MIELITA DE TAMAGAS (WAIS Y PIÑEIRO,J) (Sin clasificar)
HOMERIC RECEPTIONS ACROSS GENERIC AND CULTURAL CONTEXTS (EFSTATHIOU, A. / I. KARAMANOU) (Sin clasificar)
PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO COMÚN DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS. RÉGIMEN JURÍDICO DEL SECTOR PÚBLICO. ESQUEMAS (BURZACO SAMPER, MARÍA) (Sin clasificar)
PENSAR LAS TIC (LIPINA, SEBASTIÁN J.) (Sin clasificar)
DERECHO MERCANTIL (PANIAGUA ZURERA, MANUEL) (Derecho)
NEUROVENTAS (DIAZ CHUQUIPIONDO,RICHARD) (Sin clasificar)
LOS FUNDAMENTOS DE LAS TENSIONES ARMÓNICAS (BALSACH PEIG, LLORENÇ) (Sin clasificar)
LUDOEVALUACIÓN EN LA EDUCACIÓN INFANTIL (MÓNICA PATRICIA BORJAS) (Aprendizaje)
UR: ERORI NAHI EZ ZUEN EURI TANTA (IGERABIDE SARASOLA, JUAN KRUZ) (Sin clasificar)
LA POLÍTICA EN LOS BORDES DEL LIBERALISMO (ARDITI, BENJAMÍN) (Sin clasificar)
L’ESGLSIA DE SANT SALVADOR DE POLINY I LES SEVES PINTURES (ALTURO, JESÚS) (Sin clasificar)
Polinyà del Vallès és el primer poble d'Europa que disposa d'un diplomatari. Només la documentació altmedieval comprèn més d'un centenar de diplomes que van des de l'any 969 fins al 1197. Aquesta rica documentació ha permès de resseguir amb força detall l'origen de la seva història, la qual gira entorn de la seva església de Sant Salvador i de la família dels Santa Coloma, que en foren els senyors feudals fins a la fi del segle XII. L'església de Sant Salvador, consagrada pel bisbe sant Oleguer el 1122, fou decorada amb unes notables pintures murals, de les quals s'han conservat només diversos fragments, suficients, però, per valorar la qualitat de l'artista que dirigí aquesta la seva execució. S'ha vist en l'esmenada família Santa Coloma els promotors d'aquestes pintures, però els autors aporten dades que demostren que no fou així i que cal buscar en el capítol catedralici de Barcelona, a qui pertanyia l'església de Sant Salvador de per donació del bisbe Guislabert, els seus autèntics impulsors. Els autors, a més, repassen, amb noves dades, el procés de descoberta i restauració de les pintures, ofereixen una interpretació iconològica del conjunt, presenten una nova lectura de l'epígraf del llibre tancat amb set segells i suggereixen una diferent identificació de l'enigmàtic personatge de l'intradós.
Polinyà del Vallès és el primer poble d'Europa que disposa d'un diplomatari. Només la documentació altmedieval comprèn més d'un centenar de diplomes que van des de l'any 969 fins al 1197. Aquesta rica documentació ha permès de resseguir amb força detall l'origen de la seva història, la qual gira entorn de la seva església de Sant Salvador i de la família dels Santa Coloma, que en foren els senyors feudals fins a la fi del segle XII. L'església de Sant Salvador, consagrada pel bisbe sant Oleguer el 1122, fou decorada amb unes notables pintures murals, de les quals s'han conservat només diversos fragments, suficients, però, per valorar la qualitat de l'artista que dirigí aquesta la seva execució. S'ha vist en l'esmenada família Santa Coloma els promotors d'aquestes pintures, però els autors aporten dades que demostren que no fou així i que cal buscar en el capítol catedralici de Barcelona, a qui pertanyia l'església de Sant Salvador de per donació del bisbe Guislabert, els seus autèntics impulsors. Els autors, a més, repassen, amb noves dades, el procés de descoberta i restauració de les pintures, ofereixen una interpretació iconològica del conjunt, presenten una nova lectura de l'epígraf del llibre tancat amb set segells i suggereixen una diferent identificació de l'enigmàtic personatge de l'intradós.












