Ficción y temas afines



















L'absència de narrativa—així com de teatre de pretensions cultes— era un dels dèficits més notoris que havia llegat en herència a les noves generacions la pusil·lànime Renaixença Valenciana. Durant les primeres quatre dècades de segle (1900-1939) els escriptors valencians s'esforçaran per superar el més aviat possible aquest buit literari, d'altra banda imprescindible per a la normalització i eixamplament de la causa renaixentista. Tot aquest procés és l'objectiu del present llibre, on el lector trobarà en l'aclaridora introducció de Vicent Simbor l'anàlisi de tot un difícil procés cap a la normalitat de la narrativa valenciana, des de les passes inicials (1900-1921) al període culminant (1921-1939). Una quarantena d'anys farcits de revistes dedicades a la publicació de contes i novel·letes, d'un estol de ben mediocres prosistes, al costat dels molt més escassos i, per això mateix, valuosos narradors de geni, d'un públic difícil d'assolir, reduït i inconstant. També el lector comprovarà en l'antologia, potser sorprés, l'atractiu d'algunes de les narracions seleccionades injustament oblidades hui en dia, i el motiu de la postergació d'unes altres de benigne oblit. Totes conformen el panorama literari de la narrativa valenciana durant aquelles dècades tan transcendentals.