Ficción moderna y contemporanea

Cuando el pasado y el presente se unen. Después de su reciente ruptura sentimental y tras ser despedida de la editorial en la que trabajaba, Virginia Bassols se siente estancada a sus treinta años. Un tanto perdida emocionalmente, decide viajar al sur de Francia con el fin de conocer a René Delacroix, su auténtico padre y el hombre que su madre ha tratado de evadir durante años. Al llegar a Montpellier, se encuentra con la realidad: René se marchó hace años y su familia desconoce su paradero. Pero en su lugar encuentra a su abuelo, un auténtico patriarca huraño que la invita a pasar el verano en su casa. Poco a poco, Virginia irá descubriendo secretos familiares y antiguas rencillas irreconciliables.

Has somiat, alguna vegada, tenir un bon amic que et comprengui?Has desitjat, alguna vegada, tenir un mestre savi que et guiï en el coneixement de tu mateix?Què passaria, si el teu mestre i amic fos un arbre?Un arbre excepcional que espera una person



Estados Unidos de la Tierra, Madrid, 2109, aumenta el número de muertes de replicantes que enloquecen de repente. La detective Bruna Husky es contratada para descubrir qué hay detrás de esta ola de locura colectiva en un entorno social cada vez más inestable. Mientras, una mano anónima transforma el archivo central de documentación de la Tierra para modificar la Historia de la humanidad. Agresiva, sola e inadaptada, la detective Bruna Husky se ve inmersa en una trama de alcance mundial mientras se enfrenta a la constante sospecha de traición de quienes se declaran susaliados con la sola compañía de una serie de seres marginales capaces de conservar la razón y la ternura en medio del vértigo de la persecución. Una novela de supervivencia, sobre la moral política y la ética individual; sobre el amor, y la necesidad del otro, sobre la memoria y la identidad. Rosa Montero narra una búsqueda en un futuro imaginario, coherente y poderoso, y lo hace con pasión, acción vertiginosa y humor, herramienta esencial para comprender el mundo.

¿El temps corre més de pressa quan se'ns accelera el cor? ¿En quin moment el color taronja deixa de ser taronja? ¿Tenim llibertat per escollir el nostre destí? Ben Warner es mor d'avorriment a la feina que ha agafat durant les vacances d'estiu, quan un vespre se li presenta la Lila, una noia jove i atractiva que li fa una proposta insòlita. Ell encara no ho sap, però la Lila fa trenta anys que és morta i té una missió: Sòcrates, president del món de les idees i cap de la noia, ha fet una juguesca amb el seu rival per excel·lència, Wittgenstein, que consisteix a demostrar que la filosofia pot millorar la vida de les persones. És així com Ben acaba entrant en aquesta regió de somnis, que pertany a la vida després de la mort, i comença una increïble visita guiada a través de les grans i petites qüestions de l'existència. A poc a poc, però, començarà a plantejar-se les seves pròpies preguntes i a creure que, a banda del futbol, una vida sense reflexió no val la pena.

Una parella de periodistes amb pocs escrúpols, la Naomi i en Nathan, s'endinsa en una tèrbola aventura que reuneix molts ingredients de les pel·lícules que van convertir David Cronenberg en un dels directors de culte de finals del segle XX. L'Aristide Arosteguy, un intel·lectual francès, és acusat de matar i de mutilar la seva dona, la Célestine, filòsofa com ell, que duia temps obsedida per la idea de tenir el pit esquerre ple d'insectes. Però el cadàver no s'ha trobat i l'Arosteguy ha fugit a Tòquio. ¿S'ha menjat el cadàver de la Célestine per no deixar proves? ¿Es tracta d'una farsa macabra? ¿Hi ha una conspiració nord-coreana per atreure o segrestar pensadors francesos? Mentre la Naomi busca l'Arosteguy a Tòquio, en Nathan viatja aToronto per esbrinar la natura d'una malaltia de transmissió sexual que li ha encomanat una eslovena de cos imponent, però infestat de tumors malignes, i hi acaba coneixent una noia que cau en trànsits masoquistes en què s'arrenca la carn amb un tallaungles. Els personatges saben més coses del que sembla, i no hi ha manera d'estirar-los la llengua; els diàlegs combinen sarcasmes, absurditats i humor negre, es parla de l'uxoricidi de Louis Althusser i de l'alienació provocada pel consum tecnològic. Sàtira horripilant o exercici lúdic, la primera novel·la de David Cronenberg no pot deixar ningú indiferent.

