Ficción moderna y contemporanea

El genial dibujante pasea esta vez su lápiz y su mirada por dos universos bien distintos: El del pueblo y el de la urbe. En el primero, se detiene el tiempo, el ambiente se aligera de tensiones y nos enseña cómo es ese pueblo, cómo viven, piensan y respiran sus habitantes, que en el lápiz de Mingote se revelan sabios, hombres y mujeres en armonía con su entorno. Y la ciudad… urbe ruidosa, caótica y activa en la que don Antonio vive, a veces muy a su pesar. Entre aglomeraciones, atascos y riadas de turistas, los ojos del maestro se detienen con estupor ante las sorprendentes manifestaciones de esos seres dinámicos que llamamos ciudades.



La meua frontera és un poemari sobre geografies interiors i exteriors que comprèn els apartats "Oficis de nit", "En obrir-te les mans" i "Departament d'emigració". Aquests paisatges es nodreixen de la vida familiar, sentimental i viatgera de l'autora, qui ha escrit aquest recull per recordar "els nostres morts i els desheretats del món".

. Fill d'un obrer de la construcció que va crear el seu propi negoci, s'ha convertit en escriptor i s'acaba de separar de la seva dona. L'encontre amb antics companys d'institut, com una actriu de teatre o el gestor d'una funerària laica, l'acara amb vides agredolces com la seva. Alhora, recorda persones ja mortes, com el Bàixer, l'ajudant marroquí del seu pare, o en Simon Loewenthal, marcat per l'holocaust jueu. Són les vides i les ànimes que habiten les parcel·les del poble.



Després que en Damià, el seu únic fill, marxés de casa per casar-se, la Júlia, de cinquanta anys, llicenciada en lletres i mestressa de casa, s'adona que la seva ha estat una vida sense transcendència. D'una manera inesperada retroba uns quaderns que havia escrit quan era adolescent. Llegir-los suposarà per a ella un enfrontament lúcid amb un passat ple de promeses i un present decebedor. Aquest descobriment li farà trencar el seu matrimoni i viatjar a Stresa, un bell i plàcid racó del nord d'Itàlia, on espera trobar-se a si mateixa i reflexionar sobre la vida que ha deixat enrere i el seu futur immediat.Però allà també es trobarà en Llorenç, un atractiu home madur amb una llarga trajectòria com a actor de teatre que passa una temporada a Stresa, en una casa silenciosa i acollidora, per escriure un recull de les seves experiències teatrals i curar les ferides del passat.



Han passat setze anys d’ençà que va tenir lloc la primera edició del Certamen Literari de Cartes de Desamor que organitza l’Associació de Veïns de Pardinyes, i ja hem completat quinze convocatòries d’un premi que, gràcies a la difusió de les noves tecnologies, ha passat a ser conegut internacionalment i ha permès la participació d’escriptors i escriptores de tots els racons del món. Mel i vinagre recull les cartes premiades de les cinc darreres edicions (2003-2007), la publicació de les quals ens ofereix l’excusa perfecta per reflexionar sobre l’amor i el desamor, i per celebrar el gènere epistolar com un espai viu en què es donen la mà la imaginació i la sensibilitat d’uns autors i autores que han confiat en nosaltres i ja formen part de la curta però intensa història del certamen.



A l'Andreu Boix, oficial de la policia andorrana, li han matat un banquer. Hi ha molts nervis. Hi ha un mar de rumors, i no n'hi ha cap que sigui bo. El Principat, a contracor, s'ha convertit en l'escenari d'una sorda batalla entre serveis d'intel·ligència rivals (o potser no tan rivals) que compren, venen, inventen o roben informacions sensibles. La supervivència del petit país pirinenc, que sense buscar-ho s'ha trobat amb una difícil relació amb els estats veïns, penja d'un fil. Ningú no és qui diu que és. El Boix haurà de viatjar a Madrid, remenarà alguns papers vells i, sobretot, per primer cop a la vida i molt a desgrat seu, haurà d'actuar sense escrúpols ni contemplacions. «El document tenia una coberta de pergamí arrugat, sense títol, només amb una etiqueteta de paper enganxada al llom, amb un número 27, probablement una signatura topogràfica, que tal vegada indicaria la seva situació relativa a l'armari de les Sis Claus. [...] No pot ser va dir. Es una bomba. Una bomba d'hidrogen. I aquell paperot, com podia ser una bomba? Si amb prou feines es podia llegir, i qui l'havia escrit i qui l'havia amagat i qui l'havia robat feia segles que eren pols i no pagaven contribuci o. Jo no entenia res de res».



Está claro que el mayor error que hemos cometido ha sido formar parte del euro. ¡El euro es el culpable de todo! ¿Estarías dispuesto a vender tu alma al diablo por fama y dinero? ¿A abandonar a tu familia? ¿A perder a el amor de tu vida? ¿Y a salvar el mundo? Miguel (37) se reencuentra con una vieja y exitosa amiga del internado de Londres al que acudió cuando era un niño. Juntos, se adentran en la maravillosa obra de teatro que vio Miguel de niño en el Royal Albert Hall. Comienzan un apasionante viaje por la esclavitud y la abolición. Interactúan del triste estado del mundo, de la inestabilidad de la economía, de la gran crisis y de los grandes cambios que tienen que ocurrir en la política global para que otro mundo sea posible. Pero, sobre todo, hablan del amor y de la familia. De los sueños que él tiene por cumplir y del difícil camino para conseguirlos. Miguel lucha por crear una familia tradicional siendo homosexual y rompe todos los clichés del colectivo con su opinión. Se debate entre una vida lujuriosa llena de excesos o conseguir su sueño de tener hijos. El apasionante viaje de Miguel le hace enfrentarse a la ruina económica trabajando para una multinacional corrupta. Lucha por la libertad. Por conseguir crear una familia con el amor de su vida. Por encontrar la felicidad.



Es el año 824 cuando tres curiosos personajes: el ermitaño Paio, el obispo Teodomiro y su ayudante Martín de Bilibio hallan una tumba cuyos restos, aseguran, pertenecen a Santiago Apóstol. Crean así, en el bosque Libredón, cerca del finis terrae o fin del mundo, el Iocus Sancti Jacobi para mayor Gloria de Dios. Dos siglos después, una joven noble, Mabilia, que por una traición a su padre se ve obligada a meterse en un mundo de hombres, descubre de la mano de un cantero una marca en una piedra que conduce hasta La Inventio, un pergamino escrito por el monje Martín de Bilibio en el que se cuenta el milagroso hallazgo. Mabilia decidirá acompañar a Arno, el cantero, en busca de la verdad. En su peregrinaje conocerá la bondad que produce esa ruta, la construcción de ciudades, monasterios, caminos y puentes, así como el lado más oscuro de los canteros y su extraña labor de arrancarle el alma a las piedras, con el fin de evitar el olvido.