Sin clasificar











A les pàgines d?aquest volum es narra la història d?Arquimedes, el gran matemàtic de l?antiga Grècia que va dur a terme descobriments decisius (com ara el principi de la palanca i el de flotabilitat) i va idear enginyosos invents com per exemple la catapulta o el «cargol d?Arquimedes». Tant el registre de la narració com l?estil de les imatges, així com la proporció entre tots dos llenguatges, és adequat per al target d?escolars amb una franja d?edat d?entre els 8 i els 11 anys. El text i les imatges s?asseguren de tractar temes didàctics transversals als àmbits d?activitat del personatge, amb vista tant a la lectura en família com a l?ús en centres escolars i al reforç al programa educatiu. De la mateixa mane-ra, al llarg de la narració s?exposa tota la informació neces-sària perquè el lector situï adequadament al personatge en el seu context sociohistòric. El volum inclou dos annexos il·lustrats a doble pàgina: un amb una exposició sobre el principi de flotabilitat i el principi de la palanca i un altre que explica, sobre un ma-pa del Mediterrani, el desenvolupament de les Guerres Pú-niques. De la mateixa manera, les pàgines finals del llibre contenen una biografia resumida del personatge i una cronologia que l?emmarca en l?evolució de la seva disciplina, entre altres personatges destacats, alguns dels quals estaran presents en la sèrie com a protagonistes d?altres títols.



EN UN MÓN TURBULENT, L?ÚLTIM FAIDIT PREPARA LA VENJANÇA. En una època en què la lleialtat és un valor tan preuat com el coratge, un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l?honor d?uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos: els càtars, un moviment religiós considerat una heretgia per l?Església de Roma. Frares arrogants i nobles despietats confl ueixen amb la vida d?un nen destinat a ser el rei més gran de la corona catalana i toparan amb la determinació d?uns cavallers sense terres ni possessions però amb el desig de justícia ben viu a les seves ànimes. «Ha arribat l?hora de la nostra revenja i no hi haurà pactes ni negociacions. Amb els escorpins no n?hi pot haver; o se?ls esclafa o et claven el punxó i t?injecten el verí. I nosaltres hem decidit esclafar-los. Homes del país d?oc! Aparelleu els vostres cavalls, brunyiu les vostres espases i encomaneu l?ànima a Déu, perquè ha arribat el moment de la revenja!».



Josep Miret Musté fou un home de compromís polític durant els anys de la segona República i la guerra civil, primer des de les joventuts de la Unió Socialista de Catalunya i, després, al PSUC. Tingué un paper actiu, amb responsabilitats polítiques i militars, dins de les institucions de la Generalitat, l?Exèrcit Popular de la República ?en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, en la presidència del Consell de Transports,en la Conselleria de Proveïments i, per últim, com a comissari polític als fronts.Un cop abandonà Catalunya, mantingué el seu compromís polític jugant un paper singular en els moviments de resistència antinazi al nord de França, fins a jugar-se la pròpia vida i que el portà a afegir-se als milers de republicans que romanien des de 1940 al camp de Mauthausen, on fou assassinat l?any 1944.