Ficción moderna y contemporanea

Otros días, otros juegos reúne en un solo tomo tres novelas de Manuel Vicent, Contra Paraíso, Tranvía a la Malvarrosa y Jardín de Villa Valeria, en lo que se convierte en una especie de recorrido novelado por la apasionante biografía del autor. En esta compilación, podemos decir, Vicent recurre a los entresijos de la memoria como fuente de creación literaria. La primera novela, Contra paraíso, recupera la infancia como una patria común de la que somos expulsados al crecer. En segundo lugar aparece Tranvía a la malvarrosa que relata la vida de un adolescente acomodado que cambia la tranquilidad de las huertas familiares por la alegría inquieta de una ciudad, Valencia. Es el paso de la adolescencia a la juventud. Jardín de Villa valeria es la última de las novelas, y a la vez es la que consuma la maduración del personaje, ahora múltiple, pues «es la historia de una generación, la de aquellos jóvenes progresistas alegres con patillas de hacha y pantalones de campana que al final de la dictadura de Franco abrieron el camino de la democracia y de la libertad e inauguraron todos los traumas modernos». «Una niña se columpia al final de esta trilogía bajo los pinos de Villa Valeria. Es el símbolo de la vida y de todos sus placeres que continúa. Siempre será uno inmortal mientras crea que esa niña es la expresión le eterno retorno, de otros días, de otros juegos, de unos cantos azules rodados.»Manuel Vicent

L'Evangeli segons Jesucrist és una obra imprescindible dins de la literatura universal contemporània i, sens dubte, la més polèmica que va escriure mai Saramago.Luciana Stegagno Picchio -reconeguda lusitanista italiana- ha escrit sobre aquesta obra: «L'Evangeli segons Jesucrist respon al desig d'un home i d'un escriptor d'excavar fins a les arrels de la pròpia civilització, en el misteri de la seva tradició, per extreure'n les preguntes essencials. ¿Qui és el nostre Déu, primer hebraic i ara cristià, que vol la sang, la mort, perquè sigui restablert l'equilibri d'un món que només es nodreix de les seves lleis? En L'Evangeli de José Saramago tot és tràgicament problemàtic, i seria absurd condemnar-lo amb lleis que no siguin les seves pròpies lleis, literàries, poètiques i filosòfiques. No es nega allò diví, ni la religiositat latent en el cor de cada home: el que es fa és interrogar, qüestionar, acusar. Apassionadament, religiosament».





Hilo de cometa narra los "ritos de paso" de un adolescente venezolano que vive aún de sus mitos (la película Rebelde sin causa, el sexo iniciático, las primeras borracheras, las motos, el mar en verano...) con el contrapunto terrible de la tortura a la que es sometido su padre, un militar progresista, en medio de una de las muchas dictaduras de América Latina. Completa el volumen otra novela corta (nunca antes publicada, ni en Venezuela ni aquí: es rigurosamente inédita) de Israel Centeno: Retrato de George Dyer, que insiste en algunos temas ya presentes en Hilo de cometa y en Iniciaciones (Periférica, 2006). En el Londres y en la Barcelona de los años 80, donde vivió Centeno algún tiempo, el título de un cuadro del pintor Francis Bacon se nos ofrece como clave para adentrarnos en un territorio, como la propia obra de ese pintor, informalista y figurativo a la vez, expresionista y lírico, muchas veces doloroso; siempre sugerente. Una historia de amor entre hermanos y también una historia de exilio y extrañeza. Dos novelas cortas escritas con un lenguaje que algunos han llamado «volcánico». Vale para ambas lo que J. A. Masoliver Ródenas dijera ya sobre nuestra edición de Iniciaciones en La Vanguardia: «Nos sumergimos en un mundo de una intensísima carga erótica marcado por la violencia, por el incesto, por las transgresiones sexuales y por las contradicciones en el terreno político y social».

Un robatori a mitjanit i una porta que s'obre a través de l'espiral del temps, buscant una segona oportunitat. Una finestra per arreglar. Un atemptat en una estació llunyana. Un rostre que és el d'ella però al mateix temps és el d'una altra. Un desconegut que la segueix quan entra als lavabos de la cafeteria. Un incident amb un grup d'skaters al parc i una comanda al supermercat que arriba a deshores. Amb ingredients de suspens i una trama d'efecte mirall, Han entrat a casa és la reconstrucció sobre el terreny d'una vida de parella que irradia una estranya aparença de confortabilitat, com la llum d'una estrella morta.