La Guia de vins de Catalunya 2011 analitza amb rigor i imparcialitat totes les denominacions d'origen de Catalunya a partir de tasts a cegues. És una guia pensada per facilitar la tria del millor vi en cada circumstància. S'hi analitzen i s'hi puntuen més de 1.500 referències, en unes fitxes clares i entenedores, ordenades per la puntuació, on apareixen registrades les característiques de cada vi, els maridatges recomanats i les referències als cellers.Es tracta d'un manual exhaustiu i de referència, actualitzat anualment, que no conté publicitat i que ha estat elaborat per dos reconeguts professionals del món del vi que s'atreveixen a donar la seva opinió de manera clara.Jordi Alcover i Sílvia Naranjo defensen un model de tast a cegues transparent, rigorós i equitatiu, que puntua tots els factors que intervenen en un vi. El llibre, de renovació anual, té tots els elements per convertir-se en una guia de referència adreçada a tota mena de públic. Gràficament és un llibre clar, didàctic i elegant. Els vins s'ordenen segons la puntuació atorgada.

Dos amigos de la infancia que desde pequeños siempre estubieron juntos se fueron enamorando poco a poco entre sí . Hasta que un día llego el día más feliz de sus vidas . Acompaña los y vuelve a creer en el amor verdadero. La primera novela del escritor más romántico de todos los tiempos.

Pols de terrat, premi Víctor Català l´any 1979, parla d'un món passat però ben viu, i ens l'ofereix, com si fos nou de trinca, en disset narracions. És un món literari, és clar que sí; i, com a món literari, té aquella mena de riqueses d'estil i d'argument que permeten al bon lector de treure'n tot el partit. Però el món de Pols de terrat és també, o ho va ser, un món real, una ciutat en creixença en uns temps de creixença personal i col·lectiva: l'Hospitalet de Llobregat a la dècada dels cinquanta i a la dels seixanta. Pols de terrat fa reviure aquest escenari històric perquè els personatges hi adquireixin una autenticitat corprenedora: perquè els nens hi juguin i els adolescents s'hi coneguin i els joves s'hi obrin camí, mentre els més grans recorden. Aquest és un dels mèrits que van fer que Pols de terrat obtingués un premi important el 1979. Els anys no han fet perdre gens de qualitat a l'escriptura de Joan Casas, que avui, amb plenitud de forces, ens convida a redescobrir un valor irrenunciable. Pols de terrat és un recull de contes lingüísticament exigents que posen a prova els dots narratius de l'autor. No es tracta d'un recull tan heterogeni com la varietat d'estils i plantejaments pot fer suposar. De fet, té una mica els aires d'un retaule, on els personatges es reprenen sovint d'un conte a l'altre. No ens sorprèn, doncs, que els contes d'ambient infantil ocupin la primera part de l'obra, la qual avança gairebé com una novel·la, a mesura que els personatges esdevenen adults. El lector pot tenir la sensació que en l'autor hi ha més aviat matèria de novel·lista que de contista. El temps ho dirà.

Un pianista solitari, amb fortes tendències addictives, accepta acompanyar un grup de gòspel de Louisiana en la seva gira per Catalunya. Aquesta experiència, professionalment molt positiva, el durà a retrobar-se amb el passat i alhora a enfrontar el seu futur i la realitat de l'essència humana en les seves diverses formes.Clara i les ombres planteja tot un seguit de tensions provocades per sentiments que molt sovint creiem eradicats; ens fa visitar i contrastar des de diverses òptiques bona part dels prejudicis de la societat actual, des dels racistes fins als de classe. La varietat de paisatges i personatges que la conformen, i la força del fet imprevist com a constant, asseguren un compàs despert i un ventall de relacions humanes intenses, vives, a vegades contraposades. A partir d'aquests elements i de la trama mateixa de la novel·la, emergeixen els dos personatges protagonistes, aparentment oposats, que aborden sense complexos els conceptes més profunds de l'existència: els marges del destí i la llibertat, el pes de les circumstàncies i de les decisions pròpies. Però també l'amor, l'amistat, l'aflicció, la solidaritat i l'absurd de tot plegat. Clara i les ombres ens insinua, amb gran força narrativa, que la felicitat només pot sorgir, espontània i esporàdica, quan les persones aprenen a mantenir la passió per continuar vivint.Jordi Cussà (Berga, 1961) va estrenar-se com a escriptor l'any 2000 amb Cavalls salvatges (Columna), que va ser rebuda amb grans elogis per part de la crítica. Ha publicat La serp, que li va valdre el premi Leandre Colomer de Novel·la d'Història de Catalunya, i L'alfil sacrificat, ambdós a Columna, i Apocalipsi de butxaca i La novel·la de les ànimes a La Magrana.

