Ficción moderna y contemporanea





Es la primera vez que Granta propone una reunión de los mejores narradores jóvenes procedentes de una lengua distinta a la inglesa. Entre los escritores seleccionados en estas páginas hay varios conocidos y reconocidos, y otros que lo son menos. El conjunto de jóvenes narradores propuesto por esta conspiración de lectores desde Granta busca refrendar un pacto de reconocimiento previo, de señas de identidad con otros lectores, que en diez años podrán corroborar la vigencia de este arsenal de referencias consensuadas, como en otras selecciones anteriores: cuánto hemos acertado, cuántos narradores nos siguen leyendo, cuántos permanecen y duran.

Obra que prende al lector desde sus primeras líneas y lo lleva sin tregua hasta un final sorprendente, LUNA CALIENTE narra la aventura criminal de Ramiro Bernárdez, joven argentino de familia acomodada que vuelve de estudiar en el extranjero, en Francia, a un país donde se le abren las mejores perspectivas. Sin embargo, pronto se ve envuelto en una situacióninesperada que acaba sobrepasándole y haciendo naufragar su existencia. Sumido en una atmósfera plagada de presencias ominosas ­el calor húmedo del Chaco, la inquietante AraceliTennenbaum, la dictadura militar argentina de finales de los setenta, la noche, una luna que, como una deidad primordial e indiferente, preside la acción­ el relato de MEMPO GIARDINELLI (1947) participa de la naturaleza implacable y obsesiva de las pesadillas y se asoma sutilmente, a través de su protagonista, a los sótanos enigmáticos de la naturaleza y laspasiones humanas.





Kershaw analiza las fuerzas que llevaron a los líderes a actuar, pero también la importancia de las personalidades particulares. Churchill, luchando por la catástrofe de Francia; Hitler ordenando la invasión de la URSS, a pesar del fracaso de Alemania para vencer a Gran Bretaña; Stalin confiando en Hitler y dejando a su país abierto a la Operación Barbarosa; Roosevelt aceptando la idea revolucionaria de que el lend-lease podría mantener a Gran Bretaña en la guerra; el alto comando japonés eligiendo atacar los EE.UU. incluso sabiendo que era un error.Esta obra mira en el terrible corazón de la edad moderna e intenta entender las decisiones que cambiaron o acabaron con la vida de millones de personas. Ian Kershaw es catedrático de Historia Moderna en la Universidad de Sheffield y una de las máximas autoridades del mundo en Hitler (reconocido como su último gran biógrafo). Por sus servicios a la historia se le otorgó la condecoración alemana de la Cruz Federal del Mérito 1994 y fue nombrado caballero en 2002; en 2004 la Historical Association le otorgó la Medalla Norton Medlicott. Es autor, entre otros, del best-séller Hitler, la biografía monumental del dictador, publicada por Península. Con Hitler 1936-1945 recibió el Premio Literario Wolfson de Historia, el Premio Bruno Kreisky de Austria para el Libro Político del Año, y se le concedió conjuntamente el premio inaugural de la Academia Británica y fue seleccionado para el Premio de Biografía Whitbread 2000.



Sóc l'Iris, tot convocant l'iris dels lectors, és una novel·la ambentada en una població d'estiueig de la Costa Daurada, amb la descoberta de l'amor, la presència de la immigració, i d'un sobre misteriós que porta problemes als quatre personatges principals: Iris, la noia adolescent que cerca l'amor; Tomàs, el carter i Fàtima i Mauro, procedents de Gàmbia.

Sortint de la ciutat canadenca de Schefferville, al Labrador, Pierre, un pilot de bosc, es troba atrapat en un forta tempestat de pluja i de neu fosa. Després d'un catastròfic amaratge d'urgència, busca refugi en una cabana de caçador de pells. Allà, hi fa una descoberta misteriosa que l'empeny a aventurar-se tot sol dins la intensa inclemència de la tundra. Viurà la indomable i cruenta naturalesa hivernal, que en contrapartida li ensenyarà què és la llibertat i el repte de viure... Una aventura plena de sobreslats que ens descobreix el nord del Quebec.

Des d'aquella alçada el bosc era com una escuma sumptuosa i coberta de taques; com una esponja immensa i porosa que cobrís tot el món; com un animal que un dia s'hagués amagat a l'aguait i s'hagués quedat adormit, tot cobert de molsa grossera. Com una màscara informe que tapa el rostre que encara no ha vist mai ningú. Pebre es va treure descuidadament les sandàlies i va seure, deixant que els peus li pengessin nus sobre el precipici. Va tenir la sensació que els talons se li humitejaven immediatament, com si de veritat els hagués submergit dins de la boira tèbia i lila que s'amuntegava en l'ombra sota el penyal.

Presoners de la mar gelada és una novel·la plantejada sota la visió romàntica de la muntanya. El protagonista, en el seu afany d'aconseguir fer un dels cims més alts del Pirineu, ha de passar per moments molt diferents. Pujar un tuc s'acaba convertint, per a tots els personatges de l'aventura, en el fil conductor d'emocions, amors, odis, sentiments, sensacions i pensaments que es descabdellen en diversos moments i paisatges: des de l'Anglaterra al centre de França, passant per les valls pirinenques i, finalment, les altes geleres. La lectura de la novel·la provoca en el lector experiències contradictòries i vives: uns moments de viatge interior en calma i episodis de tensió i perill, atrapats plegats en la "mar gelada".

Cel de tardor narra la història d'una noia ja d'una certa edat que duu una existència monòtona i grisa, que entra en relació amb un xicot al qual intenta d'estimar. Malauradament, la nova relació no li fa oblidar, ben al contrari, el seu antic enamorat de qui es va apartar per pressions familiars i que sap que aviat contraurà matrimoni amb una altra noia. Un tema senzill, però conduït amb gran tendresa, amb uns diàlegs molt fluids i convincents, que abasta un període de temps molt breu amb un final sobtat. En realitat un estudi de caràcters entre els quals destaca el de la protagonista i, també, un retorn als anys cinquanta, tan distants, tant de contingut com de forma, dels actuals.

Definitivament, la història no és monolítica ni lineal. Tots en formen part, els que vivim ara i els que van morir ja fa temps, i la creem amb els nostres actes de cada dia. Aquí hi caben des d'obres descontents fins a bledes burgesetes, il·lustrats, terratinents reaccionaris, especuladors sense escrúpols i romàntics idealistes. Cadascun d'ells situat en la seva època i el seu entorn, i dotat amb una arma: la veu, amb la qual lluiten i dibuixen el seu camí personal. Diàlegs del laberint copsa, com un camera fotogràfica (més ben dit, com una cinta magnetofònica), tres imatges d'aquest combat diari que és la vida.

La Cinta és una noia d'allò més divertida que, paradoxalment, no acaba d'afinar a l'hora de trobar parella. Té, però, un amic secret a qui contar-li les seves afliccions. Un bon dia, en un rampell, l'abandona i aquesta amistat acaba coberta per una capa de pols. Passat el temps, aclaparada per la realitat massa feixuga que l'envolta, decideix treure la pols acumulada. Això canviarà la seva vida.