Ficción moderna y contemporanea

Stéphane Audeguy viu a París i ensenya Història del Cine i Història de l?Art a Hauts-de-Seine. La teoria dels núvols és la seva primera novel·la.Precedida per un èxit aclaparador a França, on va ser escollida la millor primera novel·la publicada l?any 2005, La teoria dels núvols és una esplèndida novel·la que gira al voltant de la relació d?amistat amorosa entre Akira Kumo, un estilista japonès de 70 anys, i Virginie Latour, la jove bibliotecària que ell ha contractat per ordenar la seva immensa col·lecció de llibres sobre núvols. Al llarg de la novel·la, Akira li explica històries encloses en aquest llibres, com la d?un núvol negre que emana d?un volcà després d?una erupció, o la d?un home que dóna la volta al món per comprovar que els núvols són iguals a tot arreu, o la d?un altre que consagra la vida a posar-los noms inventats. Entrellaçant amb aquestes històries, en un ritme pausat i un to poètic, es desplega lentament la tràgica vida d?Akira, marcada pel núvol més esgarrifós i terrible provocat per l?home, el d?Hiroshima.La teoria dels núvols és una novel·la commovedora i de gran lirisme que explora, amb un sentit de la narració impecable, els horrors dels darrers dos segles del nostre món i allò més tràgic de la natura humana, plantejant l?amistat i l?amor com a contrapunt positiu.

"Si Núria Martínez i Vernis ens pregunta quantes mentides fan una sola veritat, és perquè no ho sap i vol que li ho diguem; o bé perquè ella ho sap molt bé i ens posa a prova a nosaltres; o, també, perquè desconfia de la mateixa veritat i

Barcelona, maig del 1937. Fa tot just nou mesos que les forces del front popular, amb els anarquistes al davant, han barrat el pas del feixisme; però la capital de Catalunya, lluny de prestar-se a les celebracions pròpies de la festa del treball, viu at

Vint-i-cinc anys de cançons, viatges, records, amics i emocions.Has vist el vídeo?

Atrapat dins d'una vida trepidant primer com a cronista d'esports i més endavant com a escriptor d'èxit amb compromisos arreu del món, en Mitch coneix en Herny Covington, un pastor negre i cristià, excèntric peròincreïblement seductor, que al llarg de la seva vida ha comès actes imperdonables pels quals intenta redreçar-se, i l'Albert Lewis, un vell rabí, divertit i generós, a qui queda poc temps de vida. La convivència amb tots dos homes, amb visions diferents i alhora iguals sobre el món, ajudarà en Mitch a prendre consciència de la precipitació de la seva existència i de quin és l'autèntic sentit de la vida. Amb l'escriptura emotiva i precisa que coneixem de Mitch Albom, Tingues una mica de fe és un llibre que ens acosta a la part més profunda de nosaltres mateixos: com hem d'encarar les situacions difícils de la vida, com podem aprendre a perdonar i tenir fe en la vida i en la gent en temps difícils. És el viatge d'una persona, però en realitat és la història de tots.

Àcrates! és un mosaic de quatre relats que reconstrueixen una apassionant història oculta amb alguns mites de l'entorn anarquista, com Durruti, Quico Sabaté i Facerias. Aquests relats s'acosten a les històries d'anarquistes i de maquis més conegudes de la Guerra Civil espanyola i de la immediata postguerra amb una perspectiva externa i col·lateral: el masover assaltat que emprèn un viatge impossible a la recerca de Durruti; Roseta, que albira la llum dels esperits dels maquis de la muntanya i lliga el seu destí al de Quico Sabaté; o les múltiples veus que reconstrueixen l'últim viatge del mateix Quico i ens fan saber la seva pròpia història tot cercant la veritat del mite, i, a la fi, una adolescent incestuosa que desperta a la vida en fugir de l'ensagnat Meublé Pedralbes en braços del dandi Facerias. Fets històrics i literatura s'hi alimenten mútuament per tal d'oferir una mirada diferent: unes històries plenes de vida, unes vides canviades per la història.

