Ficción moderna y contemporanea

Els jardiners d’Alfàbia és una novel·la que suggereix un antic misteri que sobreviu entre dues històries. La primera succeeix al moment que el rei Jaume I el Conqueridor arriba a Mallorca i domina els musulmans. I la segona té lloc a finals del segle XX, és a dir a l’època contemporània. Als dos relats hi ha acció, amor i relacions amb el poder, a més d’un misteri que no queda desvetllat fins al final. Escrit a partir de bases històriques i geogràfiques reals, la seva lectura ens permet conèixer de manera clara i fàcil episodis de la història política de Mallorca. Totes dues accions, malgrat els vuit-cents anys que les separen, encara s’enllacen en un present on la mort d’un vell i la bellesa d’un llac semblen voler-nos contar un secret que ni tan sols el temps no ha pogut matar. L’espasa i l’argent, la vida i la mort es despullen en les paraules per mostrar-nos els seus dilemes més desconeguts, Els jardins d’Alfàbia ha estat guardonat amb el premi de novel·la curta Ferran Canyameres, 2007.

Pot semblar una ximpleria que encara s'escriguin històries d'amor. Aquesta n'és una. Els ulls de l'ametller, a més, és un llibre que us farà riure, us ensenyarà a plorar davant una història tendra, dolça. Perquè Els ulls de l'ametller és així: és l'esguard de la Raquel, una dona que, malgrat tot, va saber estimar, i l'amor de l'Aleix, un home que es nega a oblidar el passat. Unes pàgines adreçades a un públic que no vol deixar de somniar.

«Tot allò eren gestos quotidians, va pensar fugaçment l’home baixet. Els havia fet incomptables vegades al llarg dels anys, ben bé des que era un simple professor adjunt, però mai no hi havia prestat gaire atenció. Tanmateix, quasi a punta de dia i enmig del fred que feia aquell matí de gener a Barcelona, en Joan Ballester va dirigir-se al seu despatx més de pressa del que tenia per costum; fins i tot ell se’n va adonar. Deixar el cotxe a l’aparcament, travessar a bona marxa els jardins del campus i a continuació, sense gairebé voler-ho, pujar per les escales mentre saludava algun col·lega, eren els elements de la rutina que cada jorn el duia fins al seu apreciat refugi. Això ho feia d’una manera tan metòdica i normal que la gent ja l’havia associat al paisatge en què tots plegats solien començar diàriament.»

L'abril de 1933, Tommaso Marinetti, màxim representant dels futuristes italians, les idees d'avantguarda dels quals van influenciar tots els moviments artístics i intel·lectuals de l'Europa del segle XX, visita Konstantinos Kavafis a casa seva, a Alexandria. Marinetti sent una atracció pel poeta que el porta a voler conversar amb ell sobre literatura i política. L'alexandrí ha perdut la facultat de parlar per culpa d'un traqueotomia i només pot comunicar-se per escrit. Per l'habitació d'un Kavafis ja malalt de mort es retroben vells coneguts i amics: Nikos Kazandzakis, Stratis Tsirkas, E. M. Forster. Giuseppe Ungaretti, Penelopi Delta, Àurea de Sarrà, entre d'altres.

Hereus i brodadores és una novel·la de maduresa de l’autora. Barrejant realitat i ficció, narra les vides d’una doble nissaga cerverina del segle xx en catorze capítols que s’interrelacionen, encapçalat cadascun per un personatge que en crida d’altres. Vides enllaçades de persones que opten per romandre al territori o bé emigren, forçades per l’amor, l’aventura, la recerca de la fortuna i per culpa de la guerra que ho trasbalsa tot. Històries en les quals les ciutats de Cervera i de Lleida hi tenen el seu protagonisme, com també Barcelona, Ginebra, Gooreind (Bèlgica), Buenos Aires, Santiago de Xile o Joliette (Canadà).

El volum que teniu a les mans aplega les obres guardonades a la convocatòria de l'any 2003 dels Premis Literaris Homilies d'Organyà, tot un referent pel que fa al món de les lletres al Pirineu. Narrativa, poesia, assaig i periodisme conformen l'ampli ventall de genères del cartell de premis alturgellencs. Autors joves i escriptors consagrats aporten la seva creativitat literària a un llibre que pretén ser testimoni d'inquietuds culturals i reflex d'un temps i d'un país.

