Ficción moderna y contemporanea

Aquest llibre és per als amics de cabells blancs, que com jo heu viscut la infantesa en un temps en què mai no ens avorríem. El poble d’aquesta història pot ser el meu, o no, i el protagonista puc ser jo... o tampoc. Com vulgueu. Passareu una bona estona compartint la vida d’un grup de marrecs a les acaballes dels anys cinquanta. Recordarem les arrels del que ara som, amb la característica que bona part de la nostra vida era anar al col·legi, jugar a boles, caçar pardals, esfullar nius, jugar a cromos, fer ballar baldufes, col·leccionar segells, saltar al cavallfort, fer fones de lledoner, fer d’escolanet, anar amb bicicleta, jugar pels carrers... Amics de cabells blancs, aquest llibre que ara teniu a les mans us ajudarà a recordar amb goig emotiu aquelles èpoques d’infància. Els joves, si el llegiu, veureu que a més a més de tots els paranys informàtics també es pot viure al costat dels companys només amb tecnologia de l’amistat.



Arbres és el poemari amb el qual Carner, després de la guerra civil, va reprendre la publicació de llibres seus a Catalunya. Es tracta d¿un extraordinari recull temàtic que, tal com afirma Jaume Coll a la introducció, "parla de les persones per mitjà dels arbres", i ho fa amb l¿art consumadíssim d¿un dels més grans poetes del segle XX. La introducció i els apèndixs del volum, i l¿aparat de variants que acompanya els textos, ajudaran el lector a valorar els poemes i a copsar-ne la història particular i de conjunt.Josep Carner (1884-1970) va viure a Barcelona fins el 1921. després, la seva condició de diplomàtic el va portar a residir a diverses ciutats d¿arreu del món fins que, el 1938, va renunciar a seguir en el càrrec per fidelitat a la República. Llavors es va exiliar definitivament, primer a Mèxic (1939-1945) i després a Bèlgica, on va passar els seus últims vint-i-cinc anys. Des de ben jove havia conreat la poesia i amb el curs dels anys, la qualitat humana i poètica dels seus versos va anar creixent fins assolir el grau més alt amb Poesia, el recull complet i revisat dels seus versos que va aparèixer el 1957. De la tasca de preparació d¿aquell recull més vast en va sorgir prèviament Arbres (1953), que avui publiquem en edició de Jaume Coll.

Quadern 2008 és un recull de 144 pàgines calcat de la llibreta manuscrita on J.M.Oliver reflecteix durant més d'un any el procés creatiu del seu disc nou. L'evolució real de la lletra de les cançons ens involucra en la intimitat d'un treball intens, i ens posa a la pell d'un dels personatges més interessants de la cultura pop actual. També inclou projectes de novel·la, esquemes de guions per a cinema, poemes i dibuixos.

Durant la segona meitat del segle XV, Barcelona era una ciutat en ebullició i un dels centres comercials més destacats de la Mediterrània. Però la manca de port a la ciutat obligava els vaixells a fondejar directament a la platja, i les tempestes, freqüents, arrossegaven els vaixells a la sorra o a les roques i els destrossava. Per continuar prosperant calia emprendre unes obres monumentals i construir un port segur: el Port de la Santa Creu, un port de 103 metres de llarg, que és el germen de l'actual.En aquest context real, conflueixen les aventures dels protagonistes d'aquesta novel·la: la de l'enginyer Stassi d'Alessandria que ha rebut l'encàrrec del Consell de Cent de dur a terme les obres; la del jove Marcel, que tot i la seva delicada salut aconsegueix fer realitat el seu somni; la de la Teresa, una noia decidida i valenta disposada a tot per salvar el seu germà.

El informe Stein es una novela de misterio en cuyas páginas llueve. Sus personajes son seres fronterizos, niños que están dejando de serlo, mientras el mundo adulto discurre entre la culpa, la extravagancia y el desclasamiento. Estamos a finales de los 60, en una ciudad de provincias con puerto de mar. El narrador vive con sus abuelos, pero también en las calles de esa ciudad y en un colegio de jesuitas de atmósfera enrarecida. Stein, el recién llegado, oculta la clave de un secreto crucial escondido entre las fantasmagorías de los años de entreguerras, las historias de familia, el descubrimiento del deseo y la pasión de la amistad. Los viejos asuntos, en fin, de la vida y la literatura.



El lector se sentirá atrapado, desde la primera página, por esta cautivadora novela picaresca y las accidentadas andaduras de su inocente, irresistible y entrañable personaje. Las tribulaciones de Edgar, medio apache y medio huérfano, comienzan en una reserva india de Arizona cuando, a los siete años, el cartero lo atropella accidentalmente con su jeep. Del hospital pasa a una escuela para delincuentes y de allí a una familia de mormones. Comedia, dolor y dificultades acompañan a Edgar en una serie de experiencias apabullantes a lo largo de su vida. Es asombrosa la capacidad de Brady Udall para describir, con especial calidez y agudo sentido del humor, las tristes y desconcertantes peripecias de este personaje. Edgar, protagonista y narrador de esta novela, que a punto estuvo de morir a los siete años, abandonado por sus padres pero con un coraje a toda prueba, habría hecho las delicias de Dickens.

