EL AMOR RECÍPROCO (LUBICH, CHIARA) (Sin clasificar)
Un nuevo título para conocer de cerca los 12 puntos fundamentales del «carisma de la unidad». En este caso sobre el mandamiento del amor recíproco, que, como Chiara Lubich explica, es un amor paradójico, pues requiere una donación completa y gratuita sin esperar nada, y al mismo tiempo contiene un reclamo a la reciprocidad y a la comunión.
Un nuevo título para conocer de cerca los 12 puntos fundamentales del «carisma de la unidad». En este caso sobre el mandamiento del amor recíproco, que, como Chiara Lubich explica, es un amor paradójico, pues requiere una donación completa y gratuita sin esperar nada, y al mismo tiempo contiene un reclamo a la reciprocidad y a la comunión.EL TEMPS EN LA POESIA CATALANA CONTEMPORÀNIA (HATEM, JAD) (Literatura)
En la interpretació de versos de poetes catalans actuals, Jad Hatem convoca filòsofs, teòlegs i poetes de tots els temps amb el convenciment que la literatura catalana -com totes les literatures- és un entrellat de símbols que els diversos llenguatges fan presents en un acte encarnat que recrea incessantment la realitat. Convençut que la poesia és la connexió interna entre el futur i el passat, Jad Hatem reflexiona partint del supòsit que el temps es fa palès quan el llenguatge, que encara no s'ha deixatat en prosa, s'envola vers la veritat originària. Tanmateix, l'essencial no es troba pas en la recapitulació de l'ésser que s'opera en l'obra poètica. L'essencial resta completament en l'aigua lluminosa que brolla espontàniament de la terra, un esclat que el poeta no fa res més que afavorir. Per difícil que resulti copsar el temps, la poesia ens demostra que els homes no han deixat mai d'ntentar-ho.
En la interpretació de versos de poetes catalans actuals, Jad Hatem convoca filòsofs, teòlegs i poetes de tots els temps amb el convenciment que la literatura catalana -com totes les literatures- és un entrellat de símbols que els diversos llenguatges fan presents en un acte encarnat que recrea incessantment la realitat. Convençut que la poesia és la connexió interna entre el futur i el passat, Jad Hatem reflexiona partint del supòsit que el temps es fa palès quan el llenguatge, que encara no s'ha deixatat en prosa, s'envola vers la veritat originària. Tanmateix, l'essencial no es troba pas en la recapitulació de l'ésser que s'opera en l'obra poètica. L'essencial resta completament en l'aigua lluminosa que brolla espontàniament de la terra, un esclat que el poeta no fa res més que afavorir. Per difícil que resulti copsar el temps, la poesia ens demostra que els homes no han deixat mai d'ntentar-ho.PENSANT EL RIURE (SALA VALLDAURA, JOSEP MARIA) (Humor)
No hi ha cap cultura que desconegui el riure, no hi ha cap tribu ni cap poble que no l'utilitzi per aplegar-se o per marginar, per aprovar les conductes que tothom aprova o per condemnar les que la comunitat rebutja. Per molt que ningú no en pugui garantir l'eficàcia comunicativa, tant el cinema, el teatre o les novel·les com els acudits i les bromes subministren moments i motius per al riure i el somriure. Tanmateix, els assaigs dedicats a comprendre el fenomen del riure són escassos perquè no és gens fàcil d'explicar'lo. El camp que abraça el riure -la comicitat i l'humor- és tan extens que fa de molt mal limitar: pel que toca a la seva teorització i comprensió general, té lligams amb la filosofia, la medicina, la sociologia i l'antropologia. I quant a la pràctica, es relaciona amb tot un seguit d'activitats que van dels espectacles d'entreteniment a la ironia més intel·ligent, de la paròdia cruel a la facècia més candorosa. Partint d'estudis solvents que fan autoritat, l'assaig Pensant el riure reflexiona sobre la hilaritat recorrent a textos literaris i a acudits populars, sense negligir allò que ens suggereixen les imatges.
No hi ha cap cultura que desconegui el riure, no hi ha cap tribu ni cap poble que no l'utilitzi per aplegar-se o per marginar, per aprovar les conductes que tothom aprova o per condemnar les que la comunitat rebutja. Per molt que ningú no en pugui garantir l'eficàcia comunicativa, tant el cinema, el teatre o les novel·les com els acudits i les bromes subministren moments i motius per al riure i el somriure. Tanmateix, els assaigs dedicats a comprendre el fenomen del riure són escassos perquè no és gens fàcil d'explicar'lo. El camp que abraça el riure -la comicitat i l'humor- és tan extens que fa de molt mal limitar: pel que toca a la seva teorització i comprensió general, té lligams amb la filosofia, la medicina, la sociologia i l'antropologia. I quant a la pràctica, es relaciona amb tot un seguit d'activitats que van dels espectacles d'entreteniment a la ironia més intel·ligent, de la paròdia cruel a la facècia més candorosa. Partint d'estudis solvents que fan autoritat, l'assaig Pensant el riure reflexiona sobre la hilaritat recorrent a textos literaris i a acudits populars, sense negligir allò que ens suggereixen les imatges.