L'aparició del cadàver esbudellat d'una ginecòloga a Ciutat Vella obliga la parella d'inspectors dels Mossos d'Esquadra Jan Ribarroja i Carina Gutés a iniciar una investigació policial. Un misteriós personatge els ajudarà en la resolució de l'assassinat mitjançant el que es podria anomenar "la lògica dels nombres". I una veu discordant, mentrestant, com un corcó, ens va explicant amb un gran luxe de detalls la història de l'amotinament de la Bounty. Homicidis, matemàtiques i una odissea nàutica que, combinats, donen lloc a aquesta novel·la d'intriga.

En este nuevo libro de relatos, José Antonio Mases, que nos tenía acostumbrados al empleo de un lenguaje denso, casi tendente a una frondosidad rayana en el barroquismo, da un viraje inesperado a su modo de decir y recurre, sin desdoro de la prosa cuidada que es habitual en él, a un tratamiento estilístico caracterizado por la economía de medios y una sencillez narrativa que, sin embargo, no está desprovista de gran fuerza expresiva y de un comedido lirismo subyacente en los motivos más duros del relato. Una vez más, queda patente el agudo oído del narrador para la captación de la cotidianidad, y de ello da buena prueba el gran repertorio de personajes, repletos de verosimilitud y perfilados con detalles certeramente transcritos. El escenario global de Las estancias provisionales es el ámbito urbano, y los diversos asuntos abordados mantienen un nexo común que fija su mirada en cuanto pertenece a los entresijos de la aventura humana: amor, fracasos, desaires, celos, sacrificios, soledades, emboscadas, esperanzas o asideros inútiles del tiempo que se acaba, todo ello expuesto a lo largo de un conmovedor desfile de existencias heridas por voluntad del destino y que se cruzan o convergen, redimidas en ocasiones y devastadas en otras, siempre a través del paisaje del corazón, el mejor recorrido para entenderlas y participar de su historia particular.



«El cargo me ha durado unos zapatos», confiesa Dani Santana. ¿Qué circunstancias obligaron al director del Crónica a dejar el puesto precipitadamente? ¿Que se esconde tras las seductoras bambalinas del mundo del periodismo? Cuando el jefe de Sociedad del Crónica, se implica a fondo en una investigación sobre el terrorismo islamista, los hechos se precipitan y los dos periodistas empiezan a perder el control de su destino.

Una autopsia valiente y cruda, las tormentas de un ilustrador y escritor en la cuerda floja de las emociones y la miseria económica, el infierno del amor, la amistad, el sexo, las drogas y el alcohol; la dentellada de un origen humilde que dejó la marca d





Si no puc volar es una novel·la sincera i divertida que retrata les misèries d'una dona neuròtica, insatisfeta i descarada que lluita per encaixar en la Barcelona actual, escrita per una autora amb personalitat i caràcter que despunta en el món cultural català. L'Ànnia té gairebé quaranta anys, és periodista, però treballa passejant els gossos d'un grup de veïnes pijes. S'està engreixant a marxes forçades i continua portant calces amb dibuixets com quan era adolescent. La seva vida és un desgavell. Després de divorciar-se a causa dels seus problemes d'infertilitat, s'instal·la a casa del seu avi; l'únic home amb qui realment pot conviure. En una de les caixes del trasllat descobreix un secret molt ben guardat: la mentida més gran que el seu exmarit li ha amagat fins ara. El retrobament amb el seu millor amic Max, que ha tornat de Londres per passar uns dies, capgira del tot la seva existència. La jove dramaturga, poeta i actriu Estel Solé irromp en el panorama literari amb una novel·la fresca i punyent. La seva força i destresa al servei d'un argument original i d'uns personatges tan humans i complexos com reconeixibles.

Ja fa dies que el rei Joan III de Portugal té al cap oferir un bon regal de casament a l'arxiduc Maximilià d'Àustria que, com a regent d'Espanya, s'ha instal·lat un temps a Valladolid abans de tornar a Viena. "Què millor que l'elefant Salomó?", se li acut a la reina. La missiva oferint el regal rep la immediata aprovació i comencen els preparatius. En ple agost, l'exòtica caravana emprèn el camí, enmig de la por i l'admiració dels habitants dels pobles. De Lisboa a Valladolid i després fins a Roses per embarcar cap a Gènova, des d'on iniciaran la dura ruta cap al nord, travessant els temibles Alps.Una novel·la coral plena de tendresa, compassió, sarcasme i humor, molt d'humor, un humor que José Saramago aprofita per mostrar-nos un laberint d'humanitats en conflicte, de personatges que entren i surten i comparteixen esforços, perplexitats i grans alegries.