Ficción moderna y contemporanea



La Joana Badia arriba a Donostia disposada a trobar-se amb un vell amic de qui no sap res des de fa anys. Quan es van conèixer, ella voltava la trentena i a la seva parella, el Bernat Delclòs, li havien diagnosticat una malaltia que estava condicionant la relació. Arrencava la dècada dels noranta i aquell mal devastador feia estralls en una Barcelona que despertava de la transició, entre l'eufòria olímpica i la crisi econòmica. Gisela Pou ha creat un personatge, la Joana, que creixerà davant dels nostres ulls lectors per teixir una història delicada sobre la necessitat de viure, de donar i rebre amor; un relat sobre la compassió, la culpa i el desig.

El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriuMontserrat Roig a L'hora violeta (1980). Les tres protagonistes exposen el seu fracàs a través de lesrelacions que tenen amb els homes. La Norma s'adona que ha perdut la confiança en el seu marit quanell li explica que hi ha una altra dona, la Natàlia oculta la seva inseguretat darrere una capa de fredor,i l'Agnès té un marit que la culpa de tots els problemes relacionats amb la família. Les seves vivènciesindiquen la necessitat de trobar una sortida en un món creat a la mida dels homes, i les tres arribarana entendre que han de mirar el món amb els seus propis ulls, sense el filtre d'una altra mirada.

El Pol Rubio vol arribar a ser un Merlí. Acabat de graduar-se en filosofia, espera el moment en què rebrà una trucada d'Ensenyament per cobrir una substitució com a professor de filosofia. Mentre no li surt feina, rememora els seus inicis com a estudiant universitari. Però tot va començar amb la mort del seu admirat mestre, el comiat dels seus companys peripatètics i l'estiu al costat de la Tània i el Bruno.

Aquest volum recull quinze relats inèdits d'autores que estan a punt de fer un gran salt endavant. Una pinzellada de la literatura que vindrà, d'una banda perquè qui l'escriu són dones, i de l'altra perquè s'endinsen en els gèneres fantàstics amb una clara voluntat de renovar-los. Són històries que eixamplen els límits de les literatures de la imaginació i en capgiren les convencions.



¿Quién se esconde cerca del arroyo? ¿Y quién ha molestado a los murciélagos? Tira de las solapas y descubre las fabulosas criaturas que viven en la oscuridad.

En Pittsburgh, Ohio, se expone en 1913, por primera y única vez, la legendaria colección de pintura de Hermann Raffke. La obra central es un lienzo de Heinrich Kürz, precisamente el titulado «El gabinete de un aficionado», que muestra al coleccionista sentado entre sus cuadros. El detalle sobresaliente del lienzo reside en que este también aparece reproducido en el cuadro como parte de la colección, de modo que el vertiginoso juego del cuadro dentro del cuadro, a su vez dentro del cuadro, se va repitiendo hasta que «El gabinete de un aficionado» ya solo es un puntito. Pero aún resultan más maravillosas las transformaciones que se producen en los cuadros dentro del cuadro. Así, de una reducción a otra, en un Longhi la piazza inicialmente vacía aparece de repente poblada de máscaras; de un paisaje marroquí desaparecen paulatinamente asnos, mujeres embozadas, luego un dromedario; un boxeador recibe, en un cuadro, un uppercut y en el último yace derribado en la lona. Y ocurre algo terrible: el tan admirado lienzo es objeto de un atentado; poco después muere Raffke, que es enterrado en la pose que adopta en el lienzo (sentado) junto con el cuadro... Ensalzado como uno de los más extraordinarios autores contemporáneos desde la publicación de La vida instrucciones de uso, Perec nos ofrece una obra maestra de humor y elegancia. Sorprendido y hechizado, el lector se pierde aquí como en una sala de espejos que refleja infinitas facetas, porque al igual que Heinrich Kürz, el pintor, también Perec, el escritor, no solo es un copista de primera fila, sino un prestidigitador y un maestro de la ilusión.

De Natura Florum se publicó el 3 de abril de 1971 en el periódico Jornal do Brasil, de Río de Janeiro, y en 1984 integró el volumen A Descoberta do Mundo. El texto, a la manera de un herbario en prosa, se estructura a partir de veinticuatro entradas; las primeras cinco son definiciones botánicas generales, las restantes diecinueve son descripciones de flores, con una poética particular. En 2020 se celebra el centenario del nacimiento de Clarice Lispector. Con motivo de esta efeméride, Elena Odriozola, premio Nacional de Ilustración, y Alejandro G. Schnetzer han preparado un proyecto internacional que es un libro imprescindible.

