueva mujer! Durante su fastuosa celebración se fija, sin que ella se percate, en Linda, la joven y atractiva novia del hijo del alcalde, modelo opuesto a su perfecta esposa, Marion. Sin perder de vista su propio triunfo, Günther emplea todos los medios posibles para conseguir a Linda, tomando asimismo las medidas necesarias para poner a salvo su importante patrimonio, lejos de las manos de Marion. Sin embargo, Marion descubre las maquinaciones de su marido y responde con un contraataque tan inesperado como contundente. Gaby Hauptmann sabe lo que quieren los hombres y lo que les gusta leer a las mujeres.

Michael i Pauline semblen la parella perfecta: joves, bells, fets l'un per l'altre... Es coneixen en una trobada curiosa a la botiga de comestibles de la mare de Pauline i, atrapats al mig del fervor de la incipient segona guerra mundial, es casen precipitadament i es passen els següents trenta anys qüestionant-se si ho havien d'haver fet. Del soroll de la caixa registradora de la vella botiga de comestibles a l'argot contracultural dels seixanta, de les minifaldilles a la roba superposada dels darrers anys, Anne Tyler captura els matisos evocadors de la vida diària d'aquelles dècades amb una precisió narrativa enlluernadora.

'Racista' és a la vegada un dels afronts més comuns i una de les acusacions refutades amb més vehemència. Ara bé, què vol dir, de debò, ser racista?Aquest llibre aclareix d'on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves víctimes. Al llarg de dos capítols ben desconcertants, distingeix entre el racisme envers els col·lectius humans considerats inferiors ('Negres, etcètera') i el racisme envers els col·lectius considerats intel·ligents alhora que aliens i malèfics ('Jueus, etcètera'). S'hi descriuen alguns exemples, sovint poc coneguts, de què passa quan les idees racistes es posen en pràctica, concretament a Anglaterra, als Estats Units, a l'Europa de mitjan segle XX... i a Catalunya.Aquest llibre també ofereix una explicació històrica de l'aparent 'superioritat' del poble europeu (la font principal de tantes actituds racistes). I comenta els últims descobriments sobre les raons perquè uns éssers humans, de cop i volta, mirin uns altres com si fossin una espècie a part i -en el pitjor dels casos- els tractin com a tal. En fi: aquest és un llibre contundent, xocant, revelador, ben documentat i gens demagògic, que va al fons d'un fenomen que ens afecta a tots. Encara." (...) em vaig posar a llegir primer sobre la religió; i després sobre el racisme. En el segon cas, la sensació ha estat la de ser abaixat a poc a poc en una claveguera mal perfumada."Matthew Tree s'adreça al lector: "Fins i tot al cap de cinc dècades de vida, hi ha coses que molta gent dóna per descomptat però que a mi (i no només a mi) em semblen tan incomprensibles com anacròniques. Entre aquestes, el racisme. Es tracta d'un tipus de pensament violent i hi ha capítols d'aquest llibre que parlen de la violència que engendra. N'hi ha d'altres que n'ofereixen explicacions (no pas excuses). Pel que fa a mi, després d'haver-me rebolcat durant un any i mig a les clavegueres del racisme, és un alleujament poder sortir-ne i anar-me'n cap a una altra banda."

Molts cops ens hem trobat pel carrer o al metro davant d?algú que ens demana caritat. Es tracta de situacions curioses, patètiques o dramàtiques i fins i tot, a vegades, divertides, que ens porten a reaccionar de manera diferent, ja sigui per instint, per

Pasqual Maragall es proposa canviar Catalunya en el mateix sentit que va canviar Barcelona: en el sentit de la justícia i de la qualitat de vida. Per això escriu: "El canvi no és un somni". I aclareix: "¿Quina és la Catalunya que proposo? Jo vull un país que mobilitzi totes les seves energies, que no desaprofiti cap talent, que estimuli els innovadors i els emprenadors, que miri sempre endavant, que confïi en la seva gent". El punt de partida bàsic d'aquest discurs és el següent: Catalunya és una nació, una comunitat de persones amb consciència de posseir una personalitat històrica diferenciada i amb voluntat de projectar-se cap al futur per mitjà del seu autogovern. I l'autogovern implica la gestió de les matèries que determinen de manera directa la qualitat de vida dels ciutadans: sanitat, ensenyament, pensions, infraestructuras, ordenació del territori, cultura, seguretat..., així com el control dels recursos propis.



