Ficción moderna y contemporanea

Durant el Terror jacobí, una jove, que espera l'execució al fosc soterrani d'una presó, es retroba amb el seu promès, a qui creia mort en una insurrecció de les forces partidàries de la monarquia. Només la compassió dels seus companys d'infortuni ajudarà els amants a complir el seu desig més gran, presentar-se davant de Déu com a marit i muller, i alhora oferirà un consol momentani a tots els presents. Publicat originalment el 1927, «Una boda a Lió» és un retrat colpidor de la persecució política i religiosa, un dels principals fracassos de la humanitat segons Stefan Zweig. Aquesta edició inclou, a més, els relats «El camí», «Un home que no s'oblida» i «Dos solitaris».

L'esperat retorn d'una de les escriptores més estimades pels lectors. En un passeig literari per les sis edats de la vida, l'autora de Cames de seda recrea, amb la delicadesa a què ens té acostumats i la precisió d'un cirurgià, els neguits i les esperances d'un seguit de dones fortes. Nosaltres, les dones és un recull de contes cosits amb un fil conductor que els relliga com un brodat: les protagonistes són sempre dones, des de nenes fins a velles, amb coratge i confiança en si mateixes, però també amb dubtes i somnis. Són les heroïnes quotidianes de les seves pròpies vides, autèntics pals de paller. Des que neixen fins que moren, Maria Mercè Roca enfila un conjunt d'històries sorprenents, a vegades dolces, d'altres àcides o potser fins i tot amargues, com la vida.

La joven Caridad irrumpe en el despacho de la abogada Clara Campoamor, rogándole que ayude a una vecina. Su empeño sorprende a la abogada, que le ofrece trabajar en el Lyceum Club, inaugurado en Madrid en 1926 y del que fueron socias, entre otras, Victoria Kent, Zenobia Camprubí, María Lejárraga o Elena Fortún. Allí, la inquieta Caridad quedará fascinada por ese universo reivindicativo, descubrirá el poder de los libros y tendrá oportunidad de enamorarse de Eusebio, tan idealista como ella.Sin embargo, el viento de la historia anuncia la caída de la República y el fin del sueño de las «señoritas del Lyceum». Caridad conocerá la soledad y la lucha por sobrevivir en un Madrid asediado por las bombas donde el amor debe ponerse a prueba, bajo sombríos presagios.

Nadie nos mira es su última obra y ha sido recientemente reconocida con el Premio Literario José Saramago. Nadie nos mira ha despertado un gran interés tanto dentro de la literatura portuguesa como fuera de su ámbito lingüístico, y está ya en proceso de traducción a otras lenguas. Con una escritura radicalmente nueva, Peixoto nos sumerge en un mundo terrible a través de una prosa cuidada y de extrema belleza. Un coro de voces de hombres con nombre bíblico y mujeres sin nombre propio nos hablan de su soledad, de su inmensa soledad, de un mundo en el que Dios no existe. "El hombre que escribe encerrado dentro de una habitación sin ventanas se detuvo de repente en mitad de una frase y el fin, para él, fue la tinta que desapareció de las páginas que había vivido, fueron las hojas de papel que huyeron de sí mismas y se convirtieron en el más absoluto vacío de todo, fue la memoria que se transformó ni siquiera en aire, ni siquiera en viento. El mundo acabó. Y no quedó nada. Ni las certezas. Ni las sombras. Ni las cenizas. Ni los gestos. Ni las palabras. Ni el amor. Ni el fuego. Ni el cielo. Ni los caminos. Ni el pasado. Ni las ideas. Ni el humo. El mundo acabó. Y no quedó nada. Ninguna sonrisa. Ningún pensamiento. Ninguna esperanza. Ningún consuelo. Ninguna mirada".

És estiu a La Platja d'Aro i Mònica Mir té una idea: si el seu padrastre s'emboliqués amb la tal Midoissa, la seva mare tindria una preocupació real, deixaria d'estar a sobre d'ella i guanyaria llibertat. La Mònica és una jove segura d'ella mateixa, que es mou amb confiança entre amics, amants i família. Però coneixerà en Lucas, component de Solidaris Transversals, un grup que denuncia el capitalisme, i la novel·la, que el lector podia entendre com una comèdia lleugera, derivarà cap a una intriga al voltant de la corrupció i les identitats diferents que som capaços d'adoptar per estimar, trair o simplement sobreviure. Mònica Mir és la novel·la més personal de Miquel de Palol, la que apunta, amb la pluralitat de gèneres d'El Jardí dels Set Crepuscles, a temes com la traïció, la corrupció, els abusos de poder i la indispensable reflexió de què vol dir fer la revolució avui dia. De Què! n'han dit: «La mala bava que gasta ?brillant, digressiva? i l'escàndol sensacional que provoca en el lector posa en evidència la tebior que s'ha instal·lat en la sensibilitat general de la literatura catalana.» - Borja Bagunyà «La prosa de Palol és càustica, satírica i escatològica.» - Jordi Sanuy «No en tingueu cap dubte: és un gran llibre.» - Isabel-Clara Simó