La llengua catalana presenta una quantitat molt nombrosa de construccions habituals que no consten en el codi normatiu o que hi consten només parcialment o que han estat fixades d'una manera no totalment convincent.Tothom sap que "els dubtes i les incerteses en matèria sintàctica són... molt nombrosos entre els especialistes" i, per tant, encara més entre la gran majoria dels usuaris de la llengua. Sintaxi normativa: estat de la qüestió estableix una llista extensa de qüestions dubtoses, proposa, per a moltes d'elles, una solució i és un llibre alhora indispensable i assequible a qualsevol lector.

Una hoja se desprende de un árbol en una calle de Buenos Aires. Mientras cae, da cuenta de los habitantes de un edificio: sus expectativas, su realidad, sus sueños, sus deseos... hasta componer un retrato poliédrico de las formas de vida de nuestro tiempo. Aviso de lectura El deseo de Flaubert hecho realidad: una novela sin argumento. Pero, eso sí, perfectamente argumentada. Una hoja que se desprende de un árbol y que mientras cae -su destino en manos del viento y de la ley de la gravedad- es testigo ajeno, imparcial y precario de unas vidas sin argumento que tratan de encontrar sentido y razón a sus existencias predecibles pero, paradójicamente, sueltas: libres. Una narrativa sobre la desaparición de cualquier centro de gravedad posible: historias leves, transparentes y anodinas, aunque esconden en secreto su especial peso específico. Entre el azar y la ley de la gravedad. Cuando me llamó el autor para contarme de qué iba la novela: «Es la historia de una hoja que cae de un árbol. Su viaje desde la rama hasta el suelo», no pude dejar de pensar: «Otro que se ha vuelto loco. Son todos unos enfermos. La caída de la hoja, ¡vaya tontería! Espero que por lo menos el viento la lleve a algún lugar interesante. Ojalá mientras vuela sea testigo de un asesinato y tengamos la primera novela detectivesca vegetal». Pero no, al parecer el viento que sopla no estaba por lo criminal y la hoja simplemente cae, lenta, escéptica e inevitable. Un existencialismo vegetal que poco tiene que ver con La caída de Camus, aunque los granos de un aéreo reloj de arena -arena de este agitado desierto en el que toda la vida transcurre- marquen el tempo y el tiempo del relato. Los lectores que amen la narrativa de crimen, detective, suspense, investigación y desvelamiento final pueden comprar esta novela (hay que hacer caja), pero por favor: no nos vengan después con reclamaciones o improperios. El que avisa no es traidor: esta novela, como nuestras vidas, carece de argumento aunque, eso sí, y como dijo el sabio Salomón: «Todo encuentro es la historia de un asesinato». Reseñas:«Hay que defender esta literatura [...] si queremos evitar que los aduladores de la vacuidad acampen a su antojo.»Ernesto Ayala, Babelia «La novela de Damián Tabarovsky, genera un efecto similar al de una lupa que, al enfocar el derrotero de un golpe que será definitivo, proyecta una radicalidad políticamente incómoda en ese vaivén de escenas fragmentarias, en esa sintaxis loca que postula una tensión extrema.»Silvia Friera, Página 12 «Una belleza vulgar no tiene nada de vulgar y sí mucho de sofisticación, de tesis y, como tal, poco de novela al uso.»Gonzalo Garrido, Blog Literatura Basura

Des de la finestra de casa seva, en Ramon -un jove paraplègic que viu sol- segueix dia a dia la vida dels veïns que viuen al bloc del davant: una estudiant de bon veure, una àvia d'hàbits rutinaris, una parella amb un fill adolescent... El que en Ramon no

Un jove noble mallorquí, fantasiós i refinat, narra el descobriment de la pròpia vida i els seus intents de créixer deixant-se guiar pel plaer i per un afany de viure assedegat i revelador. Les aventures tragicòmiques del protagonista són un convit a la recerca d'un lloc en el món. A través de l'erotisme, del rastreig de la pròpia vocació, de l'amistat i el viatge, el narrador s'apropia una mirada que fa guspirejar tot el que l'envolta, i que alhora li ensenya a fer bategar el món amb una gràcia deliciosa. Aquesta és una novel·la plena de sorpreses, de subtileses i de goigs, escrita amb una intensitat irresistible.