Ficción moderna y contemporanea

Un hombre rico acude a una cita con una mujer, concertada a través de la línea erótica. La relación que se establece entre los dos descubre los instintos más perversos que enmascarala pasión y también la inaguantable propensión al horror que esos instintos esconden en los pliegues de sus diversos camuflajes. El hombre llama amor a lo que vive la mujer como una violencia que acabará matándola y ella sólo sabe que el crimen no cuadra, o cuadra mal, con el hecho de que su asesino la quiera con locura. No son estas páginas el acta policial de lo sucedido entre los amantes, mucho menos la reseña peridística del asesinato: antes al contrario, lo que se cuenta aquí es lo que nunca se dirá en ninguna parte, el estado de descomposición en que los cuerpos quedaron por dentro, los silencios que sustituyeron a la risa del asesino cuando le llegaba el orgasmo y se quedaron ahí, llenando las páginas de esta novela sorprendente. Esta última novela de Alfons Cervera regresa al mundo que le era propio antes del que abordó en su trilogía sobre la memoria y su tierra ("El color del crepúsculo", "Maquis" y "La noche inmóvil"): ese mundo en que el lenguaje se convierte en personaje principal de la historia, como si fuera él, más que los otros, el protagonista de lo que se cuenta.

Uno de cada, hasta sumar doce. Cada uno en el lugar que le corresponde, porque cada uno tiene su propia historia y personalidad. Doce deliciosos relatos que se han juntado en perfecto orden para, tras abrir el plano, dar vida a una historia mayor, llena de matices, de colores, de emociones... Historia e historias que atrapan, escritas para saborearlas y jugar con ellas. Hay de todo, como en las buenas boticas: intriga y misterio, presente y futuro, reflexiones, situaciones ficticias, tragedias y gozos dibujados en vivencias tan reales que no podemos evitar reconocerlas y terminar haciéndolas nuestras...





Año 2000. Le Latina, una milonga del centro de París. El azar une en un tango a Ana y Luis. Ana es francesa y ama el tango con la misma pasión con la que rechaza el país de su padre: Argentina. Luis es porteño, de paso por París, como última apuesta para salir de una profunda crisis económica y creativa. El proyecto de una película sobre el tango, dirigida por Luis y en la que Ana colaborará, los ligará a partir de ese momento. Cielo de Tango recrea la historia de una ciudad y de una música a través de la saga de dos familias, en los extremos de la escala social. Un cóctel explosivo de amores, luchas, alegrías y traiciones, y una danza peligrosa y sensual que los funde en un abrazo.



La novel·la transcorre entre 1932 i 1939, a cavall de dues realitats ben diferenciades, Catalunya i Rússia, i un eix central, la Guerra Civil. La trama principal gira a l'entorn de la frustrada celebració de l'Olimpíada Popular de 1936, i és aquest el punt de confluència entre la trama russa i la catalana. El focus se centra en els personatges –combinació de reals i ficticis–, implicats en un joc d'interessos polítics, socials i econòmics que transcendeix els petits drames dels individus sense restar-los, però, protagonisme. Un entramat de referències històriques mantenen viu l'interès del lector, tot consolidant el rerefons argumental, tant el context català: proclamació de la Segona República, lluita obrera, conflictes generacionals dins la burgesia, esclat de la Guerra Civil, els racionaments, l'afusellament de Companys...; com el context rus: els gulag siberians, les purgues stalinianes, el propagandisme soviètic...



Som a l'any 94, el 847 de la fundació de Roma, al davant mateix de la porta que tanca l'hort d'una gran vil·la rústica del sud-est de la Hispània Citerior. Tot és a punt perquè Eumàquia Fúlvia Crocina es pose en camí cap al nord. Al llarg de la novel·la, una xiqueta esdevindrà matrona..., un gladiador vascó triomfarà a l'arena..., una gata vetlarà una tomba..., una vestal serà l'esca del pecat... Ombres i llums entortolligades en escenografi es amarades de voluptuositat que menen la protagonista de Vestals de Roma al desafiament d'haver d'enfrontar-se amb qui era i qui és. De Diànium a Tàrraco, passant per Saetabis, Valèntia, Sagúntum i Dertosa, acompanyarem Eumàquia en un sensual viatge en què consuetud i rebel·lia conflueixen i es bescanvien; un viatge en què passat i present són sacsejats contínuament per la memòria, l'única veritable proxeneta dels records