Una historia de amor diferente que transcurre en los años 50 en el barrio porteño de Palermo. «Creo que si alguien supiese la historia de mi vida la vería como una vida mal vivida, llena de secretos, traiciones, ocultamientos. Pero en esta historia en la que casi todo lo que hago lo hago mal, me permito creer que hay una cosa, una sola cosa, que hago bien.» Lo mucho que te amé es la nueva novela de Eduardo Sacheri. Una historia que nos lleva a la década del 50 en Buenos Aires, en el seno de una familia de origen español. Cuenta la historia de Ofelia, una de las cuatro hermanas Fernández Mollé, una muchacha formal, feliz, a punto de casarse. Pero una tarde su vida cambia abruptamente para convertirse en una maraña de sentimientos encontrados: delicia, inquietud, felicidad, incertidumbre, miedo y mucha culpa. Con grandes vaivenes interiores y a través de difíciles decisiones, se va convirtiendo en una mujer adulta que enfrenta a su propio modo las circunstancias que le han tocado. La crítica ha dicho...«Sacheri logra como pocos darles una proyección universal a las historias que cuenta. Historias de gente común donde lo cotidiano se vuelve épico.»Juan José Campanella «Sacheri ha revivido el relato futbolístico en tanto género literario importante con cautivadores cuentos que usan el deporte como prisma para mostrar las idiosincrasias de su nación.»Jonathan Gilbert, The New York Times Sobre La noche de la Usina:«Sacheri maneja con extraordinario pulso, y con felices destellos expresivos, la preparación y consecución del robo, perpetrado por gente trabajadora y tenaz que convierte su torpeza en una épica del ingenio de los pobres.»Francisco Solano, Babelia «[...] esa sabia mezcla entre comedia y drama que preside buena parte de una novela [...] repleta de diálogos ocurrentes, de un humor desencantado y corrosivo. Un humor que nos recuerda al mejor Cortázar de Historias de cronopios y de famas por sus equívocos, por la deliciosa ambigüedad y sus habituales juegos de palabras.»José Belmonte Serrano, Zenda



«El noruego Lars Mytting va camino de convertirse en una estrella internacional,al estilo de su paisano Karl Ove Knausgård.»Matías Néspolo, El Mundo Una novela histórica rompedora sobre cómo el pasado puede influir inesperadamente en el presente. El tañido de las Campanas Gemelas de Butangen atraviesa su pequeño valle desde hace siglos como una atronadora señal de peligro. Estas campanas fueron forjadas según un molde hecho en recuerdo de las siamesas Halfrid y Gunhild Hekne. Todo lo que rodea su misteriosa historia, su sonido y el recuerdo de las hermanas parece cargado de la ominosa predicción de lo que está por venir. Cuando en 1879 se instala en el pueblo un sacerdote recién graduado y a él le sigue el extraño enviado de una universidad alemana, la cual ha adquirido el conjunto de la iglesia, que va a ser desmontada, parece ser que, por fin, ese futuro llega a Butangen. Las Campanas Gemelas es una historia exuberante, casi palpable, sobre cómo las nuevas ideas se enfrentan a la memoria, la tradición y la leyenda y sobre el desgarrador deseo de entregarse a los tiempos modernos. La crítica ha dicho...«El noruego Lars Mytting va camino de convertirse en una estrella internacional, al estilo de su paisano Karl Ove Knausgård.»Matías Néspolo, El Mundo «Nos habla sobre unas campanas hermanas hechas de plata, pero uno bien podría pensar que de nuevo el material con el que Lars Mytting ha estado trabajando en su nueva novela es el oro».Arne Hugo Stølan, VG «Una magnífica novela histórica».Stein Roll, Adresseavisen «Las Campanas Hermanas es emocionante. Un libro que de verdad se devora».Cathrine Loraas Møystad, Østlendingen «Esta novela histórica de Lars Mytting te cautiva y te atrapa [...]. Gracias a su poderoso estilo narrativo, entrelazado con una historia y un preciso conocimiento sobre la carpintería, la pesca y las iglesias medievales, hay razones para creer que con esta novela volverá a llegar a muchísimos lectores».Marius Wulfsberg, Dagbladet