Aprende los colores de una forma divertida con estos pequeños libros de cartón: pasa las páginas del libro y, a medida que vayas conociendo un nuevo color del mar, una nueva cinta aparecerá como por arte de magia. ¡Sorprendente!

En un lenguaje personal, casi secreto, Jirgl pinta un paisaje del que sobresalen tres mujeres, tres generaciones marcadas por la experiencia vital del exilio. Incapaces de soltar el lastre de haber sido expulsadas de su tierra natal, vivirán siempre con la conciencia de estar desplazadas. Estamos ante el retrato fiel y cercano de una familia en busca de su lugar en la Alemania de la postguerra.

“ La modista”, “Gori-Gori”, “El cafè de les quatre”, “Regal d’aniversari”, “La recepta”, “La bufanda”, “Les últimes vacances” o “Aquell somni secret”, són alguns dels contes que formen part d’aquest llibre. Connectarem de seguida amb els protagonistes d’aquests contes perquè ens emocionaran i viurem amb ells uns fets que ens faran reflexionar. Una minyona que es vol jubilar i no sap com dir-ho a la senyora, mentre busca les paraules recorda la vida que ha passat al seu costat, però hi haurà sorpresa. Un regal d’aniversari inesperat per a un marit infidel. La descoberta d’una malaltia incurable mentre somiaven pels carrers d’aquell poble. La recepta d’un pastís molt especial. La lluita per la supervivència de tres germanes adolescents durant la guerra. Històries realistes que ens parlen de la fragilitat de les persones i la facilitat amb què ens poden ferir. Ens parlen de la insolidaritat i dels prejudicis, però també de la valentia, l’amistat, l’amor, la tendresa, la cruesa de la guerra i la por.

This work has been selected by scholars as being culturally important and is part of the knowledge base of civilization as we know it.This work is in the public domain in the United States of America, and possibly other nations. Within the United States, you may freely copy and distribute this work, as no entity (individual or corporate) has a copyright on the body of the work.Scholars believe, and we concur, that this work is important enough to be preserved, reproduced, and made generally available to the public. To ensure a quality reading experience, this work has been proofread and republished using a format that seamlessly blends the original graphical elements with text in an easy-to-read typeface.We appreciate your support of the preservation process, and thank you for being an important part of keeping this knowledge alive and relevant.

Donald Antrim pertenece a esa nueva y brillante generación de jóvenes narradores que ha asaltado el escenario literario norteamericano en los años noventa. Su demoledor sentido del humor y un estilo depurado, que revelan una voz absolutamente original, le han convertido ya en su país en un autor casi de culto, pese a su aún escasa obra. Los cien hermanos, su segunda novela, que quedó finalista del prestigioso PEN/Faulkner Award, es una alegoría de la familia, que aquí se manifiesta como una grande y grotesca farsa.Las reuniones familiares suelen oscilar entre la rutina o el bostezo. Sin embargo, el lector asistirá a una velada hilarante en compañía de una megafamilia cuyos peores secretos e inesperadas rarezas saldrán a la luz entre el cóctel inicial y el improvisado partido de fútbol americano que remata la cena. Doug, el narrador, un obsesivo genealogista dedicado a investigar la historia de la familia hasta sus orígenes, que probablemente se remonten a un antiguo monarca demente, es quien convoca, en la deteriorada biblioteca familiar, a sus noventa y nueve hermanos, entre los veinticinco y los noventa y tres años. Como si se diera un cruce entre los hermanos Karamázovy los hermanos Marx, el clima general va acalorándose y, sobre todo, desquiciándose. A medida que la biblioteca se desmorona, el lector va descubriendo que la supuesta locura de esa extraña familia es tan sólo aparente. De hecho, llevada al extremo, es como cualquier otra...

Precious Jones té disset anys, és negra i quasi analfabeta, i està embarassada del seu segon fill. El primer el va tenir amb només dotze anys i el pare de tots dos és el seu propi pare. Viu a Harlem, concretament a la ruïnosa Lenox Avenue, el regne de les persones invisibles, dels qui no tenen veu, amb la seva mare, una dona obesa i cruel que es passa el dia al davant de la televisió, mentre devora el menjar que la filla li prepara i la sotmet als abusos més denigrants. Forçada a abandonar l'escola arrel del seu segon embaràs, Precious va a parar a un institut a on van els joves amb vides desestructurades. Però allà, en el racó en què es troben els qui ja no aspiren a gaires oportunitats de futur, coneix la professora Rain, una mestra jove, combativa i radical que l'ajudarà i li donarà el suport necessari per tal que recuperi la veu i la dignitat.