L'Alícia és una arquitecta sense ànims que, un dia, coneix un topògraf tímid i amb ulleres de pasta que li roba el cor. Però l'Artur i la Júlia, els socis del despatx de l'Alícia, estan convençuts que el topògraf és un talp, un espia d'un altre món que ha vingut a cartografiar el nostre. Quan el topògraf fa un bot i salta per la finestra, l'Alícia decideix fiar-se de la seva intuïció i seguir-lo fins a descobrir què s'amaga sota els carrers de la ciutat. La dona que es va perdre és una novel·la de fantasia subtil, una faula contemporània que explora els límits de la realitat i la versemblança fins a fer-nos dubtar de tot el que ens envolta.Setmana del Llibre en Català 2012 (Avinguda de la Catedral):Dimarts, 11 de setembre, a les 13h: Aperitiu literari amb Marina Espasa i Stefanie Kremser (Espai: Cafè de la Setmana).

Escribir mejora la escritura. Juan y Jorge son dos chicos de diez años, íntimos amigos, que viven en diferentes pisos de la misma casa; una casa modesta en un barrio modesto de la gran ciudad. Han comenzado las vacaciones de verano y el señor Albert, su profesor, que ha descubierto en Juan una cierta calidad literaria, le pide que durante el verano escriba «porque escribir mejora la escritura». Juan sigue su consejo y durante las vacaciones escribe sobre su casa y su vecindario. Además de «Juan y Jorge», el libro contiene diversos cuentos de tema variado.

Segons Josep-Lluís Carod-Rovira, "Catalunya pot optar per continuar pel mateix camí d'aquests darrers anys, sense alè, sense ambició, sense passió, a peu cap enlloc, sense horitzons perceptibles al final de la ruta: sense il·lusió. O bé pot escolir una altra cosa: ser valenta i coratjosa, i elegir, en plena cruiïlla, un altre camí nou, el camí que ara toca. No pas el camí de sempre, el del passat, sinó el del futur, el dels pobles amb il·lusió de continuar sent-ne i de ser millors, al costat dels altres pobles". Per constituir aquesta nova Catalunya, "tenim una necessitat impreiosa de guanyar, sense abigüitats, per al nostre projecte nacional, aquells altres catalans que deia Candel, aquells nous catalans o catalanes que a casa parlen castellà o gallec". Per equilibrar i modernitzar el país, caldrà també "barcelonitzar Catalunya" i "catalanitzar Barcelona".

Bilbao-New York-Bilbao és un vol que fa el mateix autor entre l'aeroport de Loiun, de Bilbao, i el JFK, de Nova York. El transcurs del vol és l'ocasió per explicar la història de tres generacions d'una família basca: la dels avis que van viure la preguerra, la dels pares que van conèixer el franquisme i la dels joves com l'autor que han crescut en plena democràcia. Es dibuixa així una petita epopeia, col·lectiva i individual, que arrenca al segle XIX i arriba fins al XXI, i que té com a teló de fons la pèrdua progressiva de tot un estil de vida vinculat al mar.El transcurs del vol també és l'ocasió de mostrar un viatge íntim: el del procés de creació de la novel·la, que neix com un mosaic de materials diversos i que arriba a diluir les fronteres entre realitat i ficció.Conegut i respectat pel seu vessant de poeta, amb Bilbao-New York-Bilbao, la seva primera novel·la, Kirmen Uribe ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Narrativa, el Premi de la Crítica d'Euskadi i el Premi dels Llibreters d'Euskadi, i s'ha consolidat com el relleu més sòlid de la literatura basca actual.

Potser l’Heleni i en Grigoris no haurien hagut de conèixer-se mai. Ella, una ballarina grega casada i amb un fill, viu a Atenes. Ell, un economista grec casat amb una francesa, viu a París. Però el destí no sempre té en compte les nostres circumstàncies i a vegades porta al límit la nostra raó. L’autor grecofrancès Vassilis Alexakis, de reconegut prestigi a tota Europa i consagrat a França, on li fou concedit el Grand Prix du Roman de l’Académie Française 2007 i el Prix de la Langue Française 2012, arriba finalment al mercat català amb Talgo, una novel•la on les paraules i la correspondència són el fil conductor d’una història de passió i transformació. L’Heleni i en Grigoris s’estimen, es desitgen, es necessiten, però no és fàcil desbancar el destí. Després d’un viatge des de París a Barcelona, l’Heleni recrea al seu diari tots els records vius del seu amor per Grigoris i, amb les seves profundes reflexions, ens endinsa en la frustració, la contradicció i la complexitat de les relacions humanes. Alexakis ens regala una obra que explora el desig humà i la passió desfermada des d’una perspectiva plenament contemporània, fent manifest el fet que l’amor té una infinita complexitat. I al rerefons, una poètica evocació de la història de Grècia i de la gran metamorfosi d’Europa el darrer quart del segle XX, carregada d’ironia per al lector dels nostres dies. La premsa francesa ha dit: «En petits fragments i amb tot luxe de detalls, examina i reconstrueix una relació que acaba revelant les entranyes de la seva heroïna.» Le monde des livres «Una lliçó d’ironia, d’amor i de tendresa, en la qual el narrador no desplaça el seu autor. No, en aquest cas és el mateix autor el qui reconeix que no va saber estimar.» Jean-Baptiste Harang. Libération «L’autor ens proposa un viatge al passat, però encara més un viatge a la literatura.» Mohammed Aïssaoui. Le Figaro littéraire

