Ficción moderna y contemporanea



El 1993, amb l'aparició de La terra retirada, Saidí va entrar de ple dret en la literatura contemporània i en l'imaginari dels lectors. En aquest retrat íntim dels orígens i l'esdevenir del món rural contemporani, Mercè Ibarz fa patent la història -viscuda en primera persona i narrada amb exactitud- del seu poble del Baix Cinca, a la Franja d'Aragó. Les transformacions que s'hi van anar produint, fins a un present paradoxal en què la terra llaurada i preparada pot rebre subvencions per restar improductiva, ens són narrades amb una atenció especial a la música de la llengua que s'hi parla i amb una poètica personal del llenguatge. Ara, en aquesta nova edició, La terra retirada s'ha enriquit amb un epíleg i amb fotografies de l'autora.



"Conviure amb la mort ", escriu Teresa Pàmies, "no és pactar, dialogar, consensuar el dia a dia amb ella. És un forcejament que, a la llarga, guanyarà la mort, però la vida s'enforteix en resistir l'embranzida, en superar una malaltia, en reviscolar l'ànim decaigut, en sentir-se estimat i respectat, i satisfer, de tant en tant, els batecs de la carn i les pretensions de l'ego". Teresa Pàmies aborda el tema de la mort amb una mirada lúcida i serena, com un procés natural que forma part, des del moment de néixer, de la nostra pròpia vida. L'autora de L'aventura d'envellir recull en aquest nou llibre pensaments que filòsofs i poetes de tots els temps han escrit sobre la mort. La gran lliçó que ens espera és que aprendre a conviure amb la mort vol dir, també, lluitar-hi sense deixar mai de viure la vida amb plenitud.

En plena guerra mundial, un cèlebre pianista descobreix durant el viatge en tren amb destinació a Itàlia que l'endemà res serà com abans: potser aquella nit serà l'últim concert de la seva vida, i potser no tornarà a veure mai més l'E., l'amant amb qui l'uneix una relació ambígua i morbosa. Però per què? La resposta trigarà mesos a descobrir-la, tants com restarà prostrat en un llit d'hospital, a Florència, on l'ingressaran just després del concert víctima d'un virus raríssim. Esgotat i quasi vençut per les impietoses agressions del dolor, o atordit per les misericordioses injeccions de morfina, el pianista Z. duu a terme un veritable trajecte de mort, acompanyat per quatre àngels (de nom Cherubina, Carissima, Mattutina i Dolorissa) benèfics i inquietants alhora, quatre monges vigilants que el vetllaran amb atencions de vegades massa femenines i tot. I just en el moment que el músic sembla renunciar definitivament a la lluita, una d'aquestes presències li dirà: "No vull que es mori". Però quina? Per molt que s'hi esforci, Z. no aconseguirà mai la certesa absoluta sobre la identitat d'aquella veu, la veu que en la foscor nocturna de la seva cambra li ha pregat que visqui. I tanmateix serà aquella "força femenina" emmascarada la que lluitarà per ell i l'arrossegarà cap a la vida.

Aquestes vint històries són una mostra molt diversa del tema predilecte de Rafa Gomar: les relacions personals, amb els sentiments, les contradiccions i la perplexitat que les envolten. Amb un llenguatge àgil i acurat, concís, l'autor narra escenes quotidianes en què el lector s'endinsarà en un joc d'ombres, silencis i somriures més enllà de l'argument, i conviurà amb les diverses actituds dels personatges davant els embats de la vida. El to, de vegades irònic, de vegades intimista i de vegades dramàtic, acoloreix totes les històries que es troben emmarcades en els escenaris dels carrers de València i les comarques de la Marina, la Safor o qualsevol lloc del món.

El sabor de la miel narra las vicisitudes de Minicio Natalis, un personaje de la colonia de Barcino dentro de la Hispania del Imperio Romano en el siglo II. A través de sus ojos, el lector viaja por todo el Mediterráneo, de Barcino a Roma y de Roma a los Juegos de Olimpia (Grecia) del año 129, y así da a conocer este periodo apasionante de la historia. Es una novela sobre una época en la cual la vida y la muerte tenían poco valor. El retrato de una sociedad que se mueve por el honor, la conspiración, el odio y el amor.