L'amor i el mal són dues forces que poden marcar el transcurs de tota una vida de manera absoluta. Quina de les dues, tanmateix, és més poderosa? A la Mallorca actual, Sara i Jeremies són dos avis que presideixen, qui sap si per darrera vegada, un dinar que reuneix la vasta família que s'ha format al seu voltant. Vint-i-cinc anys enrere, la mateixa família també es reunia per celebrar la matança del porc: hi assistia, però, un membre més, un fill de Sara i Jeremies que ha desaparegut en l'interval. Què li ha succeït? Per respondre aquesta pregunta, caldrà remuntar la memòria dels dos protagonistes fins a reconstruir el relat de les seves vides. El resultat és una novel·la sobre l'amor, l'amistat i la solitud, sobre el vigor i la vellesa, sobre la serenitat i la derrota, sobre la por i la bellesa. Una història que transcorre en un món ja liquidat, el de la Mallorca preturística.



Aquesta novel·la narra la història d'un neuròleg de cinquanta anys que és diagnosticat com a bipolar. La malaltia destrossa la seva família i la seva carrera professional, però ell rebat el diagnòstic i s'hi rebel·la.Com ha fet en anteriors novel·les, Gabi Martínez torna a presentar un personatge viu, únic, ple de contradiccions però amb una força imparable, i aconsegueix harmonitzar la seva història amb els fets històrics del país, la crisi política, econòmica i ètica dels útlims anys, i les llums i ombres dels sistema sanitari públic.

El 27 de maig del 1937 fou un dia molt amarg per la família que protagonitza aquesta història. El narrador, en retrospectiva i tornant a Mallorca després de molts anys sense trepitjar terra balear, s'endinsa en un relat autobiogràfic, un relat d'infància que transcorre dins el marc de la Guerra Civil espanyola. Ell era tan sols un nin que no comprenia res de la guerra, ni de lluites polítiques, ni d'enfrontaments ideològics. Però, desgraciadament, la gent innocent que no té res a veure amb els conflictes, sovint, com en aquest cas, en són les principals víctimes, les que pateixen les pitjors conseqüències. Malgrat tot, en el text també hi ha llum, amor i passió. Els personatges, carismàtics i propers, ens transporten a un altre temps, on la vida tenia un altre sentit i on les preocupacions i rutines seguien un altre ritme. L'obra és un passeig per la vida rural de la Mallorca dels anys trenta, una vida humil i simple, però carregada de sentiments i tradicions que, d'alguna manera, encara perduren.

El cos de l'Isidor apareix flotant a la piscina d'una casa abandonada. Accident? Assassinat? Suïcidi? A través de les persones que el van acompanyar al llarg de la seva vida, es va desgranant una història cosida per passions, desamors i traïcions. Cada personatge convida el lector a descobrir una realitat diferent, un passat amarat de records que potser fora millor no rememorar. Conèixer la causa de la mort de l'Isidor no serà l'incentiu d'aquesta història, sinó més aviat perdre's en les nombroses històries paral·leles que van envoltar-lo en vida.

Quina mena de gent som?, es demanava Gaziel a començaments del segle XX. Com ens veuen ara des de fora? A partir de l'experiència del periodista americà George Mac Gregor, Carme Riera construeix un relat fresc, actual i divertit sobre la societat catalana. Fa pocs anys George Mac Gregor va topar per atzar amb un seguici de l'alcalde de Barcelona que s'havia desplaçat a Nova York per promoure les virtuts i meravelles de la capital catalana. Gràcies a les habilitats del periodista, la delegació catalana va aconseguir salvar una situació delicada, cosa que li va valdre la promesa d'una beca per fer una estada a Catalunya. La seva mirada perplexa marcarà un relat que va de la ironia crítica a un final més obscur i sòrdid de trama policíaca i rerefons de corrupció.