Ficción moderna y contemporanea

Just abans que esclati la Guerra Civil, la Sira, filla d'una modista, fuig amb el seu xicot a Tetuan, on espera començar una nova vida. La traïció i l'abandonament l'empenyeran a obrir un taller de costura per a les dones dels militars i els diplomàtics establerts al nord d'Àfrica. Aquí coneixerà la Rosalinda Fox (personatge real, amant del primer ministre d'Afers Exteriors de Franco), una anglesa que la introduirà en un món de festes i glamur. En aquest ambient es trobarà en Marcus Logan, un periodista distingit que amaga un passat tèrbol, amb qui mantindrà una tendra història d'amor i amistat.La Rosalinda, el ministre i tots els contactes probritànics amb què la Sira es relaciona a l'Àfrica l'aniran embolicant en un ambient d'informants i espies: la psicosi creada per la imminència de la Segona Guerra Mundial i la possible alineació d'Espanya amb els alemanys fa que tothom investigui tothom. Al final, també la Sira es convertirà en una espia més i el seu taller, al qual acudeixen totes les alemanyes distingides, en el punt neuràlgic d'on surten informacions sucoses que posen en perill la vida de la protagonista.

Hay muchos tipos de cuentos. Están los que los animales se cuentan los unos a los otros, los cuentos que los duendes bailan en sus fiestas nocturnas, los que las montañas le narran al viento y a los ríos para que ellos, a su vez, nos los cuenten a nosotros... Si miras fijamente a las estrellas, puedes leer en su parpadeo cuentos que se extinguieron hace miles de años. Si escuchas detenidamente a las moscas, puedes escuchar cuentos efímeros creados hace unos minutos. Una vez hubo un chico que nunca podría amar, pero quería saber qué era el amor. Lo deseó tanto que, poco a poco, fue descubriendo los pedacitos de amor y magia que se esconden a nuestro alrededor. Si unes suficientes de estos pedazos, tendrás un cuento. Si unes suficientes cuentos, tú mismo te convertirás en uno. Ese uno es el que tienes ahora entre las manos.





El 24 de novembre del 2005, l’alcalde de Windsor i Maidenhead (Anglaterra) va col·locar en una casa molt antiga del barri de Clewer una placa blava en honor d’una tal Mariquita Tennant, morta l’any 1860. La notícia no tindria més interès per a nosaltres sinó fos perquè aquesta senyora es deia de soltera Maria Francesca Eroles i Eroles i, per tant, era d’origen català. De fet, és l’única dona de totes les terres hispàniques que té una placa blava de reconeixement a la Gran Bretanya. Però qui era aquesta dona? D’on havia sortit? Quina vida havia tingut? Aquestes preguntes les respon Lluís Barbé després d’anys de recerca sobre l’exiliada família Eroles duta a terme a Irlanda, Anglaterra i Catalunya. Amb les dades obtingudes basteix una novel·la històrica apassionant que ens permetrà copsar l’altra cara d’uns fets viscuts per refugiats catalans que palesen la conducta exemplar de la societat anglesa i del govern britànic d’ara fa quasi dos-cents anys.



Más cerca del epistolario que del relato al uso, este pequeño libro está dividido en dos partes. La primera (Éfeso), situada en torno al año 529, cuando el emperador Justiniano ordenó cerrar las escuelas de filosofía de Atenas- el ocaso de lo que se denomina Antigüedad- recrea algunas vivencias en la vida de un bibliotecario: los misterios de Eleusis como se recordaban entonces o la importancia concedida a la música, entre otras. La segunda (Amapola y Memoria), está dedicada al poeta Paul Celan (1920-1970) y narra algunos episodios de su vida como el célebre encuentro con Heidegger. Ambos relatos han sido escritos entre la niebla imaginaria de la ficción aunque su base histórica sea muy firme. Todas las citas proceden de originales. 10









Escrit amb tendresa i una gran vivacitat, Si aquest carrer fos meu és una passejada per les vint-i-dues adreces on l'autora ha viscut fins avui. Així, Stefanie Kremser s'endinsa en la narració autobiogràfica per traçar la memòria de les arribades i els comiats que ha experimentat al llarg dels anys en cinc països diferents, entre les Amèriques i Europa. A través de la seva mirada —curiosa, esmolada i alhora introspectiva—, aquest llibre de les adreces també dibuixa el mosaic d'una experiència multimigratòria, cosmopolita i tanmateix plena de contradiccions socials, polítiques, culturals i biogràfiques, i convida el lector a reflexionar sobre la qüestió de qui es pot ser, quan no s'és d'un lloc concret i definit. «Potser l'única cosa que tant a Gierath com a São Paulo s'assemblava era l'aparició sobtada del venedor de gelats. A Gierath passava pel carrer amb una furgoneta adaptada com a gelateria ambulant, anunciant la seva presència amb una sèrie de campanades agudes; a São Paulo passava a peu pels carrers, empenyent un petit carro de dues rodes i fent servir un clàxon de mà per avisar-nos. Els sabors i les formes dels gelats eren diferents —cremosos i amb cucurutxo a Alemanya; afruitats i amb pal al Brasil—, però la sorpresa era la mateixa: la màgia de l'inesperat en una època sense calendaris. És com si els venedors de gelats dels dos hemisferis formessin el parèntesi on viu el record d'un temps que, ple de contrastos en mons incompatibles, serà per sempre un de sol: la infantesa amb la seva dolça ignorància.» Stefanie Kremser va néixer a Düsseldorf, Alemanya, el 1967, i va créixer amb la seva família germano-boliviana a São Paulo, al Brasil. Va estudiar cinema documental a Munic i ha estrenat diverses pel·lícules com a guionista. També és autora de tres novel·les, totes traduïdes al català: Postal de Copacabana (Club Editor, 2007), Carrer dels oblidats (Empúries, 2012) i, també publicada a Edicions de 1984, El dia que vaig aprendre a volar (2016). Des del 2003, viu a Barcelona.

La infancia no ha sido fácil para Pedrito Ochoa. Ha crecido en un hospicio, gobernado con mano dura por las monjas, sin contacto con el mundo exterior y ajeno a la gran transformación que vive el país, aunque con amigos que conservará toda su vida. El destino de Pedro cambia cuando se va a vivir a casa de sus abuelos y empieza el bachillerato en la escuela a la que asisten los hijos de las familias importantes del final del franquismo. Pedrito decide estudiar derecho y hacerse rico, y la suerte le sonreirá, en consonancia con el gran momento económico del país. El pasado será el que le empuje a una investigación policiaca que pondrá en riesgo su posición.

A principis dels seixanta Catalunya rep una forta onada d'immigrants procedents d'Andalusia. Jornalers que fugen de la seva terra a causa de la precarietat d'uns treballs en condicions infrahumanes i que arriben a milers a Barcelona amb el tren Catalán. Terrassa viu, en canvi, un boom industrial; el fum dels vapors de la indústria tèxtil son el testimoni d'una riquesa que va en augment. Aquesta és la història d'una noia cordovesa de només setze anys que arriba a Terrassa amb tota la família i la maleta carregada d'esperança i d'il·lusions. La descoberta d'un nou món i de noves amistats omplen el seu dia a dia. Una història de supervivència als anys 60 enmig de fàbriques, cases benestants, barriades marginals i amb el marc de fons d'un fet tràgic del passat recent, la cèlebre riuada que el 1962 va arrasar el Vallès Occidental i que malauradament va canviar per sempre les il·lusions de la gent.Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.