Ficción moderna y contemporanea























“La porta principal de l’edifici és una filigrana modernista de ferro forjat. Quan entrem, ens acull una fresca inesperada: les construccions antigues saben preservar una temperatura adequada, com si visquessin alienes al tragí del món i als seus radicalismes climàtics. La sumptuositat de la treballada ferramenta de la portalada contrasta amb el cau tenebrós on s’allotja el porter, un home previsiblement geperut que ens dedica la mirada desconfiada característica del gremi. Li anunciem que venim a fer un reportatge al mestre. Per Gramophone, la revista anglesa. Les nostres paraules no semblen impressionar-lo perquè ens respon amb un esquerp: «Àtic primera»”. Així comença Una conversa amb Damià Sindreu, l’obra guanyadora del Premi Vent de Port 2016, que narra com dos suposats periodistes entrevisten Sindreu, un prestigiós cantant amb molts secrets.

"Som responsables de tot el que passa en aquest món. Amb la força de l'amor i de la voluntat, podem canviar el nostre destí i el destí de molta gent".Chris i Paulo passen quaranta dies en el misteriós desert del Mojave, en una recerca que els durà a enfrontar-se amb la seva realitat més oculta i amb les seves pors i debilitats més íntimes.Valquíries és una obra avançada al seu temps i de plena vigència avui. Paulo Coelho ens hi obre les portes de la seva lluita més personal i ens parla de la responsabilitat cap a un mateix i cap als éssers estimats. Ens parla de la voluntat i de com les decisions que prenem determinen el nostre destí.Amb l'estil que l'ha consagrat com un dels autors més llegits del món, Coelho mostra en aquest llibre una etapa fonamental en el seu camí de creixement personal i es presenta davant dels lectors sense cap mena de trampa o disfressa. Coelho en estat pur.

La ciudad de Barcelona y algunos de sus barrios más emblemáticos (Born, Eixample, Raval) son el escenario en el que desenvuelven las diez protagonistas de esta novedosa y fresca historia. «Últimamente sólo deseo estar con otras mujeres. Sean mis amigas o no; cualquier histérica cochambrosa o pija caprichosa me divierte más que yo misma. Ellas hacen que olvide mi propio desastre evadiéndome en la piel de otra. Por estas razones esto no va de mí, sino de ellas.» Así presenta Mía, narradora de esta novela y una de sus protagonistas. Pero no dice toda la verdad. Lo que Mía va a contar a través de diez mujeres, «también va de ella»: la incertidumbre, el sexo, el miedo a perder la juventud y, con ésta, la propia identidad. Todas ellas tienen en común esa vulnerabilidad de no querer verse a sí mismas, al igual que el otro personaje capital de esta ficción, Barcelona, dividida entre su halagadora imagen social y su verdadera vida, fatalmente más complicada. Esta serie de retratos femeninos entrelazados se inscribe, además, en un fresco social sutil, con personajes tan reveladores como Nicola, la «revista femenina hecha por hombres», el ACAM, la omnipresente asociación artística barcelonesa finalmente saqueada por sus propios responsables, y el Barça, cuya carrera de éxitos va marcando el paso del tiempo en la novela, de una época de esplendor económico a otra de crisis. La primera novela de Eva Blanch de Blanca es también el descubrimiento de una escritora singular, que sabe convertir en indicios agudos detalles en apariencia tan frívolos como marcas de zapatos o lápices de labios. Una nueva escritora para una visión de Barcelona -y no sólo de sus mujeres- novedosa y fresca.

Cobdícia, venjança, ira, luxúria, gelosia, fanatisme, defensa pròpia i malícia genuïna s’entortolliguen en aquesta teranyina teixida amb set relats breus. Amb les “mans” com a fil conductor, l’inspector Marc Sergiot apareix en cada conte: sigui amb un protagonisme manifest en la investigació, o només ensumant la ferum del crim. Mans negres són set narracions criminals que disseccionen les parts més fosques de la naturalesa humana.