Kitty Genovese era una joven y atractiva camarera de Nueva York. Una noche gélida de marzo de 1964 salió sola del bar en el que trabajaba, en la zona de Queens. Cuando llegaba a su casa, en Kew Gardens, le salió al paso Winston Moseley, un aparentemente apacible neoyorquino, pero también un sádico y necrófilo asesino de mujeres. Kitty fue violada y murió salvajemente acuchillada. La agonía de Kitty duró media hora. Sus gritos se oyeron en el vecindario, pero nadie acudió en su ayuda. Durante las pesquisas, la policía supo que al menos treinta y ocho personas, hombres y mujeres de distintas edades, oyeron o incluso vieron desde sus ventanas el crimen. Su apatía permitió a Moseley rematarla sin ningún impedimento, derrochando sus mejores dotes de crueldad. Didier Decoin recrea con extrema habilidad narrativa aquel Estados Unidos de los años sesenta, el de los coches Corvair y la presidencia de Johnson. Nos pasea por un insalubre Nueva York para relatarnos el drama de Kitty Genovese, la frialdad de Moseley ante sus víctimas y ante el fiscal que lo interroga, la impasibilidad e indiferencia de los vecinos frente al crimen, la conmoción social que generó a través de los medios de comunicación... Decoin recurre a la ficción para perfilar el alma y la forma de pensar de los personajes implicados en aquel suceso que estremeció a la sociedad norteamericana, para adentrarse en su intimidad y poder comprender el porqué de aquel asesinato y los perturbables porqués de la pasividad de los testigos. Es así como mueren las mujeres, juego de palabras a partir de unos versos de André Breton cantados por Léo Ferré (Est-ce ainsi que les hommes vivent), es una profunda y sobrecogedora reflexión sobre la condición humana y su actitud en situaciones límite. Fue tal la resonancia que tuvo el caso Genovese que se convirtió en un fenómeno psicológico, materia de estudio universitario, conocido como «efecto espectador».



La última ficción de José Donoso, el más célebre narrador chileno de este siglo: la identidad y el origen son, en último término, nociones relativas o indiscernibles. Tras la muerte de su padre bajo un derrumbe en una mina de carbón, Toño junta restos de ropa y otros objetos del minero desaparecido, y sube al cementerio para enterrarlos allí a falta de un cuerpo que sepultar. Las páginas alucinadas de El Mocho, novela que José Donoso (1924-1996) no alcanzó a ver publicada, reformulan -con la proverbial fuerza metafórica de su escritura- antiguas obsesiones que hasta el último día animaron la imaginación del autor de El obsceno pájaro de la noche. Perseguida por los murciélagos en la playa, Elba (la madre de Toño) se debate entre la culpa y el deseos mientras Arístides -el Mocho- lo observa todo desde el Pabellón, elaborando oscuras genealogías que encarnan la infiltración mutua, siempre perversa, entre aristocracia y marginalidad, poder y degradación. A la asfixiante existencia de los mineros se contraponen, como escenario del delirio cotidiano, el circo y el prostíbulo, todo frente al trasfondo asordinado de la represión durante la dictadura militar: los desaparecidos (como el cuerpo ausente del padre de Toño) señalan la ambigüedad esencial que cruza a los protagonistas de El Mocho.

En els seus telegrames -cadascun datat i localitzat en diferents punts de la geografia europea, o fins d´Amèrica del Nord i Austràlia-, Foix donava notícia de fets singulars adoptant la forma dels teletips periodístics.Com afirma Ramon Salvo, ue ha tingut cura de l´edició d´aquest volum, Foix "va copsar les capacitats poètiques de la telescriptura i, amb aquelles minificcions que se situaven en la frontera de la prosa i de la poesia, i que esborraven els límits entre els dos gèneres, va crear, de facto, un subgènere dins del poema en prosa".

«La fotografia en blanc i negre de Bruce Lee dient: "Be water, my friend" - el lema d'un anunci publicitari que va donar la volta al món -, va fer descobrir el vessant filosòfic i el magnetisme personal del mític actor de pel·lícules d'arts marcials de Hollywood. Bruce Lee va brillar amb el carisma d'una estrella, però també amb la determinació de qui sap de què parla.»Els que el van conèixer afirmen que tothom que hi parlava acabava veient més petits els seus problemes. A les pàgines d'aquest llibre descobriràs que Bruce Lee no ha trobat totes les respostes, però sí que ha dibuixat un petit mapa perquè tu puguis buscar les teves. Si pateixes, et sents desanimat o hi ha alguna cosa que t'angoixa, en les seves paraules trobaràs observacions i pensaments que t'enfortiran i t'aportaran la pau d'esperit que necessites.»Que com ho sé? Simplement perquè Bruce Lee ha fet això per mi, i sé que ho farà també per tu. Com ho ha fet per milers de persones ja han descobert que Bruce Lee no era només un virtuós de les arts marcials, sinó també un lluitador de la vida diària, un pensador.»TONI DE LA TORRE