Ficción moderna y contemporanea

PREMI BLAI BELLVER DE NARRATIVA 2000 El cos d’una nena bàrbarament assassinada jau envoltat de sang davant el monument als Caiguts de Turó del Castell. Aquest crim salvatge no és sinó l’inici d’una sèrie de successos que intriguen i atemoreixen la població. Com és possible escapar de les mans d’un psicòpata que pot entrar en acció en qualsevol moment? Aquesta onada de terror, obra d’un ésser posseït, irracional i implacable, es veurà prompte reforçada amb una sèrie d’actes vandàlics que semblen ordits per una ment venjativa. Potser el Collidor d’Ànimes ha trobat un sicari o és ell mateix, que ha canviat de modus operandi? Una part de la població, conscient que l’enfrontament és inevitable, està decidida a posar fi a aquest ambient violent i destructiu. En un clima entre el suspens i la por, El Collidor d’Ànimes ens descriu una història esfereïdora en què uns ciutadans, acostumats a una vida tranquil·la i sense ensurts, hauran de posar a prova el seu coratge per poder continuar amb vida.

Un poble valencià veu com la seua tranquil·litat és sotragada per l'assassinat, a mans d'un psicòpata, d'una família sencera d'humils treballadors. La pluja conduirà un home, conegut per la seua afició a l'alcohol, a refugiar-se en una casa de camp aïllada. Un seguit d'esdeveniments provocaran una sèrie de reaccions inesperades que desembocaran en un dels crims més sanguinaris que es recorden al nostre país. Però, com es resol un delicte d'aquestes característiques en el context de la postguerra franquista? Basada en un fet real ocorregut durant els anys cinquanta, El crim ens fa viure, com un NO-DO aterridor, el procés que patiren les víctimes. La minuciosa descripció, el realisme en la reproducció els truculents successos i l'atmosfera irrespirable fan d'aquesta novel·la una obra no apta per a cors delicats.

La memòria es bifurca per camins diversos, convergeix en el present i es projecta alhora com a llavor atemporal. La vida de Joan Sella Montserrat —la real o la recreada—, les iniciacions gastronòmiques, les històries de la mar nostra, els personatges del carrer amb atributs universals i els pintors que ens expliquen com som teixeixen a El misteri de «La nena de la clavellina» un tapís amb reminiscències homèriques. L’autor habita un món que és una suma dels espais que ha trepitjat, i comparteix la idea que en l’època actual hi conviuen totes les èpoques. Les de tothom i les de sempre.













Javier Vendrell, un chico mediocre según él mismo se define, decide ingresar en la carrera de medina después de fracasar en todo aquello cuanto ha emprendido con anterioridad. Romántico y ferviente devoto de lo femenino, ve en la tuna de su facultad la oportunidad de hacer realidad sus lascivos deseos respecto a las mujeres. Considerado un loco por sus propios compañeros, y sintiéndose un amante incansable de la noche, desconoce aún que sus decisiones, tan disparatadas como su protagonista, cambiarán el rumbo de su vida cuando se encuentre con lo que siempre ha estado buscando.