Un mediodía de otoño del año 2000. Hannah Arrow sale furiosa de su lugar de trabajo en el Camegie Hall y se dirige a Central Park. Esta acción cambiará su vida y la de los que la rodean hasta convertirlas en una tragedia. Los hechos transcurren en Nueva York, entre las gentes de Manhattan, Littie Italy y Brooklyn, entre los ruidos de las vidas de muchos seres anónimos y el recuerdo de grandes estrellas de la música y del cine, con el mundo de la ópera como telón de fondo. Es una historia sobre la búsqueda de la felicidad y sobre la vida como camino que lleva inevitablemente a la muerte.

L'any 1905, el Banc de Barcelona era un dels més sòlids de l'època. Només quinze anys més tard, sorprenentment, estava en situació de fallida. Què va passar en aquest període de temps? Qui va portar el Banc a la suspensió de pagaments? A La fallida del Banc de Barcelona, Francesc Cabana fa llum sobre un dels episodis més interessants de la història econòmica del país. L'autor explica el paper que Manuel Girona i Josep Estruch, entre altres personalitats de la burgesia catalana, van tenir en la vida del Banc. També aclareix qui van ser els autèntics responsables de les arriscades operacions creditícies que van provocar la fallida i destaca les gestions de Francesc Cambó a Madrid, on va intentar utilitzar les seves influències per salvar-lo.

L'ombra dels minarets és una novel·la que narra els problemes, les frustracions i els amors dels magribins instal·lats a Lleida. Seguint el fil de les conspiracions des de l'exili, la presència creixent de l'islamisme al Marroc, les trames policials i els interessos de vegades inconfessables de la política, l'autor exposa la realitat dels àrabs emigrats a Catalunya. Amb un estil ric de vocabulari i ple d'acció, L'ombra dels minarets radiografia el racisme, el poder i la vida difícil dels marroquins que reclamen una llibertat que al seu país, i també a Europa, han de conquerir dia a dia.

Cuando un día que se prometía feliz, Norberto visita junto con su novia embarazada y su suegra la que va a ser su primera casa, situada en las afueras, ninguno sospecha que sus vidas cambiarán para siempre. En aquel lejano paraje los personajes de " Tendríamos que haber venido solos " se verán arrastrados por una espiral vertiginosa de acontecimientos, unas horas delirantes que pondrán de manifiesto sus más secretas pulsiones y sus más recónditos miedos.

Addicta al tabac, lectora empedreïda, la Mònica és una jove brillant, contradictòria, excèntrica i pedant. Novel·la d'iniciació, Una dona incòmoda ens explica l'adolescència i l'entrada a l'edat adulta d'una noia de poble que arriba a Barcelona per cursar la carrera d'història a la universitat. Al llarg d'aquest relat sinuós i vibrant, assistim a les dificultats d'emancipació de la Mònica al llarg de tota una dècada, des del seu últim curs a l'institut fins a la lectura de la seva tesi doctoral. Opera prima d'una maduresa sorprenent, Una dona incòmoda és també una crítica lúcida i despietada del sistema universitari actual, ple de velles glòries aferrades a la poltrona. Montse Banegas dóna veu a un personatge contrariat i rebel, però també particularment tenaç en el seu esforç per afirmar-se contra el món amb les seves opinions autèntiques i irreverents.

Veronika és una adolescent que viu els somnis i desitjos de qualsevol noia de la seva edat. Té una bona feina, freqüenta bars musicals, coneix nois, surt amb alguns d'ells... Però no acaba de ser feliç. Hi ha un buit, a la seva vida.

Destrucción de lo convencional. Novela underground en la que unos amigos dan su propia visión del mundo surrealista actual que se ha formado a su alrededor en los últimos años. Mientras, intentan recuperar la piedra angular del narrador de la historia, la mujer de su vida y la persona que les metió en su propio mundo de pesimismo y autodestrucción continua. Los tres intentarán llevar al límite todo lo que creían imposible.

La història i la ficció es fonen indestriablement a 'La noia de la perla', una novel.la lluminosa sobre la visió artística i el despertar sensual, vist a través dels ulls d'una noia que va ser la inspiració al darrere d'un dels millors quadres de Vermeer.