Aquest primer volum de Memòries arriba fins a l'any 1980, quan Jordi Pujol és elegit president de la Generalitat. Abans, però, hi ha els anys de formació d'una personalitat excepcional: els vincles familiars pagesos, la guerra i els estudis, les lectures i els mestres, la formació religiosa i política, els viatges per conèixer Espanya i Europa, el casament i els fills, l'enfortiment nacionalista i la pregunta fonamental: "Què he de fer per Catalunya?".Tot seguit, la militància clandestina, un consell de guerra, la presó, la fundació de Banca Catalana i una llarga trajectòria de mecenatge cultural. Jordi Pujol fa país, fa política, funda CDC i protagonitza la transició juntament amb Josep Tarradellas, Miquel Roca i Junyent, Ramon Trias Fargas, Josep Pallach, Joan Reventós, Antoni Gutiérrez Díaz, Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo o Santiago Carrillo.Un relat escrit amb nervi i passió que inclou les idees polèmiques d'un home que sovint neda a contracorrent, que sempre és i ha estat ell mateix, per bé que sovint s'ha declarat "poc pujolista".

La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la més petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d'amor i hostilitat a causa de l'aparent contraposició de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil"la i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut ni l'exuberància, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la mare, gairebé d'improvís comença a assemblar-s'hi de manera alarmant. Amb una gran agudesa i ironia, la mà mestra d'Imma Monsó assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambigüitats psicològiques de les relacions entre mares i filles. Tot un caràcter és un apropament viu i àgil, extremadament perspicaç, als amagatalls del nostre temperament.

Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 1899 - Ginebra, 1986) aprendió a leer en inglés y entre sus primeras lecturas aparece ya El Quijote. A los quince años acabó el bachillerato en Ginebra, donde estudió además francés y alemán. En Suiza se impregnó de las vanguardias europeas de la época. Acabada la Primera Guerra Mundial, se trasladó a España con su familia, instalándose en Madrid, donde fue contertulio de Gómez de la Serna y de Canssinos Asséns y colaborador en varias revistas. De vuelta a a su país promovió el movimiento ultraísta por América. En 1923 publicó su poemario Fervor de Buenos Aires, que prefigurará todo lo que hará después. Su obra narrativa, compuesta por cuentos y relatos, le convierte en uno de los mejores prosistas en lengua castellana. Recibió el Premio Nacional de la Letras Argentino, el Internacional de Editores y el Cervantes en 1979. Su admiración por Dante, y en concreto por los versos de la Divina comedia, queda reflejada en gran parte de su producción creadora. Nueve ensayos dantescos es un libro singular y profundo en el que Borges indaga en los pasajes de la Divina comedia que más le impresionaron. Toda su erudición aflora a medida que analiza las distintas interpretaciones que de esta obra han realizado los más importantes críticos; pero más interesantes resultan las reacciones del Borges lector, plasmadas en esa prosa tan característica del escritor argentino.

Plantes d'interior son tretze contes (o un mateix conte en tretze passos. O una novel·la que no sap comportar-se. O tretze variacions sobre alguna cosa que no és ni conte ni novel·la) sobre diverses menes de gegants, festes que no s'acaben, GRANS ESPERANCES BLANQUES, maneres ideals de no escriure res sobre Katherine Mansfield, sobre els problemes de sentir-se exòtic, sobre telesèries visionàries, sobre el preu de posar un preu, sobre la impossibilitat de no trair certes coses, sobre la vida en una casa de mobles, sobre el lacat japonès, les tesis carnívores, els dibuixos en planta, les plantes de companyia i sobre aquesta cosa d'arribar a casa i trobar-la massa plena, o massa buida, o massa igual, o massa canviada i voler ser, de cop, a qualsevol altra banda.





Lo impensable es la materia prima de la vida. Fred Sale, un indio mapuche emigrado a los Estados Unidos y residente en Little Haití (Miami), de profesión camionero de cargas especiales, debe transportar en su Peterbilt 379 un tiburón de boca ancha desde el acuario de Orlando hasta el de San Francisco. Fred sufre una enfermedad terminal que atribuye, así como el declive de su negocio, a las malas artes de su casero, el haitiano Lautare Loubrieu, que es houngan. El camionero sospecha que Lautare quiere acabar con él a causa de los celos por su novia, Rita, una mulata cubana de Miami de la que está enamorado el haitiano y al que ella rechaza. A pesar del estado de postración causado por el cáncer que padece, Fred emprende en su camión un viaje de tres mil millas de una costa a otra de los Estados Unidos, acompañado por Walter I. Hauptman, el biólogo marino judío encargado del cuidado del tiburón, al que su novia, que trabaja como crupier de casino, acaba de dejar. El contraste entre dos personas tan dispares dará lugar a toda clase de aventuras y situaciones sorprendentes a lo largo del viaje, que evoca tanto las road movies clásicas como las peripecias de un itinerario quijotesco. Además, nos ilustra sobre la cultura norteamericana y la situación actual de los Estados Unidos.