L?AUTORGuy Browning és un veritable expert en supervivència dins la jungla empresarial. La seva columna «How to» al diari The Guardian explora les estrafalàries formes de vida i les estranyes conductes que poden trobar-se en qualsevol oficina, i aplica tècniques empresarials a la vida quotidiana. Escriu, també, el divertidíssim diari de John Weak a Management Today. Browning és l`autor d?Innervation, un programa individual per a reinventar-se un mateix en nom d`un futur millor; treballa com director creatiu de Smokehouse, una companyia que assessora a les empreses en la introducció d`innovacions i ajuda a organitzacions de diferents sectors a concebre nous productes i serveis, noves formes de treballar i noves idees per a la comunicació. Guy Browning és expert en: innovació, màrqueting, desenvolupament de nous productes, formació creativa, comunicació, to de veu corporatiu i desintoxicació empresarial. Ofereix intenses sessions de treball per aprendre a generar idees per a la creació de productes i serveis nous, en un procés que va de l`absoluta amplitud de mires en la recerca d`estratègies noves fins al propi desenvolupament del concepte definitiu. Ofereix també extenses conferències interactives per a empreses o seccions de les mateixes en les quals posa èmfasis en la necessitat del treball en equip, la contribució personal i la participació mental activa. Va estudiar Història a la Universitat de Oxford, i va ser redactor publicitari a D?Arcy, Masius, Benton and Bowles, i més endavant director creatiu de The Added Value Company. Guy Browning és també autor de dos dels llibres més divertits en circulació: The last cavemanager i Double your salary, bonk your boss, go home early, on dóna a conèixer les seves experiències en el món dels negocis. És a més un orador de sobretaula encantador i un amè conferenciant.Guy Browning viu molt tranquil·lament a Oxford.L?OBRANo clavis mai cops de pala a una medusa és un divertidíssim i original recull de normes i consells que us ajudaran a superar amb seguretat i sense cap esforç les corbes de les carreteres secundàries de l?existència. L?autor, amb un sentit de l?humor estripat i irresistible, exposa els petits reptes de la nostra vida diària i proposa les fórmules més hilarants i inimaginables per superar-los.Les grans qüestions de la vida van a la seva. El naixement, l?amor i la mort afecten plenament la nostra existència, però es tracta de fenòmens que no podem controlar, ens agradi o no. En canvi, les petites qüestions de la vida són molt més problemàtiques. Com hem d?afrontar els mil i un desafiaments que se`ns plantegen cada dia? Al llibre hi trobareu consells d`un valor incalculable sobre qüestions com ara:¿Què podem fer quan tenim les orelles grans?¿Per què és imprescindible que quan ens desvestim no ens quedem només amb els calçotets i els mitjons posats?En l?estil de braça, ¿què fem amb el cap quan el tenim sota l?aigua?I el més important de tot, ¿quina és la manera més pràctica de fer cua si som els primers en arribar?UN PETIT TASTCom... tenir la gripLa grip avança per fases. La primera és quan sospitem que tenim febre i demanem a algú que ens palpi el front. Com que no és normal que anem per la vida palpant els fronts de la gent, no deixa de ser un descobriment veure fins a quin punt els fronts són calents. Per sort, poca gent demana que els fiquem el dit al nas per comprovar si el tenen congestionat. (pàg.41)Com... fer règimEl propòsit de fer règim és perdre pes per tal de fer-se atractiu per a l?altre sexe, que ens convidarà a sortir a restaurants bons on podrem atipar-nos com a garrins. (...) Hi ha tants règims com excuses per menjar-se una galeta. (pàg. 77)Com... ser bellsPotser és cert que la bellesa és interior, però afrontem-ho: ningú s?afanya a pescar algú que tingui un pàncreas atractiu. En general, la bellesa es troba en els ulls de l?observador, sobretot si l?alcohol entra a la boca de l?observador si fa o no fa al mateix temps. (pàg. 81)Com... gestionar el mitjonsEls mitjons porten vides estranyament similars a les nostres. Saben que haurien de formar parella però desprès no poden evitar separar-se?n. Igual que nosaltres, assaboreixen la llibertat un període curt de temps per acabar escarxofats al gran radiador de la vida. (pàg. 97)Com... menjar gelatLes dones tenen relacions molt més profundes i intenses amb els gelats que amb els homes. Això és perquè hi ha més diversitat de gelats i perquè la sensació de satisfacció física que provoquen és molt superior. (pàg. 75)Com... tenir un mal diaDiuen que els mals dies comencen quan ens llevem amb el peu esquerre. Si a la banda esquerra del llit hi tenim una paret, llavors és més que probable que sigui cert. (pàg. 121)Com... utilitzar un vestidorUn vestidor és a mig camí d?una sala de reunions i una sala de bany. És l?únic lloc en què cal adoptar actitud d?home de negocis tot i que s?està en pilotes. Les dutxes comunes tenen dues temperatures: congelada i bullent. Quedar-se a un costat amb la mà sota el raig no n?altera la temperatura. (pàg. 17)





La melancolía del final de una historia de amor. La ciudad como telón de fondo: bares, autos, teléfonos, bancos de plazas. Un personaje a la deriva, mientras el mundo se rehace sin sentido. Una novela para leer una tarde de lluvia, mientras suena "One for my baby" en la versión de Sinatra, o alguna otra canción que invita al desconsuelo. Pero sin perder jamás elegancia. Este fue el primer libro de Villoro editado en la Argentina y es el texto más íntimo de uno de los escritores clave en la nueva literatura latinoamericana. "Esta novela maneja magistralmente el arte del silencio." (Javier Munguía, Revista de letras)