El llibre de les emocions és un recull d'històries reals explicades per alguns dels molts oients i seguidors de Gaspar Hernàndez. Són històries sorprenents, fascinants i corprenedores que, si formessin part d'un llibre de contes o d'una pel·lícula, resultarien inversemblants: algunes, no ens les creuríem. Els pensaments d'una dona colgada sota una allau de neu. Un gos que espera durant uns mesos el seu propietari, que és tancat a la presó. La història d'una mare que explica contes al seu fill que acaba de morir a l'hospital. Un home pràcticament cec que cada dia fa una fotografia de la posta de sol per enviar-la a tots els seus amics cecs. Una dona que voldria haver nascut gata. Una àvia morta que cada nit es continua presentant a la cambra de la néta per explicar-li contes.

Al final de la seva vida, un home decideix tornar al seu poble. Si ens l'hem de creure, no en sap ben bé els motius. La seva intenció és saludar algun amic, contemplar de nou el paisatge. Aleshores, ¿per què tothom li pregunta per la Isabel de cal Mestre? ¿Què se suposa que li ha de dir després de tants anys? Més que la història d'un home que torna, aquesta és la història d'un home que va tornant, d'algú que es va despertant a poc a poc i va prenent consciència d´algunes coses... Breu i intensa, clara i també enigmàtica, L'home que torna és una novel·la agredolça, que alterna tristesa amb moments molt còmics, i que es llegeix de la primera a l'última ratlla amb una creixent complicitat amb el protagonista.

Como cualquier guionista de Hollywood, David Armitage aspira a ser rico y famoso. Casado desde hace once años con Lucy y padre de una niña, Caitlin, ya no soporta la mediocridad de una vida marcada por constantes discusiones. Pero cuando ya pensaba que su carrera había muerto antes de nacer, se produce lo increíble: la televisión compra uno de sus guiones y tiene un éxito espectacular. De repente hijo predilecto de Hollywood, David por fin puede llevar la existencia que siempre había soñado, junto a una joven productora de dientes largos...Hasta el día en que Philip Fleck, un cinéfilo millonario, le propone una curiosa colaboración. Sin saberlo, David cae en una espiral infernal de la que no podrá salir salvo empezando de nuevo desde cero.

La nit del 16 al 17 del maig del 1976, un Seat 124 ocupat per cinc joves d’uns vint anys va embocar el carrer de les Illes Canàries, antic camí del Grau, que va de València al port. En aquell carrer, dins el bar whiskeria Don Cicuta, unes quantes noies de club alternaven amb clients. A una d’aquelles al·lotes li romanien pocs minuts de vida. Per als cinc joves del cotxe que s’acostava al Don Cicuta, estava a punt de començar la davallada a uns inferns que no s’haurien imaginat mai. ___ "Novel·la de no-ficció", com l'hauria qualificada Truman Capote, aquest llibre recull, amb una fidelitat extrema, la narració feta per José María Parreño de la seva vida que comença poc després de la mort de Franco i dura fins a la primeria del segle XXI, tot seguint les vicissituds d'aquell període, en pararel amb la història d'Espanya. Eixit d'una família nombrosa i humil, explica que, ja de petit, se sentia insatisfet sempre i de tot. A tretze anys va encetar una carrera de delinqüent que el va dur a reformatoris i després a la presó, en un esfondrament continu. Els fets tràgics del maig del 1976 van tenir per conseqüència la seva condemna a mort, que li fou commutada per una de presó. Seguiren intents de fuga i fugues reeixides. En un dels períodes de temps en què en José María anava fuit, va assaltar bancs. Cada vegada que la policia el capturava, s'afegien molts d'anys de reclusió a la condemna que ja pesava damunt ell.