Dominar l'escriptura és essencial en la societat lletrada en què vivim. Redactar és molt més que transmetre dades: escrivint s'elabora el coneixement, es construeix la identitat de l'autor, s'escull el lector, s'exerceix el poder, s'organitza el món... Que contundent, delicat o resolutiu pot ser el discurs si s'utilitza amb perspicàcia! I, en canvi, que barroer, confús i irritant arriba a ser quan un és maldestre! Fa anys, Daniel Cassany va posar La cuina de l'escriptura a l'abast de tots aquells interessats en l'escriptura per ensenyar-los l'abc d'aquest estri. Ara, amb el llibre que teniu a les mans, Cassany es dirigeix als més iniciats per ensenyar-los com poden esmolar l'eina encara més. Autors, editors, supervisors i lectors trobaran aquí nous criteris per complir les seves tasques amb més satisfacció i maduresa.

Un fill escriu una carta a la seva mare, que no sap llegir. La carta és, en realitat, un examen de consciència, un repàs dels elements que han anat formant la seva identitat: com a fill d'una família de vietnamites que van fugir del seu país cap als Estats Units i com a jove que descobreix i assumeix la seva homosexualitat. La família del noi es compon de l'àvia ara anciana i moribunda, que va haver de marxar del Vietnam amb les seves filles després de passar per experiències molt dures per sobreviure acabada la guerra. Hi ha també un pare maltractador i absent. I hi ha la mare, una dona desorientada que treballa en un saló de manicura i manté una relació complexa amb el seu fill. I, finalment, el jove protagonista, que va créixer a Hartford, Connecticut, va patir assetjament escolar per la seva doble marginalitat immigrant i homosexual i va descobrir essent adolescent l'amor i la sexualitat amb en Trevor... Un llibre bellíssim i veraç, inspirat en les vivències de l'autor, que combina moments d'una gran cruesa amb d'altres d'una tensió subtil i elusiva. Ocean Vuong ha escrit una primera novel·la en què la literatura es converteix en una precisa eina d'evocació, descobriment i exploració per narrar el pas de l'adolescència a la maduresa.

En Nils Holgersson, un marrec trapella i ronsejaire, és transformat en follet com a càstig pel seu mal comportament. Endut per les oques salvatges en la seva migració cap a les terres dels lapons, al nord de Suècia, fa un viatge del tot increïble muntat a l'esquena del seu inseparable Mårten, una oca mascle domèstica que li permet contemplar la grandiositat de l'entorn natural, assabentar-se d'una pila de llegendes extraordinàries i descobrir, també, les alegries i els patiments de molta gent. Gràcies a la imaginació inesgotable de l'autora, aquest llibre ens ensenya a valorar la lleialtat, la noblesa de sentiments i l'amistat, i, sobretot, ens ajuda a somiar en un món ben diferent de l'actual.



En un mundo negro clásico repleto de gánsters, bourbon, coristas, matones con sombrero de ala ancha y redadas de la brigada de narcóticos… ¿cómo pudo un trompetista desgobernado y adicto a la heroína crear una obra tan sutil y equilibrada como el disco baluarte del jazz moderno Kind of blue? Ambición, delitos, drogas, almas vendidas al diablo, una santa con sífilis y una brillante banda sonora. ¿El inicio? Un exorcismo. Una reencarnación. Y entonces dos tramas acontecen con un siglo de por medio: en París durante la revolución de 1848 y en Nueva York durante la revolución musical de 1945. Clubs de jazz de Harlem, tabernas libertinas en Montparnasse, proezas, venganzas, un Charles Baudelaire leal a los paraísos del opio, sabiduría ocultista y una propuesta tan diabólica como irrechazable.

El edificio de vecinos del número 29 es un microcosmos en el que casi cualquier cosa insólita puede ocurrir. En él conviven la primera vecina, Rita, siempre presente y vigilante, y tan vieja como el propio edificio; Maia, la niña a la que le gusta cavar hoyos en el suelo para esconderse; Lina y su marido Don, que sufre una extraña metamorfosis; Tom, que vive inadvertidamente en el ascensor; los insomnes crónicos, siempre alerta, suerte de ejército de Rita; y otros muchos personajes sorprendentes pero profundamente humanos. Con esta primera novela, Kálnay funde de un modo inteligente y magistral el realismo mágico con la literatura del absurdo para crear su personal universo.

A imatge seva narra la vida de l'Antonia, frustrada fotògrafa professional, a través dels ulls de l'onclecapellà en el moment del seu enterrament. Una novel·la que es centra en els dubtes, les contradiccions,les passions i les ambicions d'una noia inquieta i gens conformista. L'ambient tancat del pobleon viu, les lluites entre els diferents sectors nacionalistes i, alhora, el mosaic de la Iugoslàvia en guerra,ens apropen a uns mons contemporanis, a una Europa convulsa, alhora tancada i universal.