Sin clasificar









Con este divertido libro el niño aprenderá primeros conceptos: los colores, los números, las formas, los opuestos, qué animales viven en la granja, el bosque, la selva, la sabana, los polos... También encontrará en él animales prehistóricos y raros, sus personajes de cuento favoritos y muchos más temas de su interés. Contiene juegos espaciales y de atención. Un libro de primeros aprendizajes para niños de entre 3 y 6 años.





Mi papá va a tener un bebé. ¡Sin duda! Tiene la misma barriga que la señora Juana antes de dar a luz a su hijita. No me han dicho nada, pero ahora ya lo sé: las mamás hacen las niñas y los papás los niños. Lo demás son tonterias. Haré como si no supiera nada, pero, a partir de ahora, me ocuparé seriamente de mi papá.



Cuando a principios de junio de 1962 Dionisio Ridruejo (1912-1975) cruzó la frontera clandestinamente, ya era un referente indiscutido de la oposición al franquismo. Su asistencia al IV Congreso del Movimiento Europeo —el histórico contubernio de Múnich



El David i en Jan ens expliquen una fascinant visita al Liceu acompanyats per les muses de les pintures del sostre del Saló dels Miralls. Sembla que, quan ningú no la veu, Melpomene està molt atrafegada en els assajos escènics, Euterpe deixa la seva empremta en els assaigs musicals, Terpsícore selecciona el repertori de les companyies de dansa i Clio cerca documentació útil als arxius del Teatre. Totes les filles de Zeus posen el seu gra de sorra perquè les coses vagin bé, encara que s’hagin d’absentar del Parnàs del Saló dels Miralls. Fins i tot Urània resol els problemes tècnics de les produccions i s’assegura que les peces dels decorats arribin a temps. El llibre, que és una delícia, permet als nois i noies endinsar-se en la complexitat d’un teatre vist per dins i, el que és més important, els permet concloure que l’art que s’hi fa els afecta i que pot ser una companyia valuosa per a tota la vida. Però no només els nois i noies poden treure lliçons útils del llibre de la Montse. També el Liceu, em sembla, pot treure les seves pròpies conclusions: proposar a les nou muses que deixin estar el Saló dels Miralls i acceptin d’entrar-hi en nòmina. Ens estalviaríem, crec, molts maldecaps.