Ficción moderna y contemporanea

Cuando se le muere la abuela, la jovencísima Mikage queda absolutamente sola en una casa demasiado grande y se refugia en la cocina, pues sólo en ella se siente a salvo («El lugar donde mejor se duerme es en la nevera», confiesa). Pero un día «ocurre un milagro» : Yuichi, «un chico simpático», llama a la puerta de Mikage y le sugiere que vaya a vivir a su casa, con su madre Eriko. Pero esta hermosa y acogedora mujer no es una mujer : es un hombre que pasó a ser mujer cuando la verdadera madre de Yuichi perdió la vida. Esta fábula, que se desarrolla entre ordenadores, electrodomésticos y sobre todo alimentos y guisos, pero también entre sentimientos de amor, amistad y complicidad, es en realidad una historia terrible, en que la soledad y la aridez emocional quedan, como por «milagro», mitigados por la inmensa sabiduría de otro mundo ancestral, afortunadamente aún latente, aún perceptible.



Set relats amb el denominador comú de la impossibilitat d’arribar a bon port, és a dir, de la necessitat d’acceptar l’atzar i així modificar el món i la vida a fi de fer que el bon port siguem nosaltres mateixos, i tot malgrat que les adversitats provenen d’aquest port, d’on partim pensant-nos que hi volem fer cap, i per això no hi arribem mai, ens perdem fins que, oh miracle!, ens adonem que, de fet, el que hem perdut és la capacitat de trobar un denominador comú quan ja sabem que aquest no existeix.



Un tinent de l’exèrcit napoleònic francès que busca un tresor a Lleida, un nen inexpressiu que no respon a cap estímul, una funerària que ofereix un servei de telefonia per a ‘cadàvers’ que retornen a la vida dins la tomba, uns estudiants d’anatomia que fan bromes amb els cossos que disseccionen, una minyona exorcitzada, una criatura monstruosa tancada en l’habitació d’una pensió, un home amb una duplicació peniana, una parella que demana un crèdit per comprar un panteó… Els relats posen de manifest que amb sentit de l’humor, es pot fer front a alguns dels nostres fantasmes i de les nostres pors. O senzillament es riuen de manera desinhibida de temes considerats tabú i ens recorden que ara i sempre els éssers humans necessitem l’humor per a sobreviure.

De tots colors és una exposició de temes molt diversos, no pas en l’àrea de la investigació o recerca científica, sinó redactats en estil assequible i configurats en forma de columna periodística. El temari ve agrupat en quatre colors emblemàtics. L’intent i desig de l’autor és que aquesta alenada simbòlica de “flora i fauna” transmeti en els lectors aromes franciscanes de pau i bé.

En Rolandito era un gran lector de contes, fins que el Rei Fidel els va començar a prohibir. A partir d’aquest moment, Rolandito i el seu pare, Rolando, amaguen tots els seus llibres i converteixen casa seva en una biblioteca secreta, on cada dia més nens cubans van a llegir els contes prohibits... Tot això fins que els policies del Rei Fidel ho descobreixen i posen a la presó a Rolando. Rolandito se les enginyerà per a aconseguir la llibertat del seu pare. Tindrà la col·laboració d’en Pau, un nen que viu a l’altre costat del mar.

La carta perduda al taxi. Una cèlebre parisenca casada amb un banquer, una carta oblidada en un taxi i una mentida... “Què faríeu si us trobéssiu una carta?” Amb aquests ingredients i amb una escriptura més propera de les convencions teatrals que de la novel·la, Louise de Vilmorin ens fa reflexionar sobre els revolts de l’honestedat, l’amistat i l’amor, encetant la seva narració amb una sentència premonitòria: “El cor és un drama” La carta perduda al taxi fou adaptada al cinema l’any 1962 sota la direcció de François Chatel i amb música de Serge Gainsbourg.

“Quan anava a una acadèmia de pintura, el dia del sant de la professora una altra senyora i jo fèiem un escrit cadascuna. Ella escrivia poesia i jo, prosa, i després de lliurar-li el regal i fer el berenar, li llegíem els dos textos. Ho vam fer durant uns quants anys i ens ho passàvem la mar de bé. A més a més d’això, he pensat moltes altres coses per escriure, però no he tingut prou temps per posar-m’hi. El poble que es descriu en aquest llibre representa el poble on vaig néixer. Del que hi ha escrit no hi ha res que hagi passat realment. L’únic que és real és la casa. Es tracta d’una gran casa pairal en la qual vaig passar moltes estones agradables. Desitjo que quan llegiu aquest llibre gaudiu tant com jo ho he fet en escriure’l.”

Al cap d'un any d'haver acordat emprendre camins diferents, en Robert i la Sílvia es retroben i comparteixen el temps, els records i les seves solituds mal dissimulades. Es tracta d'una novel·la intiista que ens introdueix pausadament en els anys de vida compartida pels dos protagonistes. L'autor ens reserva un desenllaç que ens farà replantejar el punt de vista de tot el relat.

"Em vaig criar amb una mare depressiva i un pare alcohòlic. La mare va deixar de fer de mare en tots els sentits i es va tornar més una nosa que una icona, un cos per entrebancar-s'hi. El pare cada cop s'hi entrebancava menys, perquè de seguida que les meves germanes grans van fer una mica de mostra va començar a tirar-se-les sense embuts ara l'una ara l'altra, al final fins i tot l'una al davant de l'altra, i em feia l'efecte que jo era el següent de la llista, que tan bon punt elles se li resistissin, que fotessin el camp o tan sols que s'hi avorrís, el següent, el següent forat petat seria el meu cul. I la mare assistia a tot, amb la pell grisa i la mirada fosa".

Tocando tierra es una deliciosa historia de amor de las de toda la vida, con una mirada bien asentada en el siglo veintiuno. Esta comedia romántica explora los placeres y los disgustos de las relaciones a larga distancia… que tanta gente hoy en día mantiene a través del teléfono, de Internet o convirtiéndose en pasajeros frecuentes. Síle es una urbanita dublinesa. Auxiliar de vuelo que acaba de entrar en la cuarentena, siente cierto desasosiego tanto en su vida profesional como en su vida doméstica. Jude es una canadiense de veinticinco años que dirige un pequeño museo y que se siente tozudamente apegada a su pueblecito Irlanda, en Ontario, donde nació y se crió. En el primer vuelo de Jude, sus dos mundos se tocan y se entrelazan en el aeropuerto de Heathrow. En el curso del año siguiente, sus vidas (llenas de mujeres, compromisos y complicaciones) entrarán en una nueva órbita de inestabilidades. Esta historia chispeante, vivaz y muy moderna explora cuestiones tradicionales: ¿Importa más el lugar en el que vives que con quién compartes la vida? ¿Qué serías capaz de sacrificar por amor? ¿Sería una estupidez hacerlo? «Un talento excéntrico, sin ataduras… De vez en cuando aparece un escritor con un cerebro bien amueblado y una naturaleza tan atrevida que no puede sino producir obras originales que transportan al lector.» The Seattle Times





Unos personajes en el arrabal de la historia; la intervención, inquietante siempre, de lo sobrenatural, lo extraño o lo cotidiano, al dictado de lo imprevisible; una escritura que, además de atender al placer de narrar, deja que los personajes y las historias caminen con total autonomía por «esos caminos que hace tiempo dejaron de ser de Dios».Vidas sin más norte que el sentimiento, mirada distanciada, lenguaje ágil y preciso: he aquí el modo, libre, reconfortante, de acceder al milagro literario de esta novela, tan sólida en su arquitectura como fértil en la imaginería que la habita.