El recull que teniu a les mans és el conjunt dels setze contes seleccionats pel jurat del premi Vent de Port per a l’edició de 2009. El guardó és convocat des de 1994 per l’associació cultural i recreativa La casa del sol naixent, de Tremp. En un certamen de temàtica lliure, i amb el conte com a gènere, era d’esperar la gran varietat de mons als quals ens duen les històries publicades. No en va, en el pròleg, Ada Castells —que enguany ha format part del jurat per segona vegada— defineix el llibre com un “viatge per la narrativa curta d’ambició llarga”. Esperem que en gaudiu. La darrera carta, de Carme Ballús, és la narració guanyadora de la setzena edició del premi. El contingut de l’última missiva que va escriure sor Celeste és, a dia d’avui, un misteri. Són també desconegudes les troballes i investigacions dutes a terme per la filla de Galileo Galilei, apotecària al convent de Sant Mateo. Tant el pare com la filla van viure en un debat constant entre la religió i la ciència. No eren els únics, però sí que van ser una minoria els qui aleshores qüestionaven els dogmes eclesiàstics. Afortunadament, van saber jugar bé les seves cartes per esdevenir majoria.

Nascuda en el sí d’una família d’intel·lectuals, alimentada per unes lectures precoces, Leila sent créixer ben aviat una vocació d’escriptora. Els seus projectes es veuran convulsionats de sobte per la irrupció brutal d’una passió incontrolable. Leila perd les regnes de la seva vida, que quedarà marcada per l’emprempta inesborrable de l’experiència viscuda. Amor, aventura, il·lusions i desenganys enllaçats per l’atzar a través d’una prosa àgil i delicada que atrapa al lector fins el punt final.

Mostra de la literatura des del Solsonès o sobre el Solsonès. Descripcions de Josep Pla, estudis de Joan Coromines, Anton M. Espadaler, textos històrics, poemes religiosos i populars, llegendes, escrits de sacerdots que aporten un color diferent del levític tradicional, fragments de novel·les solsonines, relats curts de Felip Vendrell, de Pasqual Farràs, escrits de J.V. Foix, de J. M. de Sagarra, del poeta solsoní Ramon Valls, un fragment de Lo geni català, poemes d’autors solsonins... ofereixen una perspectiva prou àmplia per a comprovar els sentiments que s’originen al Solsonès. La serenor, l’amor a la terra i al que té projecció cap al cel són cabdals en la literatura del Solsonès. Seixanta escriptors que aporten unes pinzellades que acoloreixen el quadre del Solsonès.

Tot i tenir una feina estable, amics i una familia, l'autora es va adonar que senzillament no tenia ningú a la vora. No estava deprimida, però es trobava sola. En aquesta intuïtiva i brillant novel·la, Emily White despulla la seva ànima i presenta la seva pròpia experiència d'una forma fascinant i intel·ligent, afrontant amb coratge el que sembla un tema tabú, la solitud. El primer pas és admetre el problema, i aquest llibre esdevindrà una bona eina per a qualsevol persona que en algun moment s'hagi sentit sola, perquè la soledat necessita un tractament, com qualsevol altre transtorn mental. Traduïda a sis idiomes, La cambra buida redefineix el concepte de soledat i proporciona esperança a qui en pateix. Sens dubte, una obra mestra d'una honestedat impressionant sobre un estat d'ànim que tot i ser universal, cada cop és més conegut i alhora més ignorat.

El bes de Tosca, dins d'un format de novel·la policíaca, descriu l'evolució espiritual del seu protagonista a partir del descobriment de la vida del seu avi, a qui no havia pogut conèixer, i de la iniciació que això li proporciona al món de l'òpera. L'obra, amb arrels en la narrativa filosòfica germànica, però amb una mirada càlida al món meridional, és una introducció novel·lada a l'òpera, una pintura de la Catalunya i la Itàlia d'ara fa cent anys i una reivindicació de la memòria des d'una reflexió del paper de l'art en la crisi de la modernitat.



Con una prosa contenida y de profunda sensualidad, Cristina Sánchez-Andrade novela la historia de una de las grandes mujeres del siglo XX. Al tiempo que muestra algunos de los aspectos más glamourosos de su itinerario vital, su amistad con Picasso, sus amoríos con el duque de Westminster o sus escarceos con Hollywood, la autora interpreta el carácter de la mujer que había tras esa imagen.



«En un momento como el actual, en el que Estados Unidos continúa siendo la potencia mundial preeminente en materia militar, económica y cultural, aun a pesar de que su influencia internacional haya decrecido con motivo de la crisis económica global y de la impopularidad de las guerras norteamericanas en Irak y Afganistán, es más importante que nunca que en el extranjero se conozcan la historia y los valores de mi país» (Eric Foner, prólogo a la edición española).EE.UU. es, desde hace más de un siglo, la potencia hegemónica mundial. Sus valores e ideas sobre el mundo forman parte del discurso global. Una parte muy importante de nuestra visión de la realidad proviene de las reflexiones e impulsos de ese controvertido país. Alejado de los tópicos y con un profundo rigor crítico, este libro del profesor Foner, convertido ya en un clásico, indaga en origen democrático de los «padres fundadores» de EE.UU. y en la perversión política y militar que las diferentes administraciones, a lo largo de su historia y hasta la actualidad, han hecho de su ideal de libertad.